Empúries / Emporion / Emporiton

Si l’on met de côté la première phrase de sa description d’Emporion, au début du livre XXXIV, Tite-Live brosse un tableau cohérent du site de la petite colonie grecque. Il reproduit en substance un texte de Caton relatif au soulèvement indigène de 197. Les indications topographiques de Tite-Live paraissent globalement fiables, à l’exception des dimensions de la ville indigène qui sont certainement surestimées. L’agglomération indigène ne pouvait être située qu’à l’ouest de la ville grecque, probablement dans la partie nord du Turó d’Empúries. Enfin, il convient de bien distinguer le témoignage de Tite-Live de celui de Strabon : ils ne se réfèrent pas au même moment historique et, malgré les apparences, leur mention d’une ville « double » ne recouvre pas la même réalité.

Edited by Aquilué Abadaís Xavier
Year: 2012
Publisher: L'ERMA di BRETSCHNEIDER
Series: Ciudades romanas de Hispania, 6
ISBN: 978-88-8265-725-3
Binding: Hardcover
Pages: 188
Size: 17 x 24 cm
Joan Manuel Tresserras, Presentació; Elsa Peretti, Presentazione; 1. Xavier Aquilué, Introducción histórica; 2. Alberto López Mullor, Historia de la investigación; 3. Xavier Aquilué, Topografiay evolución urbana; 4. Xavier Aquilué, Pere Castanyer, Marta Santos y Joaquim Tremoleda, Arquitectura oficial; 5. Joaquim Tremoleda, Edificios de espectáculos; 6. Marta Santos, Arquitectura doméstica; 7. Pere Castanyer, Necrópolis; 8. Josep Ma Nolla, El territorio; 9. Eva Ma Koppel, Marc Mayer, Pere P. Ripollès, La escultura, la epigrafía y la numismática; 10. Jordi Pardo, Museos y colecciones; 11. Carme Oliveras,Bibliografia; Laminas.

Researches of the last fifty years in the western South of France brought new evidences about the pre-colonial phase, the discovery of the Greek city of Béziers (Béziers I)-one of the two Rhòde of the sources-, considerable advances on the Greek Agde (Agàthe) and on native sites. They shed light on why and how Greek colonization took root and, thereafter, on a different colonial functioning than envisaged before, in which the Dorian component-seemingly extended to the Rhòde of Iberia-preceded the Phocean one and counterbalanced the Marseille's role for several centuries.

En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador.
Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.

We publish the black-glazed pottery from the habitat area of the neapolis of Emporion. As it happens in other
regions of the Mediterranean, black-glazed pots are the prevalent Attic imports in Emporion and its hinterland.
Most of them date to the 4th century BC. There is a marked preference for the skyphos, the most popular drinking
vase in the Greek cities, but there are also occurrences of one-handler bowls, which are otherwise absent
in most sites of the Iberian Peninsula. The most remarkable feature of the assemblage is the presence of mends
and repairs in a good number of vases, what is suggestive of a limited access to this type of material as well as of
the appreciation enjoyed by these humble black-glaze productions among the inhabitants of Emporion.

Se presenta aquí el conjunto de los vasos áticos de barniz negro procedentes de la excavación
del área del hábitat de la Neápolis de Ampurias. La mayor parte de las importaciones áticas de la zona de Ampurias
y su hinterland son vasos de barniz negro, lo que es común a otras áreas mediterráneas. La mayor parte de
estos materiales fechados en el siglo IV a.C. son escifos, el vaso de bebida más frecuente en zonas de hábitat
en las ciudades griegas, pero también llama la atención la presencia de cuencos de un solo asa, ausentes en la
mayoría de los yacimientos de la Península Ibérica. Lo más destacable del conjunto son las lañas y reparaciones
de muchas de las piezas que nos indican que el acceso a estos productos no debió ser fácil y que el valor
concedido a las modestas producciones áticas de barniz negro era mayor de lo que sospechábamos, ya que
probablemente no podían ser reemplazados fácilmente por objetos nuevos.

Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa, com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. Cal destacar també la documentació d’un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament, com a resultat de les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega (s. V-III aC) com d’època imperial romana (s. II dC), dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents.

The Greek city of Emporion is one of the few Greek emporia which ultimately became a polis. Consequently, the city had to adapt the previously held structures of an emporion to cope with the new circumstances which being a polis required; thus its urban space, territory, population, laws, government had to be modified in the conversion from one situation to another. Furthermore, this change had to be fulfilled in the midst of a non-Greek environment, which obviously had consequences in the development of Greek identity within the city. Fortunately, in the case ofEmporion we have both archaeological and literary evidence (although not very abundant) to observe these processes. The aim of this paper is, consequently, to consider this evidence in order to see how interactions worked in Emporion itself as well as in the surrounding region in different historical moments and how those interactions contributed to shaping several interrelated identities within the Greek city, which also became a strong point for building the identity of the non-Greek peoples in that region of north-eastern Iberia.

En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador.
Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.

Diverses cambres funeràries que es localitzen parcialment sota l’estructura del museu d'Empúries fan pensar en les restes d'una capella que seria el centre d’un cementiri que es podria individualitzar clarament
dins aquest sector nord-occidental de la Neàpolis.

A flood in 2009 in the Kayıkbaşı (Üçburgu)-Gökçebey/Tefen district where is nearly on the southern border of Tios, allowed the remains of a construction to come to light that calls to mind a customs warehouse along with the Filyos (Billaios) River where it meets with the Devrek (Ladon) River. As a result of the surface surveys and the archaeological excavations that were conducted in the area between 2010-2015, a great deal of potteries, amphora handles, coins and lead weigths came to light. Six Roman lead weights has been found in this area since 2010 and eight are known from the auction and epigraphic catalogues (without the findspot) which have the same features in terms of shape but different in size. These Roman weights of Tios bear the depictions of the busts of “Zeus and Dionysos”, “Zeus and Hermes”, “kerykeion and axe”, “bell and scales” or “weights and steelyard?” on their each side which are clearly the symbols of the trade. In addition to the names of “boule and demos of Tios”, it is also possible to read the titles and the names of the officials on some of the readable weights. All these lead weights presents us a clue about the function of the construction and the river, land and maritime trade of Tios.

La question des modalités de contact entre mondes indigènes et méditerranéens est ici traitée avec comme fil conducteur la notion d’espace, mettant ainsi en avant Géographie physique et historique comme facteurs déterminants permettant d’appréhender ce qu’il est convenu d’appeler le phénomène colonial.
Différentes échelles d’analyse sont prises en compte, assorties d’aller-retour sur une documentation archéologique dont sont rappelées les limites, de sorte que ce travail s’inscrit dans une perspective large, du Sud de l’Espagne à la Provence, du Bronze final au second âge du Fer. Embrassant une aire géographique ainsi qu’un intervalle chronologique trop souvent segmentés, il met en lumière la part des choix et des contraintes ayant opéré au sein des relations complexes tissées au fil des siècles entre sociétés indigènes et colons méditerranéens.
L’ancienneté tout autant que la durée des processus observés sont en effet soulignées au-delà du concept peu opérant de « précolonisation », mettant en exergue les notions de relations à longue distance dont témoignent, dès l’âge du Bronze, les circulations entre Atlantique et Méditerranée. La question des dynamiques indigènes s’avère de fait déterminante, tandis qu’est reposée la question de la caractérisation des implantations phéniciennes, grecques, ou étrusques connues dans cette partie de la Méditerranée, en fonction de ces deux notions fondamentales et apparemment contradictoires qui sont celles de « colonie » et d’« emporion ».

Mots-clés
Sociétés, âge du Bronze, âge du Fer, colonie, emporion, littoral

Treball Final de Grau (TFG). https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/14807

El present treball s’ha plantejat com una visió global i general de la terra sigillata fent especial esment a les produccions itàliques i sud-gàl·liques, analitzades detalladament i exemplificades a partir d’uns materials fruit d’una intervenció recent a Empúries

Les dades de les intervencions arqueològiques i de les prospeccions geofísiques del sector de Santa Margarida confirmen l’existència d’un important complex arquitectònic de gairebé dues hectàrees de superfície que s’hauria començat a gestar a partir del segle IV dC. i que, molt probablement, s’hauria conformat a redós de les edificacions
de l’episcopium d’Empúries com ara el baptisteri, l’església i el palau del bisbe.

In: Armit, I., Potrebica, H., Črešnar, M., Mason, P. & Büster, L. (eds) 2016. Cultural Encounters in Later Prehistoric Europe. Budapest: Archaeolingua.

This paper aims at analyzing cross-culture trade (i.e. trade between people of local origin and seaborne traders coming from Greek or Phoenician colonies or from Italy) in the northern part of the Iberian world (i.e. modern-days eastern Aragon, Catalonia and the southern part of the Languedoc), during the Iron Age and previously to the Roman invasion.  It will discuss the prevalent and often implicit assumption according which trade would have been made according to norms established by the seaborne traders themselves. It will briefly review the institutions of trade typical of the ancient Eastern and Central Mediterranean, and outline the materiality of such institutions. Through comparison, it will emphasize the specificities of the Iberian trading practices, mainly based on interpersonal relationship and mutual trust, and show that the seaborne traders adapted themselves to this peculiar reality. Last, it will discuss the modalities of this adaptation, by reconsidering the well-known Greek text of Pech-Maho (Sigean, Aude, France).

Presentem els resultats de les excavacions portades a terme
dins el recinte del conjunt arqueològic emporità durant els anys 2016 i 2017 per part del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, conjuntament ambles dades més rellevants obtingudes en altres treballs de prospecció i sondeig realitzats a l’entorn més immediat.

L’Empúries de l’antiguitat tardana, malgrat les importants
restes que ens ha llegat, ha estat fins fa relativament pocs
anys el període més desconegut de la seva llarga història.
Tradicionalment, hom havia vist aquesta etapa com una
edat fosca, una avantsala del període medieval, és a dir,
com una continuada i obscura decadència sense gran
interès científic ni històric. I això malgrat que per arribar
als estrats que posseïen les preuades restes d’època
clàssica calia, necessàriament, obrir el terreny i perforar
els nivells arqueològics tardoantics, la qual cosa semblaria
que hagués hagut de cridar l’atenció sobre la seva
importància. Aquest fet resulta encara més sorprenent
si hom té present que a la primera meitat del segle XIX
es realitzaren a Empúries unes breus, però interessants,
excavacions a l’àrea de la Neàpoli que no solament posaren
al descobert restes d’aquest període (una basílica
paleocristiana i part del seu cementiri annex), sinó que
alhora aquestes restes foren correctament interpretades
pels seus excavadors. Tanmateix, malgrat els magnífics
resultats obtinguts, al cap de poc temps l’exploració fou
abandonada i no s’intentà tornar a fer cap nova intervenció,
amb mitjans humans i materials públics, fins a
principis del segle XX quan la Junta de Museus de Barcelona3
decidí actuar-hi. És a dir, s’ha donat la contradicció
que l’Empúries tardoantiga malgrat ésser la primera
en ser descoberta arqueològicament ha estat la darrera
en ésser estudiada i investigada científicament.4 En conseqüència,
l’objectiu d’aquest treball és destriar les motivacions
polítiques, jurídiques i socials que portaren a les
autoritats públiques de Girona a intervenir a Empúries en
una data tan primerenca i descriure el desenvolupament
de les excavacions, per així poder comprendre els motius
que dugueren al seu sobtat abandó.

In this paper we present the results of a geophysical survey conducted using frequency domain electromagnetics (FDEM). The geophysical survey is part of a wider archaeological research project designed to obtain conclusive evidences about the location the Roman harbour expected to be buried under alluvial sediments in the bay close to the remains from Greek and Roman times.
A total of 3545 stations were recorded with a Geonics EM31 MK2 ground conductivity meter in two dipole configuration modes: horizontal and vertical dipoles. Apparent conductivity measurements were sampled every meter along lines.
The results obtained in this study indicate that shallow electromagnetic induction is a very useful alternative for mapping the buried paleolandscape related to harbours and coastal plains laying over a high
resistivity.

Las excavaciones realizadas durante las dos últimas décadas han comportado avances significativos en el conocimiento de las etapas iniciales del enclave foceo de Emporion, así como de la ocupación indígena precedente. Las intervenciones arqueológicas en Sant Martí d'Empúries y los hallazgos procedentes de la necrópolis de Vilanera confirmaron la entidad del poblamiento autóctono anterior, durante el Bronce Final y los inicios de la edad del Hierro, hasta los primeros decenios del s. VI a.C. La oportunidad de excavar los restos del núcleo arcaico de la Palaia Polis posibilitó también una primera imagen de los cambios producidos con el establecimiento del empo-rion. Otras excavaciones recientes emprendidas en la Neápolis permitirán contrastar estos resultados y aproximar-nos a la fisonomía del nuevo asentamiento colonial creado durante la segunda mitad del s. VI a.C.

Archaeological research conducted over the past two decades has contributed to significant advances in the understanding of the early stages of the Phocaean enclave of Emporion and also of the previous indigenous occupation. Excavations in Sant Martí d'Empúries and findings from the necropolis of Vilanera confirmed the entity of the previous population of the area, from the Late Bronze age to the Early Iron age, until the beginning of the 6th c. BC. The opportunity to excavate also the remains of the archaic nucleus of the Palaia Polis made it possible to obtain a first image of the changes that resulted from the establishment of the emporion. More recently, new excavations undertaken in the nucleus of the Neapolis will allow to contrast these results and obtain a first approach to the physiognomy of the new colonial settlement created during the second half of 6th c. BC. Les recherches archéologiques effectuées au cours des deux dernières décennies ont apporté des progrès significa-tifs dans la connaissance des premiers stades de l'enclave phocéenne d'Emporion et de l'occupation indigène précé-dente. Les fouilles à Sant Martí d'Empúries et à la nécropole d'incinération de Vilanera ont confirmé l'entité du peuple-ment autochtone, au cours du Bronze Final et du première âge du Fer, jusqu'à le début du VIe s. av. J.-C. La docu mentation de les vestiges du noyau archaïque de la Palaia Polis a rendu possible également obtenir une premiè-re image des changements survenus avec la mise en place de l'emporion. Plus récemment, de nouvelles fouilles entre-prises dans le noyau de la Neapolis permettent aussi de fer la comparaison de ces résultats et d'avoir une première approche de la physionomie du nouvel établissement colonial, créé au cours de la seconde moitié du VIe s. av. J.-C.