Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador. Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.
En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador. Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.
L’Empúries de l’antiguitat tardana, malgrat les importants restes que ens ha llegat, ha estat fins fa relativament pocs anys el període més desconegut de la seva llarga història. Tradicionalment, hom havia vist aquesta etapa com una edat fosca, una avantsala del període medieval, és a dir, com una continuada i obscura decadència sense gran interès científic ni històric. I això malgrat que per arribar als estrats que posseïen les preuades restes d’època clàssica calia, necessàriament, obrir el terreny i perforar els nivells arqueològics tardoantics, la qual cosa semblaria que hagués hagut de cridar l’atenció sobre la seva importància. Aquest fet resulta encara més sorprenent si hom té present que a la primera meitat del segle XIX es realitzaren a Empúries unes breus, però interessants, excavacions a l’àrea de la Neàpoli que no solament posaren al descobert restes d’aquest període (una basílica paleocristiana i part del seu cementiri annex), sinó que alhora aquestes restes foren correctament interpretades pels seus excavadors. Tanmateix, malgrat els magnífics resultats obtinguts, al cap de poc temps l’exploració fou abandonada i no s’intentà tornar a fer cap nova intervenció, amb mitjans humans i materials públics, fins a principis del segle XX quan la Junta de Museus de Barcelona3 decidí actuar-hi. És a dir, s’ha donat la contradicció que l’Empúries tardoantiga malgrat ésser la primera en ser descoberta arqueològicament ha estat la darrera en ésser estudiada i investigada científicament.4 En conseqüència, l’objectiu d’aquest treball és destriar les motivacions polítiques, jurídiques i socials que portaren a les autoritats públiques de Girona a intervenir a Empúries en una data tan primerenca i descriure el desenvolupament de les excavacions, per així poder comprendre els motius que dugueren al seu sobtat abandó.
Presentem els resultats de les excavacions portades a terme dins el recinte del conjunt arqueològic emporità durant els anys 2016 i 2017 per part del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, conjuntament ambles dades més rellevants obtingudes en altres treballs de prospecció i sondeig realitzats a l’entorn més immediat.
Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa, com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. Cal destacar també la documentació d’un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament, com a resultat de les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega (s. V-III aC) com d’època imperial romana (s. II dC), dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
1992 •
2018 •
Boletín del Museo Arqueológico Nacional 42
Las investigaciones arqueológicas en Santa Margarida (L’Escala): novedades en torno al conjunto episcopal tardoantiguo de Empúries2023 •
ACTES 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica
J. TREMOLEDA, P. CASTANYER, M. SANTOS, J.M. NOLLA, Un nou pol de centralitat en el cementiri tardoantic de la Neàpolis emporitana.2019 •
ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES 43/1, pp. 357-359.
Elena CANTARELL, Mireia COMAS, Carme MUNTANER (eds.), El llibre de la Baronia d’Eramprunyà, Lleida, Pagès editors, 2011, 448 pp. (Verum et Pulcrhum Medium Aevum; 2). ISBN 978-84-9975-072-9.2013 •