Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2019, Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica
Les dades de les intervencions arqueològiques i de les prospeccions geofísiques del sector de Santa Margarida confirmen l’existència d’un important complex arquitectònic de gairebé dues hectàrees de superfície que s’hauria començat a gestar a partir del segle IV dC. i que, molt probablement, s’hauria conformat a redós de les edificacions de l’episcopium d’Empúries com ara el baptisteri, l’església i el palau del bisbe.
Boletín del Museo Arqueológico Nacional 42
Las investigaciones arqueológicas en Santa Margarida (L’Escala): novedades en torno al conjunto episcopal tardoantiguo de Empúries2023 •
Archaeological excavations carried out in recent years at the site of Santa Margarida (L’Escala) are part of the current research project promoted by the Empúries section of the Museu d’Arqueologia de Catalunya, which aims to study the ancient port areas of the Greek city of Emporion and the Roman city of Emporiae. The results of these works provide new arguments about the location of the Late Antique episcopal complex of Empúries in this area, as well as evidence relating to some of the buildings that made it up, such as the baptistery and the basilica or funerary church. A new settlement developed around this episcopal complex that, according to recent paleolandscape studies, was located next to the estuary of the river Ter, which then flowed immediately to the North of Sant Martí d’Empúries, the other main nucleus in this historical period.
Este trabajo propone una valoración de los sistemas organizativos y territoriales del Período Orientalizante-Postorientalizante extremeño (siglos VII-V a.C.) en un marco dialéctico “jerarquía-heterarquía”. Dos escenarios principales sirven como “zonas laboratorio” para contrastar esta hipótesis de trabajo en sus respectivos contextos paleopaisajísticos y paleoeconómicos: las comarcas de La Serena-Vegas Altas del Guadiana y la Penillanura Cacereña, inscrita en el Tajo Medio. En el primero de estos ámbitos se sitúan sitios tan renombrados de la arqueología extremeña como el oppidum de Medellín y los “edificios señoriales” de Cancho Roano (Zalamea de la Serena, Badajoz) y La Mata (Campanario, Badajoz). Por su parte, en el segundo, merecen mención especial el poblado en alto de la Sierra del Aljibe de Aliseda, vinculado al célebre tesoro aparecido en dicha localidad en 1920, y los complejos rurales de Torrejón de Abajo (Cáceres) y el descubierto en 2009 de La Ayuela (Cáceres). Hacia 400 a.C., factores diversos provocaron la quiebra del inestable y desgastado “modelo orientalizante”, propiciando el desarrollo del panorama sociopolítico y etnocultural protagonizado por lusitanos, vettones, célticos y túrdulos.
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Epistula 3 d'Innocenci I (402-417): En els orígens de la seu episcopal tardoantiga de Gerunda, L2004 •
Los Paisajes Culturales en el Valle del Cigüela. Madrid, 2014, pp. 64-69.
La época tardoantigua y visigoda. La cristianización del territorioEl texto analiza el cambio de familia monástica que emprendió en la primera década del siglo XVI la comunidad de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona –de clarisas a benedictinas-, situándolo en un proceso cronológico más amplio de reformas monásticas emprendidas por el Papado o por la propia orden, y en las particularidades de la historia de esta comunidad de “damianitas” fundada en la ciudad de Barcelona en la década del 1230 y su integración en la naciente orden Santa Clara. El papel ejercido por la monarquía hispana en el punto álgido de este proceso, con la reforma de Cisneros, lo sitúa también en otro orden que refuerza la construcción y consolidación del estado moderno. Aspectos como la clausura, el hábito monástico o la cura monialium nos permiten finalmente integrar los episodios vividos por esta comunidad de mujeres en un contexto más amplio de la política sexual, o de las relaciones entre los sexos, del momento. El análisis incorpora la documentación inédita del fondo de archivo de esta antigua comunidad.
Arxiu de Textos Catalans Antics, 27
Jordi López Vilar, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, vols. 1 i 2 (Sèrie Documenta 4), Tarragona, Universitat Rovira i Virgili i Institut Catal.à d'Arqueologia Clàssica 2006, 311 i 240 pp.2008 •
DE TARRAGONA PALEOCRISTIANA. Jordi López Vilar, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, vols. 1 i 2 (Sèrie Documenta 4), Tarragona, Universitat Rovira i Virgili i Institut Catal.à d'Arqueologia Clàssica 2006, 311 i 240 pp. L'Arqueologia Cristiana i de l'Antiguitat tardana del nostre país està d'enhorabona per la publicació dels resultats de les excavacions de la "basílica d'Eroski", un conjunt eclesiàstic trobat l'any 1994, veí del conjunt martirial de Sant Fructuós al suburbi occidental de Tarraco i que, malauradament, va desaparèixer per la construcció d'un gran centre comercial. La direcció de la intervenció arqueològica, el dia a dia a l'excavació de Jordi López Vilar i els més de deu anys d'investigacions esmerçats després de finalitzada l'excavació són una garantia suficient que el fan el millor coneixedor d'aquests treballs arqueològics.
The Episcopal Sees of Arcavica, Segobriga and Valeria are documented in the councils of Toledo from the end of the 6th century and throughout the 7th one. However, the archaeological record of this period is uneven: in Segobriga, the excavations have recognised the spaces of reference for the organisation of the diocese, such as a funeral basilica in the suburbium and a plausible episcopium in the city, while in Arcavica and Valeria the data are still weak. Nevertheless, evidence of minor churches, baptisteries in private settings, rocky hermitages and rural necropolises reveal the intense Christianisation of the southern territory of ancient Celtiberia.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Revista Catalana de Teologia, 39-2
PÉREZ MARTÍNEZ, Meritxell, Tarraco en la Antigüedad tardía. Cristianización y organización eclesiástica (siglos III a VIII), Tarragona: Arola Editors 2012, 569 pp.2014 •
2020 •
2020 •
El portal de Santa María de Bell-lloc: los Queralt-Timor, el culto a la Virgen y la estela de los templarios en la Corona de Aragón
"El portal de Santa María de Bell-lloc: los Queralt-Timor, el culto a la Virgen y la estela de los templarios en la Corona de Aragón", M. Santanichia et al. (ed.), Gli Ordini di Terrasanta Questioni aperte, nuove acquisizioni (secoli XII-XVI), Peruggia, 2021, pp.253-2782021 •
Revista de la Safor, 10, 51-75
El poblament de la Safor-Valldigna durant el IV i III mil•lennis abans de Crist2019 •
2016 •
Cuadernos Caparenses, Nº. VIII.
RIO-MIRANDA, J. IGLESIAS, Mª. Gª. El Poblado calcolítico de Santa MaríaVIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears
L’Àmbit D del Sector Sud de Son Peretó (Manacor, Mallorca - Illes Balears). Enterraments d’una comunitat cristiana dels segles V a VIII dC2020 •
2022 •
Urtx Revista Cultural De L Urgell
Notes sobre l'evolució de la historiografia generada al voltant del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona1997 •
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis …
Dinàmica del poblament i estructuració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès Oriental de l'època ibèrica fins a l'Alta Edat Mitjana. (Paper)2012 •
dins* Congrés de Toponímia i Onomàstica, València 2001
L'aportació toponímica i onomàstica del Verger de la Sacratísima Verge Maria (Barcelona, 1732)2002 •