Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa, com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. Cal destacar també la documentació d’un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament, com a resultat de les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega (s. V-III aC) com d’època imperial romana (s. II dC), dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents.
Resumen de las excavaciones realizadas en el conjunto arqueológico de Emporion/Emporiae durante el período 1914-1924
En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador. Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.
En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l’entorn emporità que han permès comprendre un fenomen que va suposar el pas d’un model de societat a un altre, la i del món pagà a un món regit, a partir d’ara, per l’estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador. Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d’una manera més intensa i més radical. Per a la vella ciutat va comportar l’abandonament dels centres urbans que la conformaven, mentre que els seus habitants es van haver d’adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l’antic nucli de Sant Martí d’Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l’entorn proper, petites parròquies, com Santa Reparada de Cinclaus, Santa Margarida, Santa Magdalena o Sant Vicenç, que disposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d’enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l’extrem nord del turó de Les Corts.
Excavación en un lugar hasta ahora inédito del conjunto de Darró (Vilanova i la Geltrú) Barcelona. Proporcionó un campo de silos utilizado en diversas fases, a lo largo de todo el período ibérico.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Boletín del Museo Arqueológico Nacional 42
Las investigaciones arqueológicas en Santa Margarida (L’Escala): novedades en torno al conjunto episcopal tardoantiguo de Empúries2023 •
1992 •
ACTES 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica
J. TREMOLEDA, P. CASTANYER, M. SANTOS, J.M. NOLLA, Un nou pol de centralitat en el cementiri tardoantic de la Neàpolis emporitana.2019 •
ARRÚS, J coord.. El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau Saverdera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003, Girona, 2017, 202 p, Sèrie Monogràfica 27
Antoni Palomo 6.2 LA INDÚSTRIA LÍTICA TALLADA in TARRÚS, J coord.. El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau Saverdera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003, Girona, 2017, 118-144, Sèrie Monogràfica 272017 •
Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario.
RUIZ BUENO, M.D. (2021): “Enterramientos intramuros tardoantiguos en Corduba”, en A.B. RUIZ (coord.), Morir en Hispania. Novedades en topografía, arquitectura, rituales y prácticas mágicas. SPAL. Monografías Arqueología nº 37, Universidad de Sevilla, Sevilla, 115-128.2021 •
2019 •
2015 •