Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
En aquest treball es presenten noves lectures dels dos ploms de La Balaguera un cop restaurats. El primer plom és una molt petita làmina de plom aparentment sencera amb només tres segments repartits per ambdues cares de cal•ligrafia descurada i lectura complexa. El segon plom és un petit fragment d’una làmina presumiblement força més llarga amb pautat i fragments de tres línies de text de bona cal•ligrafia. La nova lectura, entre d’altres correccions, permet identificar que presenta alhora la variant simple i la complexa del signe ki, fet destacable, ja que només unes trenta inscripcions ibèriques nord-orientals, d’entre els dos milers d’inscripcions conegudes, presenten dualitats explícites.
Archivo Español de Arqueología
El plomo ibérico de la Fundació CIRNE (Museu de Xàbia, Alicante): un nuevo texto en escritura nororiental dualEl propósito de este trabajo es editar un nuevo plomo ibérico de procedencia desconocida, conservado en el Museu de Xàbia (Alicante), que podría contener hasta tres textos en escritura ibérica nororiental, pero sin que sea claro cómo se interrelacionan. Probablemente el rasgo más distintivo de este plomo es la disposición especular de sus textos, con paralelos tanto dentro como fuera del corpus ibérico. Desde el punto de vista paleográfico, cabe destacar que el uso del signo ti de dos trazos permite proponer que tenga su origen en la zona edetana o contestana adyacente. Además, se trata de textos explícitamente duales y con un alto grado de coherencia respecto del comportamiento estándar. También destaca el uso de la dualidad de la vibrante ŕ, que sigue una casuística similar a la ya documentada en la escritura ibérica suroriental, con la marcada, ŕ, ante consonante, la no marcada, ř, en posición intervocálica y representando plausiblemente la vibrante múltiple, y ambas en posición ...
2021 •
The restoration in 2011 of Yatova's lead plaque F.20.1 eliminated the patina that had prevented the correctly reading the oldest text of the face A. In this lead, two texts in the form of a palimpsest coexist in the face A, but fortunately neither the preparation of the lead, before making the second text, nor the second text, removed the strokes of the oldest text. This text had already been identified, but both Fletcher and Untermann identified only isolated fragments with many doubts about the reading. The new autopsy confirms that the oldest text of the palimpsest consists of eight lines, it can be read almost entirely and becomes one of the longest unitary texts conserved with 181 signs. The text has an evident administrative or accounting content, since the śalir element appears multiple times, as well as various metrological expressions, and elements that end with the morpheme ka, that occur at regular intervals. However, the text is not completely regular and these elements are interrelated following various schemes. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ La restauració el 2011 del plom F.20.1 de Yátova va eliminar la pàtina que impedia llegir correctament el text més antic de la cara A. En aquest plom conviuen a la cara A dos textos en forma de palimpsest, però afortunadament, ni la preparació del plom abans de realitzar el segon text, ni el segon text, van eliminar els traços del text més antic. Aquest text ja s’havia identificat, però tant Fletcher com Untermann identificaven fragments aïllats amb molts dubtes de lectura. La nova autòpsia confirma que el text més antic del palimpsest consta de vuit línies, es pot llegir en quasi la seva totalitat i passa a ser un dels textos unitaris més llargs conservats amb 181 signes. El text té un evident contingut administratiu o comptable, ja que l’element śalir apareix múltiples vegades, així com diverses expressions metrològiques i elements que acaben pel morf ka que apareixen a intervals regulars. Tot i així, el text no es completament regular i aquests elements s’interrelacionen seguint diversos esquemes. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ La restauración en 2011 del plomo F.20.1 de Yátova eliminó la pátina que impedía leer correctamente el texto más antiguo de la cara A. En este plomo conviven en la cara A dos textos en forma de palimpsesto, pero afortunadamente, ni la preparación del plomo antes de realizar el segundo texto, ni el segundo texto, eliminaron los trazos del texto más antiguo. Este texto ya se había identificado, pero tanto Fletcher como Untermann identificaban fragmentos aislados con muchas dudas de lectura. La nueva autopsia confirma que el texto más antiguo del palimpsesto consta de ocho líneas, se puede leer en casi su totalidad y pasa a ser uno de los textos unitarios más largos conservados con 181 signos. El texto tiene un evidente contenido administrativo o contable, ya que el elemento śalir aparece múltiples veces, así como diversas expresiones metrológicas y elementos que acaban por morfo ka que aparecen en intervalos regulares. Sin embargo, el texto no es completamente regular y estos elementos se interrelacionan siguiendo diversos esquemas.
This paper presents the new reading of the Joncosa Iberian inscription after the restoration process. The length of this text is exceptional, there are near 350 signs spread over ten lines, especially because the inscription was made over a gray ceramic vase before the heating. This text does not match any of the known models of Iberian inscriptions. Despite his length, the style of this text is closer to the short texts over ceramic, personal objects and steles, than to the large texts over lead plaques.
This work is the culmination of a project dedicated to the study of four sheets of lead with Iberian writing from the Ilerget area that had been extracted without authorisation in the early 1980s and that found there way to the Instituto de Estudios Ilerdenses. In 2005, the lead from Olriols (Sant Esteve de Llitera) was presented, as were lead sheets 1 and 2 from Monteró (Camarasa) in 2009 and now finally the lad piece from Tossal del Mor (Tàrrega). The text is very short, with only four segments, all possibly anthroponyms without any added morph. From the palaeographic point of view, it is significant that, for the first time, a complex dual ko sign is documented in the Ilerget area. Regarding the lexis, it is of note that in one of the anthroponyms the element ibeŕ is documented clearly for the first time in an Iberian inscription. Independently of its meaning, it seems plausible to link it to the ethnonym or the river with which the ancient Greeks and Romans identified the Iberians. El present treball culmina un projecte dedicat a l’estudi de quatre làmines de plom amb escriptura ibèrica procedents de l’àrea ilergeta, que havien estat extretes de forma irregular a principis de la dècada dels anys 80 del passat segle i que van acabar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El 2005 es donà a conèixer el plom d’Olriols (Sant Esteve de Llitera), el 2009 els ploms 1 i 2 de Monteró (Camarasa) i ara finalment el plom del Tossal del Mor (Tàrrega). Aquest text és molt curt,només consta de quatre segments, tots possiblement antropònims sense cap morf afegit. Des del punt de vista paleogràfic, és significatiu que per primera vegada es documenta un signe dual ko complex en la zona ilergeta. Mentre que del lèxic, cal destacar que en un dels antropònims es documenta per primera vegada en una inscripció ibèrica amb claredat l’element ibeŕ. Independentment del seu significat, sembla plausible la seva relació amb l’etnònim o amb el riu amb els que antics grecs i romans identificaven als ibers.
En este trabajo se plantea la existencia de un sistema dual en la escritura ibérica suroriental similar al existente en la escritura ibérica nororiental, pero más extenso puesto que además de los silabogramas oclusivos velares y dentales también afecta a un signo nasal, uno sibilante y uno vibrante. En el caso de los silabogramas oclusivos la función de la marca es compatible con la diferenciación entre sordas y sonoras, de forma similar a lo que ocurre con el sistema dual de la escritura ibérica nororiental, pero con la particularidad de que en la escritura suroriental el signo marcado, corresponde a la sonora, en lugar de lo que sucede en la escritura nororiental, donde el signo marcado corresponde a la sorda. En el caso de la vibrante la distribución de las marcas queda muy clara en los textos que presentan variantes marcadas, puesto que casi siempre se marcan las vibrantes intervocálicas, donde probablemente la marca distingue la vibrante múltiple de la simple. La identificación del sistema dual de la escritura ibérica suroriental es un argumento probablemente ya decisivo, contra la hipótesis que defiende la derivación directa de la escritura ibérica nororiental de la escritura ibérica suroriental. La hipótesis más económica que explicaría la presencia de dos sistemas duales diferenciados en las dos escrituras ibéricas y la ausencia en las fases antiguas de estas dos escrituras de inscripciones no duales, sería pensar que ambas escrituras ya eran duales desde su creación y que el mecanismo de la dualidad estaba ya presente en su primer antecesor común.
This article discusses the existence of a dual system in the southeastern Iberian script similar to that already known in the northeastern Iberian script, but more extensive, as well as affects the occlusive’s dentals and velars syllabic signs, it also affects at least one of the sibilants, one of the trills and the nasal signs. As regards the origin of the Paleohispanic scripts, this f inding challenges the traditional assumption that advocates direct derivation between the two Iberian scripts and allows suggesting that dualism was already present in at least the first common ancestor of these two scripts.
Revista d'Arqueologia de Ponent
L’abecedari ibèric no dual de L’Esquirol i altres novetats d’epigrafia ibèrica rupestre ausetana2021 •
In this work I analyse five Iberian inscriptions of three rocks from Osona, two from L'Esquirol at the banks of the Ter river, and one from Sant Martí de Centelles in the limit with the Vallés. The inscriptions respond to the expected pattern of votive inscriptions, with alphabets, repetitive elements and coherent morphs, as in La Cerdanya. The first rock of L'Esquirol contains a quasi-complete non-dual alphabet, which certifies the kutukiѓbitatiko sequence as a characteristic beginning. In the rest highlights the identification heading the inscriptions of already known elements, such as sibanetin, balkar, and aloѓberi, which makes it plausible to consider these elements as divinities, rather than as anthroponyms. However, the elements that follow them are more obscure, but could fit into the category of deity epithets, most likely descriptive, accompanied by the er / ir morphs, such as gais, which appears as both isolated, and following aloѓberi. In Sant Martí de Centelles, labeѓei, appears accompanied by the morph ku, which is distinctive to place-names, and could be identifying the community in which the divinity was protective. And in the second one from L’Esquirol, taѓbaiter, could be identifying a river divinity, taѓ, if the relation of bai or bait(e) with the concept of river was confirmed. _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ En aquest treball analitzo cinc inscripcions ibèriques de tres roques d’Osona, dues de L’Esquirol a la riba del Ter i una de Sant Martí de Centelles ja a tocar del Vallés. Les inscripcions responen al patró esperat de les inscripcions votives, amb abecedaris, elements repetitius i morfs coherents, tal com passa a la Cerdanya. La primera roca de L'Esquirol conté un abecedari no-dual quasi complet, que certifica a la seqüència kutukiѓbitatiko com a començament característic. A la resta destaca la identificació encapçalant les inscripcions d’elements ja prèviament coneguts, com sibanetin, balkar i aloѓberi, cosa que fa plausible considerar aquests elements com a divinitats, més que no pas com a antropònims. En canvi, els elements que els segueixen són més obscurs, però podrien encaixar en la categoria d’epítets de divinitats, alguns probablement descriptius, acompanyats dels morfs er/ir, com gais, que apareix tant isolat, com acompanyant aloѓberi. A la de Sant Martí de Centelles, labeѓei, que apareix acompanyat del morf ku, propi de topònims, podria estar indicant la comunitat de la que la divinitat era protectora. I a la segona de L’Esquirol, taѓbaiter, podria estar identificant a una divinitat fluvial, taѓ, si es confirmés la relació de bai o bait(e) amb el concepte de riu. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ En este trabajo analizo cinco inscripciones ibéricas de tres rocas de Osona, dos de L'Esquirol en la rivera del Ter y una de Sant Martí de Centelles ya a tocar del Vallés. Las inscripciones responden al patrón esperado de las inscripciones votivas, con abecedarios, elementos repetitivos y morfos coherentes, tal como ocurre en la Cerdanya. La primera roca de L'Esquirol contiene un abecedario no-dual casi completo, que certifica a la secuencia kutukiѓbitatiko como comienzo característico. En el resto destaca la identificación encabezando las inscripciones de elementos ya previamente conocidos, como sibanetin, balkar y aloѓberi, lo que hace plausible considerar estos elementos como divinidades, más que como antropónimos. En cambio, los elementos que les siguen son más oscuros, pero podrían encajar en la categoría de epítetos de divinidades, algunos probablemente descriptivos, acompañados de morfos er / ir, como gais, que aparece tanto aislado, como acompañando a aloѓberi. En la de Sant Martí de Centelles, labeѓei, que aparece acompañado del morfo ku, propio de topónimos, podría estar indicando la comunidad de la que la divinidad era protectora. Y en la segunda de L'Esquirol, taѓbaiter, podría estar identificando a una divinidad fluvial, taѓ, de confirmarse la relación de bai o bait (e) con el concepto de río.
Studia Iberystyczne
Dues mirades poloneses sobre l’escriptura de Jaume Cabré: les traduccions d’Anna Sawicka i Barbara Łuczak del relat "Opus pòstum"2022 •
En el present estudi s'analitzen comparativament dues traduccions del relat de Jaume Cabré "Opus pòstum" (Viatge d'hivern, 2000) publicades en llengua polonesa per Anna Sawicka i Barbara Łuczak, respectivament. D'acord amb la dominant que fixa l'orientació de la lectura del relat, es focalitzarà, d'una banda, en les expressions que denoten moviment (desplaçament, gest) i espacialitat, i, de l'altra, en els radicals canvis de to i de registre que suposen els col•loquialismes i vulgarismes. Per procedir a l'anàlisi comparatiu del TO i dels dos TM, s'empraran un seguit de tècniques de traducció, però també s'aplicarà la perspectiva descriptiva de l'anàlisi de traduccions literàries pròpia de la teoria dels polisistemes, i en concret de l'anomenada "Escola de la manipulació". En l'estudi es demostra que cadascuna de les traductores executa una estratègia diferenciada (domesticació, Sawicka; estrangerització, Łuczak), però que totes dues resulten complementàries pel que fa a les lectures potencials del text si tenim en compte la postura de Cabré dins del sistema literari i les ideologies estètiques que l'han condicionat. Paraules clau: narrativa breu catalana contemporània, Jaume Cabré, anàlisi traductològica descriptiva, polonès com a llengua meta, teoria dels polisistemes
2020 •
Resum: El present treball representa la primera aproximació crítica monogràfica al Cicle dels rams, un conjunt de 29 cartes poètiques que Francesc Fontanella va escriure al Rosselló durant la seva etapa de maduresa. L'estudi es divideix en sis parts. La primera és dedicada a identificar i deli-mitar el cicle. La segona és una descripció sumària dels textos que explica tant els seus aspectes formals com el seu contingut, i assenyala els elements que confereixen sentit unitari al cicle. A la tercera part s'analitza el discurs amorós de les composicions, fent especial èmfasi en la seva singularitat dins la lírica amorosa fontanellana. La quarta part argumenta que els textos, partint d'una circumstància biogràfica probablement real-la convalescència d'una dama-han de ser llegits com a peces literàries pensades per entretenir, i s'ocupa d'analitzar les diferents estratègies emprades amb aquest propòsit: la jocositat, la meravella i l'enigma. En el cinquè apartat s'elabora una proposta de datació del cicle fonamentada en un seguit d'indicis extrets dels mateixos textos i, finalment, s'empren les evidències presentades per construir una lectura de conjunt del cicle. Paraules clau: Francesc Fontanella, literatura barroca, Cicle dels rams, cartes poètiques, conceptisme, poesia amorosa. Abstract: The present work is the first monographic critical approach to the Cicle dels rams, a set of 29 poetic letters that Francesc Fontanella wrote in Roussillon during his maturity years. It is divided into six sections. The first one is dedicated to identifying and delimiting the cycle. The second is (*) Aquest treball s'inscriu dins el projecte d'investigació del Ministerio de Economía y Competitividad, ref. FFI2015-70095-P. Agraeixo les aportacions d'Eulàlia Miralles, Pep Valsalobre i Albert Rossich.
En aquest treball s’estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents del jaciment de L’Esquerda (Roda de Ter). La primera està realitzada abans de la cocció sobre un petit fragment de la vora d’un recipient de ceràmica ibèrica, on s’hi identifica un antropònim agiradin. Tot i que la inscripció només consta de vuit signes, en podria arribar a tenir originalment uns 30, si ocupés tota la vora. La segona inscripció és un esgrafiat de set signes fet després de la cocció a la paret lateral d’una ceràmica oxidant ibèrica, on destaca l’ús d’un signe poc freqüent anomenat B’oide per la seva forma similar a una B, recentment identificat com a variant de r. El text no presenta elements coneguts, tot i que és factible reconstruir el freqüent morf ḿi al final del text. Finalment, en aquest treball també es proposa una nova lectura de la inscripció rupestre de Les Graus, on s’identifiquen dues possibles divinitats: per una part baŕkar/balkar que apareix també a Sant Martí de Centelles, Er, la Tor de Querol i a El Cogul, i per l’altra taŕ que també apareix a una de les rupestres de L’Esquirol. Respecte de taŕ, cap la possibilitat de que sigui una divinitat fluvial associada al Ter, tot i així, la relació etimològica entre la denominació ibèrica i l’actual no és tan clara com sembla. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ This paper analyses two Iberian unpublished inscriptions from L’Esquerda (Roda de Ter). The first one is performed before the heating on a small portion of the edge of ceramic recipient, where it can be identified the personal name agiradin. Although the inscription only consists of eight signs, perhaps the inscription was originally about 40 signs long if it uses all the edge. The second inscription consists of seven signs and is made after the heating on the external side of an Iberian oxidizing pottery, where highlights the use of an unusual sign, called B'oide because of its similar shape to a Latin B, recently identified as a variant of the r sign. The text does not present well-known elements, although it is feasible to reconstruct the frequent morph ḿi at the end of the text. Finally, in this work is proposed a new reading for the rock inscriptions from Les Graus, in which were identified two possible deities, baŕkar/balkar, also present in Sant Martí de Centelles, Er, La Tor de Querol and El Cogul, and taŕ, which also appears to one of the rock inscriptions of L'Esquirol. Regarding taŕ, there is a possibility that it was a river deity associated with the river Ter, however, the etymological relationship between the Iberian denomination and the current one is not as clear as it seems. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ En este trabajo se estudian dos inscripciones ibéricas inéditas procedentes del yacimiento de L'Esquerda (Roda de Ter). La primera está realizada antes de la cocción sobre un pequeño fragmento del borde de un recipiente de cerámica ibérica, donde se identifica un antropónimo agiradin. Aunque la inscripción sólo consta de ocho signos, podría llegar a tener originalmente unos 30, si ocupara todo el borde. La segunda inscripción es un esgrafiado de siete signos hecho después de la cocción en la pared lateral de una cerámica oxidante ibérica, donde destaca el uso de un signo poco frecuente llamado B'oide por su forma similar a una B, recientemente identificado como variante de r. El texto no presenta elementos conocidos, aunque es factible reconstruir el frecuente morfo ḿi al final del texto. Finalmente, en este trabajo también se propone una nueva lectura de la inscripción rupestre Las Graus, donde se identifican dos posibles divinidades: por una parte, baŕkar/balkar que aparece también en Sant Martí de Centelles, Er, La Tour de Carol y en El Cogul, y por otro taŕ que también aparece en una de las rupestres de L’Esquirol. Respecto de taŕ, cabe la posibilidad de que sea una divinidad fluvial asociada al Ter, aún así, la relación etimológica entre la denominación ibérica y la actual no es tan clara como parece.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Dolors Miquel: tradició i inconformisme. Una poètica de la transformació
(2022). «Desnaturant la catarsi: la doble apel·lació en la poesia de Dolors Miquel». En: Dolors Miquel: tradició i inconformisme. Una poètica de la transformació. Edició a cura d’Olívia Gassol Bellet i Òscar Bagur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 35-61.2022 •
2014 •
ANEJOS DE VELEIA Series minor
A la recerca dels teònims ibèrics: a propòsit d’una nova lectura d’una inscripció ibèrica rupestre d’Oceja (Cerdanya)2018 •
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 9, Castellón, pp. 249-256
Noves inscripcions llatines de Bejís i La Vall d'Uixó1982 •
2020 •
Podall, p. 234-243.
(2016). Patrimonis religiosos barrocs singulars a la Conca de Barberà: de l'oblit a una nova lectura.2016 •
Quaderns De Filologia Estudis Literaris
Molts mons, una sola llengua: la narrativa en català escrita per immigrants2007 •
Palaeohispanica 21 - XIII Colóquio sobre Línguas e Culturas Paleo-Hispânicas . 23 a 26 de Outubro 2019, Loulé
El sistema dual de la escritura celtibérica desde la perspectiva ibérica2021 •
Saguntum. PLAV, 46, Valencia, pp. 219-223.
“Noves inscripcions ibèriques i romanes de Lesera (la Moleta dels Frares, Forcall-Castelló)”, Saguntum. PLAV, 46, Valencia, 2014, pp. 219-223.2014 •
ReGroc. Revista de Gramática Orientada a las Competencias
Llop, Paradís & Pineda (2020) Gramàtica comparada a l'aula. Una proposta pers als llibres de text (journal ReGrOC)2020 •
2015 •
2008 •
1998 •
2016 •
2018 •
2005 •