Adolf Fargnoli Iannetta (1890-1951), fill d’una família modesta vinguda d’Itàlia, va ser un artista autodidacte, dotat d’una aura singular forjada a la Girona noucentista, ciutat que va estimar profundament. Fargnoli va tenir la sort de tenir uns mentors, Rafael Masó i Carles Rahola, responsables del projecte de regeneració de la ciutat, que van adonar-se de la seva vàlua. Entre 1916 i 1932 va viure a Girona, on va tenir dos tallers, al carrer de Santa Eugènia, 32, i des de 1927 —poc després de néixer el fill i morir l’esposa—, al carrer de la Força, 23. Es va especialitzar en la talla de capsetes, creus i altres objectes de fusta i metall o fusta i ceràmica argerata, que dotava de noms propis i que el van convertir en un mite de la Girona noucentista. La singularitat artística i personal el van fer mereixedor d’èxits nacionals i internacionals. La cinquantena d’exposicions individuals que va celebrar entre 1918 i 1933 mostren l’amplitud del seu marc de relacions i la seva integració en el món cultural contemporani. Aquest era el Fargnoli conegut fins ara.
Però no tan sols va existir el Fargnoli gironí, l’artífex de les arquetes i “el poeta de les coses senzilles”, com més d’un crític l’havia definit, perquè a partir de 1932 va fixar la mirada en Barcelona i s’hi va instal·lar. Si bé mai no va deixar el taller del carrer de la Força i anava sovint a Girona a veure els pares i el fill, que vivia a Anglès amb una dida, estava convençut que Barcelona li obriria nous horitzons. No obstant això, de caràcter bohemi i deslligat de normes socials, cada cop més lluny dels èxits de l’etapa gironina, el 1933 va patir un fort tràngol emocional, producte de la seva confusió entre l’art, l’amistat i l’amor. Barcelona va ser aleshores un entorn advers, que el va portar a una crisi profunda. Mentrestant, va abandonar les capsetes, i l’artesà es va convertir en dissenyador amb la creació de la marca D’Annali, per bé que no se n’acabaria sortint. Va deixar la peça única tallada amb tota cura per dedicar-se al disseny de creacions de bijuteria femenina de gust Art Déco, i la Girona de l’escola de Masó va quedar superada per la modernitat, l’estètica de Hollywood i el somni americà, que tant l’enlluernaven. Les conseqüències de la Guerra Civil, durant la qual va perdre eines i materials, i la dura postguerra van fer que es replegués, i fins cap a 1945 no va tornar a les seves creacions i, alhora, a la seva prosa poètica, unes reflexions i pensaments inèdits fins ara, que volia editar. Fargnoli va morir el 17 de març de 1951, poc després de la mostra retrospectiva que havia celebrat a l’Institut de Cultura Italiana de Barcelona.
Presentació dels artistes gironins a les Galeries Laietanes de Barcelona el juny del 1918
El 27 de juny del 1913, l’arquitecte Rafael Masó i el seu amic, l’escriptor i intel·lectual Xavier Monsalvatge, inauguraven a Girona la societat Athenea, centrada en el foment de les arts i els bells oficis. Era una primera acció en pro de la revifalla cultural de la ciutat, fins aleshores molt adormida. Athenea va tancar-se el 1917, però un any després Masó va coordinar l’Exposició d’Artistes Gironins a les Galeries Laietanes de Barcelona. La mostra venia a ser la presentació dels objectius assolits per l’arquitecte des d’Athenea. Exposar a les Laietanes els va permetre fer una gran difusió més enllà de Girona.
Al text del catàleg de l’exposició, Monsalvatge donava a conèixer aquesta revifada gironina: “Vosaltres, gent de Barcelona, podreu ara veure plasmada l’espiritualitat d’una ciutat catalana desconeguda de tothom, i fins dels mateixos gironins…”. Era la presentació del Noucentisme gironí a Barcelona. Monsalvatge anomenava Masó “assenyalador de camins”, una bona manera de definir la labor d’obrir els ulls dels joves als nous camins artístics europeus. Per això es pot parlar de l’escola de Rafael Masó. Fidel Aguilar, escultor (ja traspassat); Joaquim Coll, dibuixant; Joan Corominas, pintor; Adolf Fargnoli, ebenista; Joan Solà, pintor; Joan Surós, pseudònim de Joan B. Coromina, ceramista i pintor, i Pere Vallmajó, repussador, coordinats per Masó, van exposar a Barcelona i van constituir la segona generació noucentista gironina. Fargnoli havia passat a formar-ne part, ben reconegut per les seves creacions en fusta tallada. Era el tret de sortida d’una trajectòria singular.