Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
The developpment of tre roman culture in the Balearic Islands
A 10th/11th-century glossary from Ripoll stated that the Balearic Islands belonged to Byzance. Despite the anachronism, a historiography presuming that the whole Hispanic world had fallen into the Muslim occupation in the year 711 should be revised. The Vandal conquest (ca. 455) is the beginning of a different historical path, without the unitarism inspired by the Visigoths nor the singularity that would drift the Balearic Islands away from Hispania. The first Peninsular conquest of the Islands took place in the year 903 and the second one in the year 1229. The texts and archaeology contain clear enough indications of the Vandal and Byzantine times in the Balearic Islands. I will focus on the first decade of the second half of the 7th century, when the Visigoth control of the Islands would have started, according to what Noé Villaverde suggested in Història de les Illes Balears, I. Victor de Vita remembers the conquest of the Islands by Genseric, around the year 455, backed up by the permanent Vandal presence in the Islands. They fell into the arms of Constantinople (ca. 534), with an expedition planned in Cartago, not in Hispania, which in the long term caused the delay of the Muslim conquest. All in all, there are many history works that leave the Vandal-Byzantine period of the Balearic Islands out. For example, Historia de España supervised by Menéndez Pidal, which strips the Balearic paleochristian basilicas studied of a religious, cultural, economic and political context. In addition to Procopius from Cesarea, who explains the conquest, other Byzantine authors refer to the Balearic Islands, such as George of Cyprus, the Anonymous of Ravenna (7th century) or Neilos Doxopatris (12th century). Justinian I exiled the bishop Victor of Tunna (+ post a. 566) to the Balearic Islands, and the response of Licinianus of Cartagena (ca. 595) is found in the Byzantine context to Vicenç, bishop of Ebusus (Eivissa). The involvement of Gregorius Magnus (603 aD), through the defensor Ioannes, in Cabrera’s recently-excavated monastery, is also mentioned. In this context, the hypothesis about a Visigoth period in the Balearic history, relived by Villaverde, is based on different suppositions, supported by other possible facts in Septon (Ceuta). The archaeological evidence includes some rings, some buckles and two Visigoth coins. However, the rings may be either Visigoth or Vandal. The buckles are Visigoth, and the coins so far seem to be a mere confusion of the author, caused by a wrong reading of a text by Isidor Macabich. Anyway, they are small precious objects, which alone do not point to the existence of a Visigoth occupation. Any merchant or fugitive could have carried them. On the other hand, there is Ebusitan pottery clearly from the Roman-Byzantine times of the second half of the 6th or 7th centuries and several sites that endured until the 8th century. In Pollentia appeared a piece of glass from the years 750-850. The most important fact is that the flow sequence of the Byzantine currency is quite clear and lasted until the year 739. Slave traders called Radhanites could have contributed to it. Annales Regni Francorum and other Carolingian chroniclers witness the survival of Balearic authorities, who obtained the help of Charlemagne by the end of the 8th century, and as late as 812 Muslims’ captives were released from Empúries. These expeditions were remembered by the bulls of the popes Formosus (891 aD) and Romanus (897 aD). At any rate, the Visigoth silence about the Balearic Islands is complete. Therefore, it seems that Villaverde’s hypothesis does not have any archaeological support nor any text that backs him up. For this reason, the history of the Balearic Islands in the pre-Islamic period must start from its attachment to Byzance.
Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En temps dels visigots al territori de València, València, 164-169 i 237-238.
Les Illes Balears dels segles V a VIII dc. Algunes noves dades aportades per l’arqueologia del segle XXI2019 •
Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC. Aquest període, anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana, coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència de teories indocumentades que proposen el contrari, els visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques. Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes. L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC. Durant el darrer quart del segle XX, es varen realitzar diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs d’investigació molt meritoris, els quals servirien per enllumenar més els segles V-VI que no pas els VII-VIII. Es poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos membres del seu equip de la Universitat de Barcelona, centrats en els assentaments no urbans amb basíliques de Mallorca i Menorca. Per altra banda, cal esmentar la labor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació de materials mobles allà trobats, així com d’algunes construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobresurten les excavacions, l’obra investigadora i les publicacions de Joan Ramon Torres. En un context més general, Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les societats balears dels segles VII a X. Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és exposar algunes noves dades arqueològiques referides a les Illes Balears dels segles V a VIII dC, donades a conèixer durant el segle XXI. S’ha procurat que siguin les més rellevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n pot trobar qualcuna a faltar.
Morir en el mediterráneo medieval: actas del III …
Enterramientos de la Antigüedad Tardía en las islas de Cabrera y Mallorca2009 •
L'Africa romana XV. Ai confini dell’Impero: contatti, scambi, conflitti. Tozeur, 11-15 dicembre 2002
Las Insulae Baliares en los circuitos de intercambio africano. La importación de alimentos (123 a.C.-707 d.C.)2004 •
Abocador amb deixalles ceràmiques romanesd (sudgàl·lioca i lucente, vaixella nord-african -TSAC, TSAD), àmfores, ceràmica de cuina nord-africana i ebusitana, "pantellerian ware) llànties, moneces i vidres. Sobta l'absència del món bizantí.
Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir de Cabrera. És una obra escrita amb una metodologia estricta i altament qualificada que no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.
El verano de 2014 se cumplen quince años desde el inicio de las excavaciones arqueológicas en la isla de Cabrera, unos trabajos que sirvieron como punto de partida para el Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera. Dicho proyecto siempre ha estado coordinado desde la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Palma, y codirigido por los autores de este prefacio, un equipo de dirección al que, en los últimos años, se han sumado María José Rivas, Josep Maria Puche y Julio Miguel Román1. Los trabajos arqueológicos realizados en Cabrera han sido financiados por el Ayuntamiento de Palma entre los años 1999 y 2012. Los años 2005, 2006 y 2007 el Ministerio de Medio Ambiente también colaboró económicamente en temas de restauración y musealización, mientras que en 2013 se pudo emprender una campaña de limpieza de las áreas excavadas gracias a la financiación económica de la Dirección General de Universidades, Investigación y Transferencia del Conocimiento de la Consejería de Educación, Cultura y Universidades del Gobierno de las liles Balears. El objetivo principal del Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera ha sido siempre el de intentar conocer y mostrar como fue el monasterio del que habla la Epístola XIII, 47, del papa Gregorio Magno, una carta escrita el año 603 d. C que demuestra, sin duda alguna, la existencia de un monasterio en la isla balear de Cabrera. Todos los trabajos hasta ahora realizados partían de una base teórica planteada en la tesis de licenciatura titulada El monestir de Cabrero a l'antiguitat tardona, dirigida por el doctor y catedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a quien no nos cansaremos de mostrar nuestro reconocimiento y nuestra gratitud. En aquella tesis, defendida el año 2002, se empezaron a cruzar los datos obtenidos en Cabrera, Conillera y el Illot dels Frares con lo que se decía en las fuentes escritas sobre el monacato cristiano de los siglos IV a VIII d. C. y con los descubrimientos arqueológicos de algunos otros ejemplos de monasterios localizados en islotes del Mediterráneo occidental y del Atlántico. Todo este trabajo permitió proponer que Cabrera fue una isla santa donde parecía que habrían coexistido dos tipos de asentamientos monásticos correspondientes a un cenobio y a diversos eremitorios. Ya entonces se argumentó que el estudio de la comunidad monacal de Cabrera debía tener por objeto la naturaleza de su funcionamiento interno, qué uso hacían los monjes del espacio y sus recursos, y qué modificaciones causaron en su entorno. Había que intentar conocer las características de sus construcciones para poder identificar sus usos y poder compararlo con lo que dicen las fuentes escritas. También se consideró muy importante poder confrontar lo encontrado en Cabrera con los restos arqueológicos de los pocos ejemplos de monasterios de los siglos V a VIII d. C. que se han podido excavar. Éstas son algunas de las directrices que han ¡do marcando nuestro trabajo estos últimos años, cuyo resultado es este catálogo. En definitiva, en este volumen se pretende mostrar una síntesis de los trabajos arqueológicos realizados en el subarchipiélago de Cabrera, contextualizándolos en el mundo del monacato cristiano de los siglos V a VIII d. C, un tiempo en que las islas Baleares formaron parte, primero, del territorio del Reino Vándalo, y, a continuación, del Imperio bizantino.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Alcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018)
L’ÀMBIT D DEL SECTOR SUD DE SON PERETÓ (MANACOR, MALLORCA - ILLES BALEARS). ENTERRAMENTS D’UNA COMUNITAT CRISTIANA DELS SEGLES V A VIII DC.2020 •
2018 •
V Jornades d'arqueologia de les Illes Balears
La vil·la romana de Son Sard. Dades preliminars de les intervencions arqueològiques subsidiàries de les obres de millora de les carreteres MA-4032 i MA-4034 de Son Servera-Mallorca2007 •
Quadrivium. Revista de musicologia, 10
Paisatges sonors de l'antiguitat mediterrània: tintinnabulum i basíliques paleocristianes a l'Illa de Mallorca. Una aproximació interdisciplinària.2019 •
2013 •
III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears
Primera aproximació al material arqueològic ceràmic trobat a Cala en Busquests (Ciutadella-Menorca)2011 •
V Jornades d'Arqueologia de les Balears, Palma de Mallorca, 2014, pp.249-254.
H. Kirchner: L’alqueria islàmica de Torrepetxina (Ciutadella, Menorca)2013 •
V Jornades d'Arqueologia de les Balears, Palma de Mallorca, 2014, pp. 229-239.
M. Barceló, H. Kirchner, M. Riera: Primavera de 1230: andalusins refugiats a la serra de Llevant (Mallorca)López, J. (Ed.): El cristianisme en l’Antiguitat tardana. Noves perspectives - Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica
Noves dades sobre la cronologia dels baptisteris i del Sector Sud de Son Peretó (Mallorca – Illes Balears)2019 •