Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
Presentation of the commemoration activities program of the first hundred years of excavations on the greek and roman city of Emporion.
2008 •
Miscel·lània en honor a Josep Maria Marquès
Els inicis de les excavacions arqueològiques a Empúries. Una iniciativa empordanesarecurrió entre tanto a esta Junta (la CC), manifestándole la facilidad que ofrecía el proyecto de formar en la citada villa un Museo de antigüedades romanas; proyecto que pareció tanto mas ventajoso cuanto que se prestaba el referido Sanz a llevarlo a cabo gratuitamente. Reconociendo, pues, esta Comisión la utilidad que podría obtenerse de los trabajos con que se le brindaban, no pudo menos de recomendar al presidente de la de Gerona el proyecto del Sr. Serra, rogan do a este al mismo tiempo que se sirviera informar sobre el estado de la antigua Ampurias, ciudad que por haber sido sepultada en el mar, podía ofrecer un interés inmenso, reti rado ya este a gran distancia, pareciendo permanecer en pié sus muros, casas y palacios. En mayo próximo pasado par ticipa últimamente dicho Sr. Serra que se disponía a hacer un detenido reconocimiento de aquella célebre población, reservándose remitir una memoria arqueológica sobre la misma. 3 Certament, la dada és suculenta, perquè tot i que aquest no és el primer intent d'endegar excavacions a Empúries del qual tenim notícies, 4 sorprèn que la inicia tiva sorgís d'un erudit figuerenc. No obstant, aquest fet no ens hauria d'estranyar si tenim en compte que a Fi gueres ja detectem l'existència de persones interessades per les antiguitats a final del segle xviii 5 i durant el xix.
Butlletí 70, Centre d'Estudis Rubinencs
100 anys d'excavacions a Can Fatjó (1918-2018), el bressol de la història de Rubí2018 •
El 1918 les obres d'instal•lació del tren elèctric a Rubí van fer aflorar un important jaciment arqueològic, les restes del qual arrenquen cronològicament al segle V a C i arriben a ple imperi romà, al segle II dC. En aquest article descriurem de manera resumida les excavacions i troballes que s'han anat fent a aquesta zona al llarg d'aquests últims cent anys i que han demostrat que Can Fatjó, juntament amb el castell, varen ser l'origen de Rubí. Resumen: En 1918 las obras de instalación del tren eléctrico en Rubí hicieron aflorar un importante yacimiento arqueológico, cuyos restos arrancan cronológicamente en el siglo V aC y llegan a pleno imperio romano, en el siglo II dC. En este artículo describiremos de forma resumida las excavaciones y hallazgos que se han ido haciendo en esta zona a lo largo de estos últimos cien años y que han demostrado que Can Fatjó, junto con el castillo, fueron el origen de Rubí.
L’Empúries de l’antiguitat tardana, malgrat les importants restes que ens ha llegat, ha estat fins fa relativament pocs anys el període més desconegut de la seva llarga història. Tradicionalment, hom havia vist aquesta etapa com una edat fosca, una avantsala del període medieval, és a dir, com una continuada i obscura decadència sense gran interès científic ni històric. I això malgrat que per arribar als estrats que posseïen les preuades restes d’època clàssica calia, necessàriament, obrir el terreny i perforar els nivells arqueològics tardoantics, la qual cosa semblaria que hagués hagut de cridar l’atenció sobre la seva importància. Aquest fet resulta encara més sorprenent si hom té present que a la primera meitat del segle XIX es realitzaren a Empúries unes breus, però interessants, excavacions a l’àrea de la Neàpoli que no solament posaren al descobert restes d’aquest període (una basílica paleocristiana i part del seu cementiri annex), sinó que alhora aquestes restes foren correctament interpretades pels seus excavadors. Tanmateix, malgrat els magnífics resultats obtinguts, al cap de poc temps l’exploració fou abandonada i no s’intentà tornar a fer cap nova intervenció, amb mitjans humans i materials públics, fins a principis del segle XX quan la Junta de Museus de Barcelona3 decidí actuar-hi. És a dir, s’ha donat la contradicció que l’Empúries tardoantiga malgrat ésser la primera en ser descoberta arqueològicament ha estat la darrera en ésser estudiada i investigada científicament.4 En conseqüència, l’objectiu d’aquest treball és destriar les motivacions polítiques, jurídiques i socials que portaren a les autoritats públiques de Girona a intervenir a Empúries en una data tan primerenca i descriure el desenvolupament de les excavacions, per així poder comprendre els motius que dugueren al seu sobtat abandó.
QUINZENES JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES COMARQUES DE GIRONA
L’excavació d’espais agraris al territori d’Empúries (nordoest del massís del Montgrí, Baix Empordà). Campanyes 2016-20182020 •
2012 •
Actes del XV Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “La transició Bronze Final-1a edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns”, Institut d’Estudis Ceretans: 275-282.
La Ferradura (Ulldecona, Montsià), 40 anys després. Primers resultats de la fase moderna d’excavacions / La Ferradura (Ulldecona, Montsià, Catalonia) 40 years later. First results of the modern phase of excavationsEbre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)
Exhumaciones de fosas comunes en el País Valenciano: 10 años de intervenciones científicas1992 •
… de la Societat Arqueològica Lul …
Campanya d'excavacions arqueològiques de 2003 en la" factoria de salaons" del Pla de Ses Figueres (Cabrera, Balears). Les troballes d'època antiga2004 •
Datatèxtil. Revista del Circuit de Museus Tèxtils i de Moda de Catalunya
Cent anys d’una exposició. A la recerca d’unes puntes «perdudes»2019 •
1995 •
Cypsela: revista de …
L'excavació del kardo B. Noves aportacions sobre l'abandonament de la ciutat romana d'Empúries2008 •
2005 •
Setzenes Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona
Les intervencions arqueològiques dels anys 2020 i 2021 a Santa Margarida d'Empúries (l'Escala, Alt Empordà)Archivo Español de Arqueología
Las excavaciones de Gabriel Llabrés, Rafael Isasi y Juan Llabrés en la ciudad romana de <i>Pollentia</i> (Alcudia, Mallorca) (1923-1946)2011 •