Jump to content

Anne Frank

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Anne Frank
Annelies Marie Frank
Anne Frank
Informacion basico
Pais Di Tres Reich, statelessness, Republika di Weimar, Reino Hulandes
Nomber nacemento Annelies Marie Frank
Nacemento 12 di yüni 1929
Maingau Clinic of the Red Cross
Fayecimento 1 di febrüari 1945
Bergen-Belsen concentration camp
Causa di morto typhus
Entiero Bergen-Belsen concentration camp
Modo di morto unnatural death
Trabou
Ofishi diarist, eskritor
Obra notabel E Kas Patras, Tales from the Secret Annex
Periodo activo 1942 - 1944
Educacion
Scol/universidad 6th Montessori School Anne Frank
Religion
Religion Reform Judaism
Famia
Tata Otto Heinrich Frank
Mama Edith Frank-Holländer
Ruman Margot Frank, Eva Schloss
Personal
Grupo etnico Ashkenazi Jews
Residencia Frankfurt, Merwedeplein 37-II, annex Prinsengracht 263, Frankfurt, Bergen-Belsen concentration camp
Dominio di idioma Hulandes, Alemán
Lenga materno Alemán
Luga di detencion Auschwitz, Westerbork Transit Camp, Bergen-Belsen concentration camp
Fisico
Color di cabey black hair
Otro informacion
Website Website oficial
graf
graf
firma
E informacion den e infobox aki ta origina di Wikidata. Bo por edita e informacion akinan.
Anne Frank (1940)

Annelies Marie (Anne) Frank (n. 12 di yüni 1929 na Frankfurt am Main – f. kuminsamentu di mart 1945 na Bergen Belsen) ta un di e hudiunan mas renombrá i diskutí na mundu ku a pasa den e holokousto. Atmirá pa e kalidat di su skibimentu, su diario a bira un di e bukinan mas lesa na mundu i e base pa varios pelíkula.

Anne Frank a nase na e suidat di Frankfurt am Main na Alemania, e la biba mayoria di su bida na Amsterdam na Hulanda. na nationalidat e tabata konsiderá aleman te ku 1941, ora el a pèrdè su nationalidat dor di leinan antisemítiko di Nazi Alemania. E la haña fama pa medio di su diario ku ta dokumentá su eksperiensianan skondiendo durante e okupashon aleman di Hulanda durante e di dos Guera Mundial.

E famia Frank a muda di Alemania pa Hulanda na aña 1933, e mesun aña ku e partido Nazi a haña poder na Alemania. Pa kuminsamentu di 1940 nan tabata pega na Hulanda dor di e okupashon aleman. Ora persikushon aleman a eskalá na yüli 1942, e famia a bai skonde den un kamber skondí patras di e ofisina di tata Otto Frank. Despues di dos aña e grupo a keda gará. Anne i su ruman, Margot a wòrdu hiba na kampamentu di konsentrashon Bergen-Belsen kaminda nan dos a muri di tífùs na mart 1945.

Su tata Otto, e úniko sobriviviente a haña e diario wardá i a publik'e na 1947 na hulandes.