Vejatz lo contengut

Felidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Felidae
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un Tigre de Bengala, un Linx canadian, un Serval, un Puma, un gat pescaire, un gat de Temminck, un Ocelot e un gat salvtage.

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Infraclassa Placentalia
Superòrdre Laurasiatheria
Òrdre Carnivora
Sosòrdre Feliformia
Infraòrdre Feloidea

Familha

Felidae
G.Fischer, 1817

Sosfamilhas de reng inferior

Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.

Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :

  • los felinats ;
  • los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
  • los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felids capables de rugir


Acinonychinae

Felinae

Pantherinae

La denticion dels felins

[modificar | Modificar lo còdi]

Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Falbes del Monde (en francés)

  1.  {{{títol}}}. ISBN 978-0-231-11013-6.