La conservació-restauració del Castellot de Bolvir. La interdisciplinarietat de l’arqueologia

Autors/ores

  • Delia Eguiluz Maestro Arqueòlegs.cat
  • Alba Morell Hom Arqueòlegs.cat

Resum

El treball interdisciplinari és, avui dia, un element plenament integrat dins de qualsevol recerca arqueològica. I dins d’aquesta gran disciplina ens trobem amb un dels elements més importants i indispensables, com és la conservació-restauració, ja que tant garanteix la preservació de tot el conjunt de béns que ens arriben del passat, com permet el seu estudi i difusió. En aquest sentit, aquest article se centra en l’anàlisi dels diferents tipus d’intervencions de conservació i restauració que durant anys han ajudat a fer que el jaciment del Castellot de Bolvir (Girona) sigui un referent arqueològic a la Cerdanya.

Paraules clau

conservació, restauració, arqueologia, ciència, patrimoni, interdisciplinarietat, pluridisciplinarietat, sitja

Referències

ANTELO, T.; BUESO, M.; GABALDÓN, A.; COSTEA, A. M. (2011). La técnica radiográfica en los metales históricos. Madrid: Ministerio de Cultura.

CARTA DE CRACOVIA (2000). Principis per la conservació i restauració del patrimoni construït. Cracòvia: ICOMOS.

CARTA DE LAUSANA (1990). Assemblea general de ICOMOS. Lausana: ICOMOS.

CARTA DE VENÈCIA (1964). II congrés internacional d’arquitectes i tècnics de monuments històrics. Venècia: ICOMOS.

ESPAÑA, T.; MONTIEL, V.; LÓPEZ-SEGURA, M.; ALDAZ, A. (1985). «Limpieza y restauración electroquímica de objetos arqueológicos metálicos». Lucentum, 4, 185-190. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1985.4.12

GARCÍA FORTES, S.; FLOS TRAVIESO, N. (2008). Conservación y restauración de bienes arqueológicos. Madrid: Patrimonio Cultural.

GHARIB, A.; MOHAMED, H.; ABDEL GHANY, N. (2018). «Nondestructive techniques in the study of a gilded metalllic sword from the islamic art museum». EJARS, 8, 15-21. https://doi.org/10.21608/ejars.2018.9953

GÓMEZ, M. L. (2008). La restauración. Exámen científico aplicado a la conservación de obras de arte. Madrid: Ediciones Cátedra.

GUIXERAS, M. (2010). «Perquè la calç: quina, quan i com». Unicum, 9, 133-141.

JEGDIĆ, B.; POLIĆ-RADOVANOVIĆ, S.; RISTIC, S.; ALIL, A. (2012). «Corrosion stability of corrosions products on an archaeological iron artefact». International Journal of Conservation Science, 3, 247-248.

LEY ORGÁNICA 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. BOE nº 156, de 29 de junio.

LEY ORGÁNICA 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. BOE nº 155, 18-19, de 29 de junio.

MORERA, J. (2017). Territori i poblament de Cerdanya a l’Antiguitat: la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2018). «Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga». Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, 132-156.

PASÍES OVIEDO, T. (2005). «Los trabajos de conservación y restauración del material metálico del “Solar de la morería” (Sagunto)». ARSE, 39, 57-62.

PROYECTO COREMANS (2015). Criterios de intervención en materiales metálicos. Madrid: Ministerio de Cultura.

PUGÈS I DORCA, M. (2014). «La restauració del material arqueològic exposat al Born Centre Cultural». Unicum, 13, 39-53.

PUGÈS I DORCA, M.; FERNÁNDEZ BERENGUÉ, L. (2012). La conservación preventiva durante la exposición de materiales arqueológicos. Gijón: Trea.

TORDERA PÉREZ, T. (2016). Estudio de la efectividad del ácido tánico sobre piezas de hierro arqueológico. Valencia: Universitat Politècnica de Valencia.

Publicades

29-12-2020

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.