La Cerdanya i els ceretans en el marc de la Segona Guerra Púnica
Resum
En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l’àrea de la Cerdanya han identificat diverses evidències que permeten obtenir un major coneixement del poble històric dels ceretans. En aquest treball analitzarem aquelles que vinculen aquests ceretans amb els fets succeïts durant la Segona Guerra Púnica i amb les seves conseqüències, principalment a través de les dades obtingudes al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya.Paraules clau
Pirineus Orientals, Cerdanya, ceretans, Segona Guerra Púnica, el Tossal de Baltarga, el CastellotReferències
ADSERIAS, M.; CELA, X.; MARÍ, L. (2002). «El poblat ibèric fortificat de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12, 255-275.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J.; CHOREN, J.; CALDUCH, N. (2008). «L’hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès): un nucli d’activitats econòmiques especialitzades del segle III aC. a la Catalunya interior». Tribuna d’Arqueologia 2007, 149-167.
BELMONTE, C. (2015). «El Serrat dels Espinyers: noves aportacions al poblament iber i romà d’Isona (Pallars Jussà)». A: GENERALITAT DE CATALUNYA (ed.). Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i paleontologia del Pirineu i Aran celebrades a Coll de Nargó el 29 i 30 de novembre de 2013, 156-163.
BELTRÁN, F. (1984). «El año 218 aC. Problemas en torno al comienzo de la Segunda Guerra Púnica en la Península Ibérica». A: IEC (ed.). V Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, celebrat a Puigcerdà del 23 al 25 de setembre de 1982. Puigcerdà, 147-171.
CAMPMAJÓ, P.; PADRÓ, J. (1978). «Els Ceretans». A: IEC (ed.). II Col·loqui internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, celebrat el 3-6 de juny de 1976. Puigcerdà, 205.
CAMPO, M.; MERCADAL O. (2009). «Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo III aC – mediados siglo I dC)». A: ARÉVALO A. (ed.). Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática “Moneda y Arqueología”. Madrid, 353-367.
CRESPO, C. (2011). Recepy Pyrenaeum. Estudi històric dels Pirineus en època antiga. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
DE LEÓN, D.; MORERA, J.; OLLER, J.; OLESTI, O. (2017). «Los conjuntos cerámicos de las fases de ocupación Ceretana e Ibero-Romana de El Castellot, Bolvir de Cerdanya (Girona)». Cypsela, 20, 165-181.
GAILLEDRAT, E.; GARDEISEN, A. (2008). «Assemblages originaux d’équidés de la fin du III siècle avant notre ère sur le site de Pech Maho (Sigean, Aude)». Association pour le Développement de l’Archéologie en Languedoc, 4, 105-123.
GARCÍA, M. (2016). «Hallazgos de dracmas emporitanas en Bellver de Cerdanya». Acta Numismática, 46, 77-80.
MORERA, J. (2017). Territori i poblament de Cerdanya a l’Antiguitat: la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
MORERA, J.; OLESTI, O.; OLLER, J. (2016). «El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana». A: PERA J.; VIDAL J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, 137-166.
MORERA, J.; OLLER, J.; OLESTI, O.; VILADEVALL, M. (2017). «La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga». Treballs d’Arqueologia, 21-22, 99-127. https://doi.org/10.5565/rev/tda.58
OLESTI, O. (1993). «La Cerdanya en època antiga: romanització i actuació cadastral». Estudios de la Antigüedad, 6/7, 133-153.
OLESTI, O. (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s. II-I aC: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empúries, 52, 55-86.
OLESTI, O. (2014). Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sabadell: Dstoria Edicions.
OLESTI, O. (2015). «August i els Pirineus». A: LÓPEZ, J. (ed.). Actes del Segon Congrés d’Arqueologia i Món Antic. August i les províncies occidentals, 2000 anys de la mort d’August, vol. 1. Tarragona, 185-191.
OLESTI, O. (2016). «Augusto y el control de los territorios pirenaicos». Gerión, 34, 163-190.
OLESTI, O.; MERCADAL, O. (2005). «La iberització del Pirineu Oriental i la filiació étnica dels ceretans». Acta Paleohispanica, 5, 295-314.
OLESTI, O.; MORERA, J.; CRESPO, C.; MERCADAL, O. (2011). «El Castellot de Bolvir (la Cerdanya): una fortificació ceretana als Pirineus». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 295-330.
OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2016). «Un nou assentament iberoceretà i romà a la Cerdanya. El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)». KER, 6, 61-66.
OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2018). «Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga». Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, 132-156.
OLLER, J.; MORERA, J.; OLESTI, O.; MERCADAL, O. (2013). «El Tossal de Baltarga: un nou assentament iberoceretà a la Cerdanya». A: GENERALITAT DE CATALUNYA (ed.). Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (Coll de Nargó, 29-30 de novembre de 2012). Lleida, 58-65.
OLLER, J.; OLESTI, O.; MORERA, J.; MERCADAL, O. (2018a). «Los ceretanos y la iberización del pirineo oriental (s. IV-III ane). Una nueva aproximación histórica y arqueológica». Archivo Español de Arqueología, 91, 183-204. https://doi.org/10.3989/aespa.091.018.009
OLLER, J.; OLESTI, O.; MORERA, J.; MERCADAL, O. (2018b). «El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida): un nou exemple dels processos d’iberització i romanització a l’àrea pirinenca». Revista d’Arqueologia de Ponent, 28, 31-45.
PRINCIPAL, J.; ASENSIO, D. (2006). «Relaciones comerciales Roma-Hispania. La Hispania Citerior en el siglo II aC». A: BURILLO, F. (ed.). Segeda y su contexto histórico. Entre Catón y Nobilior (195-153 aC). Homenaje a Antonio Beltrán Martínez. Mara, 117-140.
PONS, E.; LLORENS, J. M. (1991). «L’organització de l’espai domèstic a Puig Castellet. Lloret de Mar – La Selva». Cypsela, 9, 95-110.
REVILLA, V.; SANTACANA, J. (2015). Catalunya Romana. Barcelona: Rafael Dalmau.
RICO, Ch. (1997). Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIème siècle avant J.C – IVème siècle ap. J.C. Madrid: Casa de Velázquez.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
