rosegador

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.zə.ɣəˈðo/
	balear /ro.zə.ɣəˈðo/, /ru.zə.ɣəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ro.ze.ɣaˈðo/, valencià /ro.ze.ɣaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De rossegar i el sufix -dor.

rosegador m. ‎(femení rosegadora, plural masculí rosegadors, plural femení rosegadores)

1. Que rossega.

rosegador m. ‎(plural rosegadors, femení rosegadora)

1. Qui rossega
2. (masculí) Individu del grup d'animals que forma un ordre dins dels mamífers. Es caracteritza per tenir quatres potes, normalment curtes, cua, i uns incisius especialment llargs que no para de moure (rosegar) per desgastar-los i evitar que creixin en excés.

• Síl·labes: ro·se·ga·dor (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot