Mary Anning
 Retrat de Mary Anning amb el seu gos Tray, pintat abans de 1842. Al fons, s'hi observa l'aflorament rocallós de Golden Cap  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1799 Lyme Regis (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 9 març 1847 (47 anys) Lyme Regis (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Religió | Església congregacional i anglicanisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Paleontologia |
| Ocupació | paleontòloga, dealer of naturalia (en)  , fossil collector (en) |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Mary Anning (Lyme Regis, 21 de maig de 1799 - Lyme Regis, 9 de març de 1847) va ser una destacada estudiosa de la paleontologia.[1] Va començar a recollir fòssils del període Juràssic a Lyme Regis, on vivia, per vendre'ls com a reclam turístic i ajudar a mantenir la família, fins que va convertir aquesta activitat en la seva professió. La seva fama li prové d'haver trobat, amb el seu pare i germà, el primer esquelet complet d'ictiosaure, troballa que va complementar amb altres dos esquelets de dinosaures excepcionals.
Les seves contribucions van ajudar a explicar l'extinció de les espècies i li van procurar fama entre els cercles científics de l'època. S'han escrit diverses biografies sobre ella i ha inspirat obres com The French Lieutenant's Woman.
Biografia
[modifica]
Mary Anning era filla de Molly Anning (el seu cognom de naixement era Moore) i Richard Anning, un ebenista que va establir-se a Lyme Regis, població que havia esdevingut un centre turístic de la costa anglesa. Sembla que, com a complement als seus ingressos, venia fòssils que recollia pels voltans del proble. Mary Anning i el seu germà Joseph acompanyaven el seu pare a buscar fòssils i també ho feia la mare que, tot i que al principi titllava de ridícula aquesta afició del seu marit, després va seguir recollint fòssils fins a la seva mort, el 1842. El pare va morir el 1810, a causa d'una tuberculosi i de les ferides que es va causar en menjarse una tula que la va ofegar per una de les zones més riques en fòssils però més perilloses en els penya-segats propers a Lyme i la família va quedar sense recursos econòmics.
És possible que fos el germà de Mary Anning qui, el 1811, descobrís un cap de l'ictiosaure. En excavacions fetes l'any següent, van desenterrar-ne l'esquelet i el van reconstruir. No era el primer exemplar d'ictiosaure que es descobria, però aquell va atraure l'atenció de molta gent i actualment es conserva al Museu d'Història Natural de Londres. El van vendre a un noble per vint-i-tres lliures esterlines, una suma notable en aquella època, que els va ajudar a tirar endavant.
L'any 2022 es va editar a Catalunya un llibre il·lustrat sobre la seva carrera, titulat La caçadora de dinosaures.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia de Mary Anning» (en anglès). sdsc.edu. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2018. [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ Rotger, Agnes; Picassó, Maria (il.). La Caçadora de Dinosaures. Ara Llibre, 2022. ISBN 9788418928703.
Enllaços externs
[modifica]
- Mary Anning, buscadora de fòssils Arxivat 2018-10-08 a Wayback Machine. en el lloc web del San Diego Supercomputer Center sobre dones científiques (anglès)