Vés al contingut

Luise Rainer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuise Rainer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Düsseldorf (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (104 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaDüsseldorf (1927–)
Düsseldorf (1910–)
Viena (dècada del 1910–)
Hamburg
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatImperi Alemany Imperi Alemany
Estats Units Estats Units
Regne Unit Regne Unit
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata - 1997 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMax Reinhardt i Constance Collier Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Knittel (1945–1989), mort del cònjuge
Clifford Odets (1937–1940), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesca Knittel-Bowyer Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0707023 Allocine: 7441 Rottentomatoes: celebrity/luise-rainer Allmovie: p58527 TCM: 157225 TV.com: people/luise-rainer IBDB: 56987 AFI: 102548 TMDB.org: 125482
Discogs: 2547388 Find a Grave: 140642065 Modifica el valor a Wikidata

Luise Rainer (Düsseldorf, 12 de gener de 1910[1] - Londres, 30 de desembre de 2014[2]) va ser una actriu alemanya nacionalitzada estatunidenca. Va guanyar dues vegades el premi Oscar a la millor actriu i posseeix el rècord d'haver estat la primera actriu a aconseguir aquest premi dues vegades consecutives.[3] Fou descoberta per la Metro-Goldwyn-Mayer quan buscadors de talents de l'estudi la veieren actuar als escenaris d'Àustria i Alemanya i, també, després d'aparèixer en pel·lícules austríaques.

La seva formació es va iniciar a Alemanya a partir dels 16 anys amb el principal director d'escena austríac, Max Reinhardt. Amb els anys, actuant a Viena amb el grup de teatre de Reinhardt, arribà a ser reconeguda com una gran actriu. Els crítics es manifestaren "entusiasmats" per les seves actuacions i la qualitat interpretativa. Descoberta per la MGM, el 1935, va signar amb ells un contracte de tres anys i van anar a Hollywood. Una sèrie de cineastes va anticipar que podria convertir-se en una altra Greta Garbo. El seu primer paper americà va ser a la pel·lícula Escapade (1935), que aviat trobà continuïtat amb una part relativament petita al biopic musical The Great Ziegfeld (1936); malgrat les seves poques aparicions a la pel·lícula, "va impressionar als espectadors" i no tan sols fou nominada, sinó que va guanyar l'Oscar a la millor actriu. Més tard va ser batejada com "la llàgrima vienesa" per la seva dramàtica escena del telèfon en la pel·lícula.[4]

El 1936 va ser candidata a protagonitzar la pel·lícula Camille (Margarita Gautier) però el paper va recaure en Greta Garbo. En el seu següent paper, el productor Irving Thalberg estava convençut que, malgrat el desacord de l'estudi, podria interpretar el paper d'un pobre pagesa xinesa a The Good Earth, basada en la novel·la de Pearl S. Buck sobre les dificultats a la Xina. El caràcter moderat que va aconseguir en aquesta interpretació contrastaren amb el seu personatge anterior i va guanyar un segon Oscar per davant de la Garbo.[5] Federico Fellini va escriure una escena per a ella a La dolce vita que mai s'arribà a filmar.[6]

Més tard comentaria que en guanyar dos Oscars consecutius, "res pitjor em podria haver passat"; les expectatives del públic a partir de llavors eren massa elevades. Després d'obtenir papers de poca importància en diverses pel·lícules –també va ser proposada per interpretar el personatge principal d'Allò que el vent s'endugué que finalment interpretà Vivien Leigh–, la relació amb MGM s'enterbolí i va acabar la seva breu carrera de tres anys en el cinema; va retornar a Europa. La davallada de la seva carrera, alguns l'atribueixen també als consells del seu marit, el dramaturg Clifford Odets,[7] i a la inesperada mort, als 37 anys, del seu productor, Irving Thalberg, a qui admirava molt. Alguns especialistes consideren que el seu cas és el més extremat d'una "víctima dels Oscar dins la mitologia de Hollywood".[8]

Filmografia

[modifica]
The Emperor's Candesticks, 1937
Any Títol Paper Notes
1932 Sehnsucht 202 Kitty
Madame hat Besuch
1933 Heut' kommt's drauf an Marita Costa
1935 Escapade Leopoldine Dur
1936 The Great Ziegfeld Anna Held Oscar a la millor actriu
New York Film Critics Circle Award for Best Actress
1937 The Good Earth O-Lan Oscar a la millor actriu
The Emperor's Candlesticks Comtessa Olga Mironova
Big City Anna Benton
1938 The Toy Wife Gilberte 'Frou Frou' Brigard
The Great Waltz Poldi Vogelhuber
Dramatic School Louise Mauban
1943 Hostages Milada Pressinger
1997 The Gambler Àvia

Referències

[modifica]
  1. Parker, John (1947) Who's Who in the Theatre, 10th revised ed. London: Pitmans; p. 1176
  2. «Luise Rainer, Hollywood golden era Oscar winner, dies aged 104». BBC News, 30-12-2014.
  3. «Mor l'actriu Luise Rainer als 104 anys». 324.cat, 30-12-2014. [Consulta: 1r gener 2015].
  4. "Hilary Swank: The Sequel", Los Angeles Magazine, Gener 2002 p. 89
  5. Vieira, Mark A. Hollywood Dreams Made Real, Abrams (2008) p. 218
  6. «La mujer que dejó a Garbo sin Óscar. Fernando López: La Nación (27 de setembre de 2005)». Arxivat de l'original el 2012-03-25. [Consulta: 2 gener 2014].
  7. Affron, Charles, and Edelman, Rob. International Dictionary of Films and Filmmakers, St. James Press (1997) pp. 997–999
  8. Levy, Emanuel. All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards, Continuum International Publ. (2003) p. 314

Enllaços externs

[modifica]
  • Entrevista a la BBC, 23 de febrer de 2011 Audio, 7 minuts (anglès)
  • Fotografies de Luise Rainer
  • Luise Rainer a CinéArtistes (en francès)