Vés al contingut

Karl Heinrich Ulrichs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Heinrich Ulrichs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1825 Modifica el valor a Wikidata
Kirchdorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1895 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
L'Aquila (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsNuma Numantius
ResidènciaAurich, Göttingen, Berlín, Múnic, Nàpols, L'Aquila
NacionalitatAlemanya
Formació professionalDret, Teologia
FormacióUniversitat de Göttingen (1844-46)
Universitat de Berlín (1846-1848)
Es coneix perSortida de l'armari el 29 d'agost del 1867
Activitat
Camp de treballEscriptor i sexologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista, llatinista, escriptor, activista gai
Obra
Obres destacables
Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (Recerques sobre l'enigma de l'amor d'home a home)
Cronologia
29 agost 1867sortida de l'armari Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 33bfe9fd-a793-4c47-b060-e15225342ff7 Find a Grave: 9184 Project Gutenberg: 37780 Modifica el valor a Wikidata

Karl Heinrich Ulrichs (Kirchdorf, barri d'Aurich, 1825-1895) fou un jurista, latinista, editor i escriptor alemany, considerat com un dels grans pioners de la sexologia. Va crear la revista Uranus que tot i que no va anar enllà des primer número, en la història va ser la primera revista per a gais.[1] És considerat comi el primer activista gai dels temps moderns.[2]

Frontís interior de Gladius Furens… (1867)

Va ser l'avanter quan el 29 d'agost del 1867 va fer la seva sortida de l'armari[3] i va declarar-se obertament homosexual davant més de cinc cents juristes al congrés anual dels Juristes Alemanys a Múnic (Baviera). Hi va ser deixat com un drap brut pels seus col·legues, després de llegir el pamflet El glavi enfurismat: l'enigma de l'amor uranià [homosexualitat] i els errors del legislador… que el mateix va intitular «una provocació».[4] El 1872 el govern del jove imperi prussià va incorporar el paràgraf 175 al seu nou codi penal que criminalitzava l'homosexualitat. Davant tanta homofòbia el 1880 va decidir emigrar cap a Itàlia, on hi havia més tolerància. Primer à Nàpols i després a L'Aquila als Estats Pontificis, on aleshores es considerava que n'hi havia prou com reparació del pecat, si no fos confessat, amb el castig a l'infern, post mortem.[5] S'hi va estar fins a la seva mort. Hi va guanyar la vida com a professor d'alemany i llatí. Hi va publicar la revista Alaudae, que propagava el llatí com a lingua franca dels humanistes.[6]

En aquesta època, la paraula homosexual encara no existia. Va adherir a la teoria del tercer sexe per als gais. Com encara no s'havia trobat amb cap lesbiana, només més tard va afegir un quarter sexe. Va crear les paraules «uranià» i «uraniana», per designar els gais, i «dionià» per als heteros.[1][7]

Obres destacades
  • Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (e-book) (en alemany), 1864, p. 82.  (Recerques sobre l'enigma de l'amor d'home a home).[8]
  • ‘Gladius furens': das Naturräthsel der Urningsliebe und der Irrthum als Gesetzgeber: eine Provokation an den deutschen Juristentag. Max Spohr, 1868.  (El glavi enfurismat: l'enigma de l'amor uranià [l'homosexualitat] i els errors del legislador: una provocació al dia anual dels juristes alemanys)

Reconeixement

[modifica]
  • El 1998, la ciutat de Múnic, on Ulrichs va fer la seva sortida de l'armari va crear la plaça Karl-Heinrich-Ulrichs-Platz, la primera plaça dedicada a un activista gai a l'Alemanya. Tot i que hi ha altres gais i lesbianes que tenen nom de carrer, va ser la primera vegada que l'activisme gai de l'honorat va ser explícitament la raó de l'honor.[9] El 2002 a Bremen es va crear la plaça Ulrichsplatz, el 2006 la Karl-Heinrich-Ulrichs-Strasse a Hannover.
  • El 2013, la ciutat de Berlín va canviar el carrer Einemstrasse prop de la Nollendorfplats al barri gai de Schöneberg en carrer Karl-Heinrich-Ulrichs-Strasse,[1] i finalment el 2014 al seu poble natal d'Aurich.[10]
  • El 2015 la Casa Goethe a Frankfurt del Main li va dedicar una exposició,[11] quan la ciutat li va dedicar una plaça, la Karl-Heinrich-Ulrichs-Platz.[12]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Heinrich Ulrichs
  1. 1,0 1,1 1,2 Scheuss, Christian; Litwinschuh, Jörg. «Karl Heinrich Ulrichs» (en alemany, anglès). Bundesstiftung Magnus Hirschfeld, s.d. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. Sigusch, 2000, p. 1.
  3. Janer i Torrens, Antoni «Els romans ja “perdien oli”». Sàpiens, 06-04-2013.
  4. Gladius furens i 1868, frontis.
  5. Meier, Pirmin «Der Heilige Vater Franziskus sprach das Wort des Jahres» (en alemanyt). Zentralschweiz am Sonntag, 14-07-2013, pàg. 7.
  6. Stroh, Wilfried. «Karl Heinrich Ulrichs als Vorkämpfer eines lebendigen Latein». A: Wolfram Setz (ed.). Karl Heinrich Ulrichs zu Ehren: Materialien zu Leben und Werk (en alemany, italià). Berlín: Rosa Winkel, 2000, p. 81-92. ISBN 978-3861491071. 
  7. LeVay, 1997.
  8. Reeditada el 1994 per: Hubert Kennedy. Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe: quatre toms. Volum 1-4. Berlín: Männerschwarm Verlag, 1994 (Bibliothek Rosa Winkel). ISBN 978-3861490258. 
  9. Kotte, Hans-Hermann «München benennt Platz nach Karl Heinrich Ulrichs: Ehrung für einen schwulen Pionier» (en alemany). Berliner Zeitung, 18-04-1998.[Enllaç no actiu]
  10. Berentzen, Maria «Ort für den Schwulen-Vorkämpfer» (en alemany). Ostfriesen Zeitung, 23-07-2014.
  11. «Ausschluss eines Schwulen» (en alemany). Goethehaus Frankfurt, 2015. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 7 gener 2017].
  12. 50° 6′ 41.42″ N, 8° 40′ 42.13″ E / 50.1115056°N,8.6783694°E / 50.1115056; 8.6783694?