Vés al contingut

John Schlesinger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Schlesinger
Biografia
Naixement16 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 2003 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Palm Springs (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Jueu de Willesden Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College
St Edmund's School
Uppingham School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de televisió, guionista, actor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Localització dels arxius
Premis

IMDB: nm0772259 Allocine: 16351 Allmovie: p110215 TCM: 171619 TMDB.org: 19304
Find a Grave: 196428054 Modifica el valor a Wikidata

John Schlesinger CBE (Londres, 16 de febrer de 1926 - Palm Springs, 25 de juliol de 2003) comandant de l'imperi britànic fou un director, actor, guionista i productor de cinema britànic. És considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz, com un dels directors del Free Cinema britànic de la dècada del 1960.

Biografia

[modifica]

Començaments

[modifica]

John Schlesinger va néixer a Londres en una família jueva pertanyent a la classe mitjana,[1] fill de Winifred Henrietta (nascuda Regensburg) i de Bernard Edward Schlesinger, metge.[2] Després d'haver acabat els seus estudis a l'escola d'Uppingham després al Balliol College de la universitat d'Oxford, va començar a treballar com a actor per a la televisió.

És considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz, com un dels directors del Free Cinema britànic.

Carrera

[modifica]

Una de les seves primeres pel·lícules, el curtmetratge documental Terminal (1961), li va suposar aconseguir el premi de la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) al millor curtmetratge.

Els seus dos primers llargmetratges de ficció A Kind of Loving (1962), coronat per l'Os d'Or al Festival de Berlín l'any de la seva sortida, i Billy Liar (1963) s'interessen per la vida al nord d'Anglaterra. El seu tercer, Darling (1965), que es va emportar entre altres premis 3 Oscars i 4 BAFTAs, és la descripció acerba de l'estil de vida urbà modern a la capital britànica i és un dels primers on és qüestions el Swinging London. La seva pel·lícula següent, estrenada el 1967, serà una adaptació de la cèlebre novel·la homònima de Thomas Hardy Lluny del brogit mundà. És tanmateix el 1969 quan Schlesinger aconseguirà el seu èxit més gran, amb Cowboy de mitjanit, pel·lícula que va ser reconeguda per tot el món i que va valer al director guanyar a la vegada l'Oscar al millor director i l'Oscar a la millor pel·lícula.

Entre les pel·lícules que seguiran figuren Diumenge, maleït diumenge (1971), El dia de la llagosta (1975), Marathon Man (1976), Ianquis (1979), Pacific Heights (1990), A Question of Attribution (1991), realitzat per a la televisió, L'innocent i Gairebé perfecte (2000).

Al teatre, Schlesinger va dirigir Timon of Athens (1965) per a la Royal Shakespeare Company i l'espectacle musical I and Albert (1972) al Piccadilly Theatre de Londres. A partir de 1973, va ocupar la funció de director associat del Royal National Theatre.

A remarcar que Schlesinger va realitzar un espot polític pel Partit conservador britànic, en el marc de les eleccions generals de 1992 al Regne Unit. Aquest espot ensenya el Primer Ministre John Major tornant a Brixton al sud de Londres, allà on va passar la seva adolescència, on subratlla els orígens humils (i atípics per a un Conservador tradicional) de l'home polític.

Obertament homosexual, Schlesinger explica aquest assumpte a Cowboy de mitjanit, Diumenge, maleït diumenge i Gairebé perfecte.

Mort

[modifica]

Schlesinger va haver de sotmetre's a un quàdruple bypass el 1998, abans de ser víctima d'un accident cerebrovascular el desembre de 2000. El 24 de juliol de 2003, el respirador artificial que el mantenia en vida al Desert Regional Medical Center de Palm Springs (Califòrnia) va ser desconnectat en presència del que va ser el company del director durant més de trenta anys, el fotògraf Michael Childers.

Filmografia (parcial)

[modifica]

Director

[modifica]

Actor

[modifica]

Guionista

[modifica]

Productor

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Nancy J. Brooker. John Schlesinger: A Guide to References and Resources. G.K. Hall/George Prior, 1978. 
  • Gene D. Philips. John Schlesinger. Twayne Publishers, 1981. 
  • Jonathan Hacker i David Price. «John Schlesinger» Take 10 Contemporary British Film Directors. Oxford i New York, Oxford University Press, 1991. 

Enllaços externs

[modifica]
  • John Schlesinger  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
  • John Schlesinger a allociné.com (francès)