Vés al contingut

Cronologia de l'antic Egipte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La creació d'una cronologia de l'antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes. Mentre que la gran majoria dels egiptòlegs estan d'acord sobre l'esquema i molts dels detalls d'una cronologia comuna, els desacords de manera individual o en grups han donat lloc a una varietat de dates que s'ofereixen per als governants i esdeveniments. Aquesta variació s'inicia amb només uns pocs anys en el Període Tardà, i creix gradualment fins a tres dècades en l'inici de l'Imperi Nou, i, finalment, fins a un màxim d'uns tres segles a l'inici del Regne Antic d'Egipte.

La "cronologia egípcia convencional" es basa en el consens dels experts, i situa l'inici de l'Imperi Mitjà al segle XXI aC. Durant el segle xx, i segons aquest consens, les dates dels inicis del Regne Antic d'Egipte s'han modificat i s'han endarrerit, ara se les situa al segle XXVI aC.

Cronologia

[modifica]
Data aproximada (aC) Període (dinasties i reis principals) Història interior Història exterior Fites de civilització
6000-3200 Període predinàstic: Neolític egipci, Cultura Badariana, Cultura d'el Faium, Cultura de Maadi, Cultura d'Omari
3500-3000 Successivament: Naqada, Amratià (Naqada I), Gerzeà (Naqada II)
3000 Període protodinàstic (Semainià o Naqada III): 1a dinastia (tinita), fundada per Narmer. 2a dinastia (3200 - 3000 aC), Període tinita, època arcaica Fundació de Memfis, capital. Govern autoritari i centralitzador Expedicions militars contra els pobles veïns. Incursions fins a la segona cascada. Relacions amb Biblos Tombes reials de Hieracòmpolis i Abidos. Fixació del calendari egipci (any solar de 365 dies). Inicis de l'escriptura jeroglífica
3000-2180 Comença l'Imperi Antic. 3a dinastia (memfita) fundada per Djoser. Djoser estableix la capital a Memfis. S'estableix el culte a Ra com a religió oficial. Narmer, rei de l'Alt Egipte s'annexiona el Baix Egipte. Revolució arquitectònica d'Imhotep, que fa construir el temple i la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara. Es construeixen les Piràmides de Memfis a Guiza.
2700 4a dinastia (memfita): Keops, Kefren, Menkaure. Meidum, capital. Guiza, capital. Crisi polític-religiosa. Hostilitat contra Heliòpolis. Incursions a Líbia i Núbia. Explotació de les mines de Núbia. Piràmide de Meidum. Primera gran Piràmide de Guiza. Esfinx de Guiza. Última gran piràmide.
2600 V dinastia (memfita) Triomf d'Heliòpolis
2420 Sisena dinastia (memfita), fundada per Teti. Pepi I. Pepi II (94 anys de regnat) Usurpacions de la noblesa sobre el poder reial Escultures hieràtiques
2180-2040. Primer període intermedi: Onzena dinastia (tebana): Mentuhotep. Setena dinastia (memfita). Vuitena dinastia (última memfita). Khety I forma un regne a Heracleòpolis. Anarquia feudal. Antef «el Gran», forma un regne a Tebes. Els beduïns envaeixen el delta. Crisi de les creences religioses.
2200 Novena i desena dinastia (d'Heracleòpolis): Khety II i Khety III. Els successors d'Antef, reis de Tebes, reunifiquen Egipte. Reorganització administrativa: Djatis. Nou repartiment de les terres. "Instruccions de Merikare".
2100 Merikare. Mentuhotep, rei de Tebes, destrona el successor de Merikare i unifica Egipte.
2050 Comença l'Imperi Mitjà: 2040- 1785 Degradació del poder reial. Tebes esdevé la nova capital. Expansió cap els territoris de Núbia. Monument dels faraons. Mentuhotep a Deir el-Bahari
2000 12a dinastia (tebana): Amenemhet I, Senusret I i Amenemhet III. Consolidació de la unitat política contra les feudalitats. Pacificació de Núbia. Influència egípcia a Fenícia i Palestina. Domini a Biblos El Déu Ammon és associat al déu Ra. Extensió de la civilització egipcia a Síria, Palestina i Fenícia. Sàtira dels oficis. Osiris, déu dels morts.
1900 Sesostris II. Amenemhet III Colonització de Núbia.
1785-1570 Segon període intermedi: dinasties XIII i XIV (tebanes). Amenemhet IV. Invasió del delta oriental pels Hicsos, poble semita nòmada. Regressió en tots els terrenys. Fragmentació del territori. A la mort d'Amenemhet IV s'ensorra el primer Imperi egipci d'Àsia.
1700 Dinasties XV i XVI dels Hicsos Els Hicsos senyors d'Egipte. Fortalesa d'Àvaris, capital. Formació d'una monarquia tebana independent, aïllada a Tebes: dinastia XVII (tebana). Relacions dels Hicsos amb els kasites. Comerç amb Creta. Introducció a Egipte de divinitats asiàtiques, Seth, déu oficial dels Hicsos.
1600 Kamosis, rei de Tebes, pren als Hicsos l'Egipte Mitjà. Amosis, germà de l'anterior, els expulsa del delta. Incursions bèl·liques d'Amosis a Síria.
1570-1085 Imperi Nou: 18a dinastia (tebana), fundada per Amosis. Amenofis I. Tuthmosis I. Tuthmosis II. Hatshepsut Crisi dinàstica. La reina Hatshepsut es casa amb Tuthmosis II. Reforçament del poder reial. Tutankamon (fill d'Akhenaton) tornà la capital a Tebes i el culte al déu Ammon. Ramsès II lluita contra els hitites i construeix el temple d'Abu Simbel. Política pacifista. Ampliació del territori fins al riu Eufrates i fins a la 5a cascada del Nil. Expansió vers el Sudan (Núbia). Domini egipci en el nord de Síria. Pas de l'Eufrates. Perill mitanni. Temple de Deir el-Bahari.
1500 Tutmosis III succeeix Hatshepsut. Amenofis II. Tuthmosis IV. Amenofis III. Victòria egípcia a Meggido sobre Palestina. Expedicions a Àsia. Apogeu de les conquistes egípcies: fins a la quarta cataracta. Llibre dels Morts
1400 Amenofis IV: Akhenaton. Tutankamon. Horemheb. XIX dinastia (tebana). Seti I. Revolució amarniana. Tell el-Amarna, capital, en substitució de Tebes. Debilitament de l'Imperi per l'audàcia de la reforma d'Akhenaton.Fracàs de la reforma religiosa. Restauració del culte amònic. Amon recobra el seu prestigi. Consolidació de la dinastia. Pèrdua de Palestina. Perill hitita. Primer tractat de pau entre Egipte i els hitites. Reconquista del sud de Palestina Amenofis IV introdueix el culte al déu Aten i inicia una reforma religiosa. Trasllada la capital a Tell-El-Amarna. Ammó es converteix en el déu politeista principal. Ammon substituït per Aton. Temple de Luxor. El gran himne al Sol. Reforma literària: la llengua parlada pel poble passa a ser llengua oficial.
1300 Ramsès II Matrimoni del faraó amb la princesa hitita Maathorneferure Derrota hitita a la batalla de Cadeix, amb poc benefici pels egipcis. Temple d'Abu Simbel
1200 Vintena dinastia (tebana) Ramsès III. Fraccionament d'autoritat entre dinasties paral·leles. Nova feudalitat. Victòries sobre invasions indoeuropees i dels pobles de la mar. Temple de Medinet Habu
1085-672 Tercer període intermedi: Vint-i-unena dinastia (tanita). Smendes, rei de Tanis, governa en el Baix Egipte. Herihor, general i gran sacerdot d'Amon, ostenta el poder a Tebes i governa en l'Alt Egipte. Nova fragmentació territorial. Les dinasties se succeeixen en tots els racons d'Egipte. Descens de l'activitat artística.
950 Vint-i-dosena dinastia (líbia), fundada per Sheshonq I. Reunificació de l'Alt i el Baix Egipte. Reconquesta de Palestina i saqueig de Jerusalem.
800 Nova divisió d'Egipte en dues monarquies. XXIII dinastia (tanita). XXIV dinastia (saíta) Sais, Capital Porta monumental d'Amon, a Tanis. Els més bells bronzes de l'època faraònica.
700 25a dinastia (nubiana) 26a dinastia (saíta). Destrucció de la dinastia saíta. Memfis, capital. Els assiris envaeixen Egipte. Expulsió d'assiris i nubians. Renaixement de l'art funerari.
672-633 Enfrontament amb els assiris: Els assiris envaeixen Egipte.
525-332 27a dinastia (persa) Període persa d'Egipte o Baixa època: Enfrontament amb l'Imperi Persa. Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte en vèncer a la batalla de Pelúsion. Tanmateix, la zona sud resta independent. Egipte passa a ser una satrapia de l'Imperi Persa.
404 dinasties 28, 29 i 30 (egípcies) Restauració d'una efímera independència egípcia entre el 404 i el 341
343 Egipte esdevé una província persa.
332-323 Alexandre el Gran ocupa Egipte. Funda Alexandria, que es converteix en capital d'Egipte i la ciutat mediterrània més gran del moment. El 323 Alexandre mor i la zona egípcia passa a mans de Ptolemeu I Soter que es proclama rei d'Egipte.
323-30 Dinastia Ptolemaica: Perduració de les idees econòmiques de l'antiga monarquia en l'Egipte ptolemaic i romà. Govern de la dinastia ptolemaica, consolidat el 304, que fou la darrera independent. Temples de Filé, Denderah i Edfú
30-640 dC Província romana de l'Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient: August venç els egipcis a la batalla d'Àccium. Cleòpatra VII, la darrera reina d'Egipte, se suïcida.

Es crea la província romana d'Egipte dins de l'administració provincial de l'Imperi Romà.

Bibliografia

[modifica]
  • Volum, núm. 1. pàgs. 270-271 d'Historia del Mundo//José Pijoan. Salvat Editores S.A.

Enllaços externs

[modifica]
  • [https://web.archive.org/web/20131009212929/http://www.memphis.edu/egypt/timeline.php Arxivat 2013-10-09 a Wayback Machine. Dating Egyptian History]. Institute of Egyptian Art and Archaeology. University of Memphis. (anglès)