Vés al contingut

Art Carney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArt Carney

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Arthur William Matthew Carney Modifica el valor a Wikidata
4 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Mount Vernon (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Chester (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRiverside Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWestbrook Modifica el valor a Wikidata
FormacióMount Vernon High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de televisió, actor, actor de teatre, actor de cinema, comediant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0138770 Allocine: 16378 Rottentomatoes: celebrity/art_carney Allmovie: p11090 TCM: 29193 TV.com: people/art-carney IBDB: 34592 TMDB.org: 40176
Musicbrainz: 241c9e92-495b-489a-b836-2f488db3aec3 Discogs: 1237873 Find a Grave: 8077835 Modifica el valor a Wikidata

Art Carney (Mount Vernon, Nova York, Estats Units, 4 de novembre de 1918 − Chester, Connecticut, 9 de novembre de 2003) va ser un actor i productor estatunidenc.

Biografia

[modifica]

Carney va néixer a Mount Vernon (Nova York), el més petit de sis fills de Helen i Edward Michael Carney, periodista i publicista.[1] La seva família era irlandesa nord-americana i catòlica.[2] Va anar a la A.B. Davis High School (Escola Secundària A.B. Davis).

Carney es va allistar com a infant durant la Segona Guerra Mundial. A la Batalla de Normandia, va ser ferit per una granada de metralla, la qual cosa li va causar coixesa per la resta de la seva vida.

Carney va ser un cantant còmic en l'orquestra de Horace Heidt, que es presentava a la ràdio els anys 1930, especialment en el programa Pot o ' Gold, que va estar en antena entre 1939 i 1941. La seva carrera cinematogràfica es va iniciar amb un paper no acreditat en la pel·lícula Pot o' Gold, un spin-off del programa de la ràdio. Carney va treballar contínuament en la ràdio durant els anys 1940, interpretant personatges o personificant celebritats. El 1941, va ser el comediant de la sèrie Matinee at Meadowbrook . També va participar en els programes Land of the Lost, The Henry Morgan Show, The March of Time, Living 1948, Casey, Crime Photographer i Gang Busters.

Entre 1948 i 1950, Carney es va fer popular per la seva personificació de Charlie el porter en els xous de ràdio i televisió de The Morey Amsterdam Show. El 1950, actuava en la comèdia de varietats Cavalcade , on també actuava Jackie Gleason. Gleanson va desenvolupar una bona química amb Carney i el va reclutar perquè aparegués en altres esquetxos, com The Honeymooners. L'esquetx va resultar reeixit i va suposar l'adaptació en una sitcom.

A més del seu treball a The Honeymooners, Carney també va actuar en un episodi de Dimensió desconeguda, The Night of the Meek, i en un episodi de la sèrie televisiva de Batman (sèrie de TV) , Shoot a Crooked Arrow . També va aparèixer en l'especial televisiu Star Wars Holiday Special.

Per la seva feina a televisió, Carney va ser nomenat a set Premis Emmy, dels quals en va guanyar sis.

Carney va realitzar diversos enregistraments per a Columbia Records durant els anys 1950. Algunes de les seves cançons més reeixides van ser "The Song of the Sewer" i "Twas the Night Before Christmas". La majoria de les seves cançons eren còmiques, escrites especialment per a nens.

Carrera cinematográfica

[modifica]

Carney va guanyar l'Oscar al millor actor el 1974 per la seva actuació a Harry and Tonto. També va actuar en pel·lícules com W.W. and the Dixie Dancekings , The Late Show, House Calls, Movie Movie, Going in Style, The Muppets Take Manhattan, St. Helens i Firestarter. Encara que es va retirar en els anys 1980, va realitzar un cameo a la pel·lícula de 1993 Last Action Hero .

Broadway

[modifica]

Carney també va realitzar alguns treballs a Broadway, com la seva actuació a The Odd Couple al costat de Walter Matthau. El 1969, va ser nomenat a un premi Tony per la seva actuació a l'obra de Brian Friel Lovers.

Carney va morir de causes naturals en una llar de retir a prop de casa seva a Westbrook (Connecticut), cinc dies després de complir 85 anys. Va ser enterrat en el Riverside Cemetery a Old Saybrook (Connecticut).

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Notes
1941 Pot o’ Gold membre de la banda/anunci a la ràdio no surt als crèdits
1950 PM Picnic Narrador
1964 The Yellow Rolls-Royce Joey Friedlander
1967 A Guide for the Married Man Joe X
1974 Harry and Tonto Harry Coombes Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
1975 W.W. and the Dixie Dancekings Deacon John Wesley Gore
1976 Won Ton Ton, the Dog Who Saved Hollywood J.J. Fromberg
1977 L'última sessió (The Late Show) Ira Wells
Scott Joplin John Stark
1978 Movie Movie Doctor Blaine/Doctor Bowers
House Calls Dr. Amos Willoughby
1979 Going in Style Al Premi Pasinetti al Festival Internacional de Cinema de Venècia
Steel Pignose Moran
Sol ardent (Sunburn) Marcus
Ravagers Sergeant
1980 Roadie Corpus C. Redfish
El desafiament (Defiance) Abe
1981 St. Helens Harry Randall Truman
Take This Job and Shove It Charlie Pickett
1982 Ménage à trois (Better Late Than Never) Charley Dunbar
1983 The Last Leaf Mr. Behrman
1984 Ulls de foc (Firestarter) Irv Manders
The Muppets Take Manhattan Bernard Crawford
The Naked Face Morgens
The Night They Saved Christmas Santa Claus
1986 El miracle del cor (Miracle of the Heart) Father O'Halleran
1987 Night Friend Monsignor O’Brien
1990 Where Pigeons Go to Die Da
1993 Last Action Hero Frank

com a productor

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]