Rita Roig

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y museos o exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Quan tinguem informació, l'anirem actualitzant aquí. Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 20 al 24 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Tots els concerts de la Mercè i el BAM per dia, lloc i hora

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

!Ay, las actividades gratis en Barcelona! ¿Son como encontrar una aguja en un pajar? Afortunadamente para nuestros bolsillos, no. Cada semana tenemos un montón de planos que no os costarán ni un céntimo y que responden a vuestras inquietudes culturales. Desde conciertos y fiestas en clubes a mercados, feries, exposiciones, pases de películas, obras de teatro y actividades infantiles. ¡Y muchos de estos planes caen en fin de semana! Seguid esta lista y, además de disfrutar, ahorraréis. NO TE LO PIERDAS: Barcelona gratis, ¡los mejores planes para hacer sin gastar!

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Barcelona és preciosa de punta a punta. Qui ho pot negar? Tenim un gran litoral, parcs i jardins on et pots perdre, esglésies on refugiar-se de l'enrenou de la ciutat, una activitat que mai para. Però si us preguntem des d'on es poden gaudir les millors vistes, on ens portaríeu? Aquesta és la nostra tria. Hi trobareu bars, museus i llocs claus a la muntanya. Gaudiu-ne! NO T'HO PERDIS: 50 llocs de Barcelona que has de veure

Barcelona es preciosa de punta a punta. ¿Quién lo puede negar? Tenemos un gran litoral, parques y jardines donde te puedes perder, iglesias donde refugiarse del ajetreo de la ciudad, una actividad que nunca para. Pero si os preguntamos desde dónde se puede disfrutar de las mejores vistas, ¿dónde nos llevaríais? Esta es nuestra selección. Encontraréis bares, museos y lugares claves en la montaña. ¡Disfrutad! NO TE LO PIERDAS: 50 lugares de Cataluña que debes conocer

Tenemos planes para cada día y para todos los gustos: teatro, estrenos de cine, ver las exposiciones imprescindibles, planes para hacer en familia... Si te quedas en Barcelona del 17 al 20 de mayo, te faltarán horas para hacer todas las propuestas interesantes que hay en la ciudad. Y ojo, algunas son GRATIS (sí, impresionante). NO TE LO PIERDAS: 99 cosas que tienes que hacer en Barcelona al menos una vez en la vida  

El CCCB homenajea a una de las figuras más importantes de la historia del cine. Agnès Varda, fotógrafa, artista, cineasta y pionera de la Nouvelle Vague es amada y reconocida en toda Francia como una figura maternal e inspiradora. ¿Pero la conocemos los catalanes? La exposición recorre la vida, la obra y las historias fascinantes de esta creadora libre, moderna y comprometida con su entorno político y social para que nosotros nos familiaricemos con sus fundamentos estéticos y aprendamos "el deseo de ver". De hecho, este fue el motor detrás de su obra, que va desde la fotografía a la instalación contemporánea, pasando por lo que la hizo famosa en todas partes: el cine. Incluso antes que Truffaut o Godard, Varda abrió el camino del movimiento cinematográfico de la Nouvelle Vague, rompiendo normas y clichés en las más de cuarenta películas que filmó, entre largometrajes, cortometrajes, ficciones y documentales. A través de objetos personales, carteles, obras de arte o de los retratos y reportajes de fotos que hizo, la exposición quiere acercarnos al espíritu de Varda. Algunas de las imágenes expuestas son desconocidas o inéditas, como la serie fotográfica del viaje que hizo a Cataluña en 1955, de donde salió la famosa fotografía a Salvador Dalí.

El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans? L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social perquè nosaltres ens familiaritzem amb els seus fonaments estètics i aprenguem “el desig de veure”.  De fet, aquest va ser el motor darrere de la seva obra, que va des de la fotografia a la instal·lació contemporània, passant pel qual la va fer famosa arreu: el cinema. Fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals.  A través d’objectes personals, cartells, obres d’art o dels retrats i reportatges de fotos que va fer, l’exposició ens vol acostar a l’esperit de Varda. Algunes de les imatges exposades són desconegudes o inèdites, com la sèrie fotogràfica del viatge que va fer a Catalunya l’any 1955, d’on en va sortir la famosa fotografia a Salvador Dalí.  

Una de las muestras más completas dedicadas a la trayectoria de Antoni Tàpies llega a Barcelona tras ser presentada en el Bozar de Bruselas y en el Reina Sofía, en Madrid. 'Antoni Tàpies. La práctica del arte', es la gran exposición del Año Tàpies en la que se agrupan más de cien obras procedentes de todo el mundo, algunas de las cuales se presentan en Barcelona por primera vez. Comisariada por Manuel Borja-Villel, que dirigió el museo dedicado al artista entre 1990 y 1998 y es uno de los máximos expertos en la obra tapiana, cuya exposición permite explorar en profundidad la figura de Tàpies quien, según el comisario , hace de “bisagra”: viene de una tradición de las vanguardias y el humanismo, pero al mismo tiempo marca el camino del arte contemporáneo. La exposición está distribuida por orden cronológico (se empieza por la planta -1 y se va subiendo por el Museu Tàpies a medida que se avanza en el tiempo), haciendo un recorrido de 1943 a 2011 que no se centra en la vida de 'Antoni Tàpies, sino en cómo el artista iba situándose en el mundo, relacionándose con el arte y consigo mismo. De hecho, a lo largo de la exposición se hace evidente cómo Tàpies trabajaba a partir de sí mismo: desde los autorretratos más tempranos, de influencias surrealistas, a los trabajos sobre la materia, su obra es una introspección que sirve también hablar del entorno material, de la naturaleza, de la realidad política de su país y de otras culturas, del amor y de la muerte. Las obras permiten cono

Una de les mostres més completes dedicades a la trajectòria d’Antoni Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. 'Antoni Tàpies. La pràctica de l’art', és la gran exposició de l’Any Tàpies en la qual s’agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada.  Comissariada per Manuel Borja-Villel, que va dirigir el museu dedicat a l’artista entre el 1990 i el 1998 i és un dels màxims experts en l’obra tapiana, l’exposició permet explorar en profunditat la figura de Tàpies qui, segons el comissari, fa de “frontissa”: ve d’una tradició de les avantguardes i l’humanisme, però alhora marca el camí de l’art contemporani.  L’exposició està distribuïda per ordre cronològic (es comença per la planta -1 i es va pujant pel Museu Tàpies a mesura que s’avança en el temps), tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida d’Antoni Tàpies, sinó en com l’artista anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix.  De fet, al llarg de l’exposició es fa evident com Tàpies treballava a partir d’ell mateix: des dels autoretrats més primerencs, d’influències surrealistes, als treballs sobre la matèria, la seva obra és una introspecció que serveix també parlar de l’entorn material, de la natura, de la realitat política del seu país i d’altres cultures, de l’amor i de la mort.  Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van

Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. Les obres d'art de Chordà són plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat, i són fruit d'una personalitat enèrgica i combativa que va dur a aquesta creadora avançada al seu temps a participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial de dones i va obrir un bar feminista en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants de les peces hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

Alfons Flores es uno de nuestros mejores escenógrafos. A lo largo de su trayectoria se ha dedicado a la construcción de lugares imaginarios en teatros y espacios escénicos. Desde sus inicios en la compañía de teatro independiente Grup d'Acció Teatral hasta los teatros de ópera más prestigiosos del mundo, Flores ha construido espacios imaginarios para cerca de doscientos proyectos teatrales y operísticos. Ahora, el centro de arte Tecla Sala, en el Hospitalet natal del artista, quiere convertir estas escenografías en material expositivo: la muestra 'Alfons Flores. El escenario prodigioso', transforma los telones, objetos y maquinarias que coronaban los escenarios en materiales de museo, manteniendo la esencia del trabajo de este escenógrafo contemporáneo.

Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics. Ara, el centre d’art Tecla Sala, a l’Hospitalet natal de l’artista, vol converteix aquestes escenografies en material expositiu: la mostra ‘Alfons Flores. L’escenari prodigiós’, transforma els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

La comisaria Mei Huang reflexiona sobre las fronteras en el mundo actual en una muestra que reúne ocho obras de arte contemporáneo, en el marco del programa Apoyo a la Creación’22. Comisart impulsado por la Fundación ”la Caixa”. La exposición parte de la idea de a frontera (el límite físico que separa dos estados), esos espacios donde las culturas se mezclan, pero donde también puede haber enfrentamientos de etnias y naciones, para ofrecer experiencia visual que cuestiona cualquier forma de exclusión o estandarización. Incluye trabajos de los artistas Vanessa Beecroft, Pep Duran, Asier Mendizabal, Annette Messager, Paulo Nazareth, Francisco Torres, Isidoro Valcárcel Medina y Akram Zaatari que exploran el discurso de la «línea divisoria» desde varios ángulos, y que invitan al visitante a valorar la diversidad y la complejidad del mundo actual.

La comissària Mei Huang reflexiona sobre les fronteres en el món actual en una mostra que reuneix vuit obres d’art contemporani, en el marc del programa Suport a la Creació’22. Comisart impulsat per la Fundació ”la Caixa”. L’exposició parteix de la idea de a frontera (el límit físic que separa dos estats), aquests espais on les cultures es barregen, però on també hi poden haver enfrontaments d’ètnies i nacions, per oferir experiència visual que qüestiona qualsevol forma d’exclusió o estandardització.  Inclou treballs dels artistes Vanessa Beecroft, Pep Duran, Asier Mendizabal, Annette Messager, Paulo Nazareth, Francesc Torres, Isidoro Valcárcel Medina i Akram Zaatari que exploren el discurs de la «línia divisòria» des de diversos angles, i que conviden el visitant a valorar la diversitat i la complexitat del món actual.

Quizás, si pensáis en el paisaje, os vienen a la cabeza pinturas románticas como el 'Caminando sobre un mar de niebla', de David Friedrich o los 'Nenúfares' de Monet. Pero el paisaje todavía es un gran tema para el arte contemporáneo: la crisis climática, junto con el mundo de posibilidades que abre la tecnología digital, ha hecho que un montón de artistas se interesen por la naturaleza y el entorno, aunque puede que de una forma diferente que los paisajistas del siglo XIX. Pero es que el paisajismo no es únicamente un motivo pictórico: todas las obras de arte que hemos visto donde aparece un paisaje (¡que son muchísimas!) han influido en nuestra percepción de la naturaleza y nuestra capacidad de emoción frente a los fenómenos naturales. Partiendo de la idea de que el “paisaje” es un invento del arte, esta exposición reúne obras de paisajes de la Colección de Arte Contemporáneo Fundación ”la Caixa” y otras procedencias para abordar la naturaleza desde la cultura. La muestra está dividida en secciones temáticas que abordan la ficción del paisaje, la percepción y la vivencia del paisaje o el impacto humano en la naturaleza. A través de obras de artistas como Tacita Dean, Patricia Dauder, Miquel Barceló, Juan Fontcuberta, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Perejaume, Andreas Gursky o Rémy Zaugg, podemos recorrer las diferentes formas que ha habido, a lo largo de la historia, de encuadrar la mirada y representar el entorno, una pulsión humana que ha existido desde que hemos sido consc

Potser, si penseu en el paisatge, us venen al cap pintures romàntiques com el ‘Caminant damunt un mar de boira’, de de Caspar David Friedrich o els ‘Nenúfars’ de Monet. Però el paisatge encara és un gran tema per l’art contemporani: la crisi climàtica, juntament amb el món de possibilitats que obra la tecnologia digital, ha fet que un munt d’artistes s’interessin per la natura i l’entorn, encara que potser d’una manera diferent que els paisatgistes del segle XIX.  Però és que el paisatge no és només un motiu pictòric: totes les obres d’art que hem vist on hi apareix un paisatge (que són moltíssimes!) han influït en la nostra percepció de la natura i la nostra capacitat d’emoció davant dels fenòmens naturals. Partint de la idea que el “paisatge” és un invent de l’art, aquesta exposició reuneix obres de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa” i d’altres procedències per abordar la natura des de la cultura.   La mostra està dividida en seccions temàtiques que aborden la ficció del paisatge o l’impacte humà en la natura. A través d’obres d’artistes com Tacita Dean, Patricia Dauder, Miquel Barceló, Joan Fontcuberta, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Perejaume, Andreas Gursky o Rémy Zaugg, podem recórrer les diferents maneres que hi ha hagut, al llarg de la història, d’enquadrar la mirada i representar l’entorn, una pulsió humana que ha existit des que hem sigut conscients de la immensitat del món.  El resultat és una exposició on una selecció de més de seixanta vídeos, pi

Por primera vez, las cajitas, joyeros y cofres de Adolf Fargnoli se exponen en Barcelona. La exposición reúne la obra de este ebanista y orfebre de origen italiano, que formó parte del círculo de artistas y artesanos que se dieron a conocer en Girona en torno a la figura del arquitecto Rafael Masó. Se dice de Fargnoli que fue un gran mito de la Gerona 'noucentista', que dedicó su vida a perfeccionar la técnica de la talla de madera. Sus arquetas de madera tallada con aplicaciones metálicas e interiores forrados de seda generaron la admiración de críticos, artistas e intelectuales y le llevaron a participar en cincuenta exposiciones nacionales e internacionales entre 1918 y 1933. Pilar Vélez, la comisaria de la muestra, se ha dedicado a sacar a la luz numerosas piezas desconocidas del artista y algunos de sus imitadores, hasta el punto de recopilar 90 (especialmente cajitas y cruces de madera tallada con aplicaciones cerámicas ) que ahora lucen en las salas del MNAC. La exposición descubre también la vida y la trayectoria del artista gracias al legado de su familia y otros testimonios, así como su otra faceta, la de grafista.

Barcelona ha visto nacer y crecer a artistas que después han conseguido fama mundial. Pero el arte es mucho más que Gaudí, Miró o Picasso o las cuatro grandes exposiciones que hay cada año en el MACBA o el MNAC. En Barcelona, ​​el ecosistema creativo hierve en galerías pequeñas, espacios autogestionados y en colectivos de artistas que recientemente han salido de la facultad de Bellas Artes. Acercarse al arte emergente es fácil y asequible, pero a veces cuesta saber a dónde ir. Por eso, el Festival Art Nou ya hace años que se encarga de ofrecer una programación de exposiciones y actividades gratis para que el público entre en contacto con los artistas emergentes de Barcelona y sus alrededores, del 26 de junio al 3 de septiembre. El festival no solo descubre nuevos artistas al público, sino que sirve para que jóvenes creadores de Cataluña y de todo el mundo puedan empezar a hacer contactos dentro del mercado del arte, el mundo de las galerías y otros espacios expositivos. Este año Art Nou presenta la obra de cuarenta y seis artistas nacionales e internacionales en veintinueve exposiciones en Barcelona y Hospitalet de Llobregat. Por ejemplo: la pintora Rita Sala Treig presenta su primer solo show en la Galería Ana Mas projects, con una selección de pinturas al óleo de gran formato creadas expresamente para la ocasión. La mayoría de las exposiciones se concentran en galerías, unos espacios todavía bastante desconocidos por los barceloneses. De hecho, otro de los pilares del festi

Barcelona ha vist néixer i créixer artistes que després han aconseguit fama mundial. Però l’art és molt més que Gaudí, Miró o Picasso o les quatre grans exposicions que hi ha cada any al MACBA o el MNAC. A Barcelona, l’ecosistema creatiu bull a galeries petites, espais autogestionats i en col·lectius d’artistes que fa poc que han sortit de la facultat de Belles Arts. Apropar-se a l’art emergent és fàcil i assequible, però a vegades costa saber on anar. Per això el festival Art Nou ja fa anys que s’encarrega d’oferir una programació d’exposicions i activitats gratis que facilita entrar en contacte amb els artistes emergents de Barcelona i els seus voltants, del 26 de juny al 3 de setembre.   El festival no només descobreix nous artistes al públic, sinó que serveix perquè joves creadors de Catalunya i d’arreu del món puguin començar a fer contactes dins del mercat de l’art, el món de les galeries i altres espais expositius. Aquest any Art Nou presenta l’obra de quaranta-sis artistes nacionals i internacionals en vint-i-nou exposicions a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Per exemple: la pintora Rita Sala Treig presenta el seu primer solo show a la Galeria Ana Mas projects, amb una selecció de pintures a l’oli de gran format creades expressament per a l’ocasió. La majoria de les exposicions es concentren en galeries, uns espais encara força desconeguts pels barcelonins. De fet, un altre dels pilars del festival és reivindicar les galeries com a espais oberts al públic genera

170 personas que se encuentran en prisión han participado en esta muestra del Santa Mónica. A lo largo de diez meses, el artista Antoni Hervàs ha visitado varios centros penitenciarios y ha ido tejiendo relaciones creativas y afectivas con los internos. El resultado es esta muestra que nos invita a reflexionar sobre la percepción del tiempo en prisión. La exposición consta de dos partes: la instalación principal (en la planta superior del Santa Mónica) donde se exponen las creaciones artísticas, y un preludio (en la primera planta) que explica detalladamente cómo se ha trabajado para realizar estas obras de arte en un contexto penitenciario. Jordi PlayMàquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó Las piezas expuestas son de una expresividad innegable, casi visceral. Tienen forma de cuerpos monstruosos y, sin embargo, una vez superada la distancia, en ellas se intuye el caldo de cultivo para la intensa necesidad de expresión que sienten muchas personas que se encuentran en prisión: la situación de clausura, la vulnerabilidad acumulada y la sensación de un paso del tiempo al margen del curso de la sociedad normativa. Los lenguajes artísticos como el dibujo, la pintura o la cerámica sirven, en muchos casos, para hablar de estas complejas emociones sin tener que recurrir a las palabras.  Jordi PlayMàquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó En la exposición, los reclusos y las reclusas han trabajado con Antoni Hervàs para co

170 persones que es troben a la presó han participat en aquesta mostra del Santa Mònica. Durant deu mesos, l’artista Antoni Hervàs ha visitat diversos centres penitenciaris i ha anat teixint relacions creatives i afectives amb els interns; el resultat és aquesta mostra que ens convida a reflexionar sobre la percepció del temps a la presó.  L’exposició consta de dues parts: la instal·lació principal (a la planta superior del Santa Mònica) on s'exposen les creacions artístiques, i un preludi (a la primera planta) que explica detalladament com s’ha treballat per a fer aquestes obres d’art en un context penitenciari.   Jordi PlayMàquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó Les peces exposades són d’una expressivitat innegable, gairebé visceral. Tenen forma de cossos monstruosos, però, un cop superada la distància, s’hi poden llegir el caldo de cultiu per a la intensa necessitat d’expressió que senten moltes persones que es troben a la presó: la situació de tancament, la vulnerabilitat acumulada i la sensació d’un pas del temps al marge del curs de la societat normativa. Els llenguatges artístics com el dibuix, la pintura o la ceràmica serveixen, en molts casos, per parlar d’aquestes complexes emocions sense haver de recórrer a les paraules.  Jordi PlayMàquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó A l’exposició, els reclusos i les recluses han treballat amb Antoni Hervàs per construir sis tòtems, fets amb la tècnica del “dibui

La Fundació Antoni Tàpies ha cambiado de nombre: ahora es el Museo Antoni Tàpies porque, tal y como ha explicado su directora, Imma Prieto, “la palabra museo define mucho mejor lo que somos: trabajamos con la obra del artista, pero también con sus principios”. El nuevo nombre es uno de los muchos cambios que se cuecen en el edificio modernista de Domènech i Montaner que acoge el museo. Este 2024, la institución está de celebración por el Año Tàpies y entre la programación estaba esta instalación que ha cubierto la fachada del museo de teselas de plástico amarillo. Concretamente, 123 metros cuadrados de un gran tapiz que quiere ser un recordatorio de nuestro pasado colonial y esclavista.  © Museu Tàpies. De la fotografia: Eva Carasol, 2024.Façana del Museu Tàpies intervingut per Serge Attukwei Clottey amb la instal·lació “Més enllà de la pell” , Barcelona, 2024 Serge Attukwei Clottey (Ghana, 1985) es un artista que convierte bidones de plástico y otros materiales de desecho que los países ricos abandonan en su país en tapices de colores. Con estas grandes sábanas de plástico cubre edificios y monumentos que tienen reminiscencias coloniales, y el edificio del Museu Tàpies es un gran ejemplo. Se trata de la antigua Editorial Montaner y Simón, una construcción modernista, estilo que fue posible gracias a las riquezas de la extracción colonial. Ahora, gracias al artista, los restos de plástico que países ricos como el nuestro envían a morir en el hemisferio sur vuelven al lugar

Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, està a punt d’obrir al públic i una Chordà de 82 anys passeja en bastó de sala a sala. Que el seu aspecte fràgil no us enganyi, és enèrgica, atenta i contundent. Just ara vinilen els seus poemes a les parets de colors i no pot evitar dir la seva: “Jo no hauria barrejat poemaris! M’han desordenat els poemes, són d’èpoques diferents”, diu. En les seves paraules hi ha l’actitud que anys enrere va dur-la a participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, a fundar una editorial feminista i a obrir un bar amb les amigues. La mateixa empenta la va dur a pintar, escriure i fer escultures que, en la grisor del franquisme tardà i la transició, mostraven vagines, secrecions i cossos gestants. A poc a poc, sembla que les institucions estan començant a fer-li el cas que la seva obra, indestriable de la lluita feminista pel desig i la llibertat, sempre ha merescut.  Els darrers anys has tingut cada vegada més protagonisme en museus i galeries. Com estàs vivint aquest reconeixement, encara que sigui tardà? Penso que és molt just! Però cal ampliar tot el camp de les dones, que n’hi ha moltes d’interessants, no només jo. Ara estem de moda, però he fet algunes exposicions amb altres artistes durant aquests anys, artistes que no són del tot reconegudes… Vaig participar en una mostra a l

La Fundació Antoni Tàpies ha canviat de nom: ara és el Museu Antoni Tàpies perquè, tal com ha explicat la directora Imma Prieto, “la paraula museu defineix molt millor el que som: treballem amb l’obra de l’artista, però també amb els seus principis”. El nou nom és només un dels molts canvis que es couen dins l’edifici modernista de Domènech i Montaner que acull el museu. Aquest 2024, la institució està de celebració per l’Any Tàpies i entre la programació hi havia aquesta instal·lació que ha cobert la façana del museu de tessel·les de plàstic groc. Concretament, 123 metres quadrats d’un gran tapís que vol ser un recordatori del nostre passat colonial i esclavista.  © Museu Tàpies. De la fotografia: Eva Carasol, 2024.Façana del Museu Tàpies intervingut per Serge Attukwei Clottey amb la instal·lació “Més enllà de la pell” , Barcelona, 2024 Serge Attukwei Clottey (Ghana, 1985) és un artista que converteix bidons de plàstic i altres materials de rebuig que els països rics abandonen al seu país en tapissos de colors. Amb aquests grans llençols de plàstic cobreix edificis i monuments que tenen reminiscències colonials, i l’edifici del Museu Tàpies n’és un gran exemple. Es tracta de l’antiga Editorial Montaner y Simón, una construcció modernista, estil que va ser possible gràcies a les riqueses de l’extracció colonial. Ara, gràcies a l’artista, les restes de plàstic que països rics com el nostre envien a morir a l’hemisferi sud tornen al lloc d’on provenen, però en forma d’obra d’

Las paredes del MACBA, siempre de un blanco inmaculado casi quirúrgico, se han teñido de azul marino y naranja para la ocasión. La exposición dedicada a Mari Chordà, un icono del feminismo y del arte catalán, está a punto de abrir al público y una Chordà de 82 años se pasea en bastón de sala a sala. Que su aspecto frágil no os engañe, es enérgica, atenta y contundente. Justo ahora vinilan sus poemas en las paredes de colores y ella no puede evitar dar su opinión: “¡Yo no habría mezclado poemarios! Me han desordenado los poemas, son de épocas distintas”, dice. En sus palabras está la actitud que años atrás la llevó a participar en las Primeres Jornades Catalanes de la Dona, fundar una editorial feminista y abrir un bar con las amigas. El mismo temperamento le hizo pintar, escribir y crear esculturas que, en período gris del franquismo tardío y la transición, mostraban vaginas, secreciones y cuerpos gestantes. Poco a poco, parece que las instituciones están empezando valorar su obra, inseparable de la lucha feminista por el deseo y la libertad, y darle el protagonismo siempre ha merecido. En los últimos años, has tenido cada vez mayor presencia en museos y galerías. ¿Cómo estás viviendo ese reconocimiento, aunque sea tardío? ¡Pienso que es muy justo! Pero hay que ampliar todo el campo de las mujeres, que existen muchas artistas interesantes, no solamente yo. Ahora estamos de moda, pero he hecho algunas exposiciones con otras artistas durante estos años, que no son del todo reco

En marzo del 2023, el psicólogo y crítico cultural conservador Jordan Peterson tuiteó una imagen de una botella de agua reflejando la luz del sol con la siguiente frase: “Hay catedrales en todas partes para los que tienen ojos para verlas”. El tuit (tan cierto como cursi) se viralizó y se convirtió rápidamente en un meme. Fotografías de piedras y nubes con formas extrañas, caracoles que salían a disfrutar de la lluvia, comida deliciosa: si te esfuerzas lo suficiente, todo puede ser de una belleza espectacular. Si adaptáramos el meme a la ciudad de Barcelona, ​​lo haríamos con fotografías de nuestros edificios. No hace falta ni entrar dentro de ellos: sus fachadas son catedrales por los ojos más atentos, llenas de mosaicos, vidrieras y balcones de hierro forjado. Pero quizás el elemento decorativo más característico (y más desconocido) del paisaje barcelonés es el esgrafiado.  Lluís DuranEsgrafiat al Carrer Balmes "Barcelona es una ciudad esgrafiada", explica Teresa M. Sala. Ella es la autora del prólogo del libro Barcelona esgrafiada, un recorrido fotográfico que Lluís Duran ha hecho por los esgrafiados más emblemáticos de las fachadas de la ciudad. Sala explica que Barcelona "sobresale entre otras ciudades europeas debido a la abundancia y la calidad de sus esgrafiados, entre los que destacan diversos repertorios decorativos de flora, fauna y figuras emblemáticos". De acuerdo, pues. ¡Somos una ciudad esgrafiada! Pero, ¿qué es un esgrafiado? ¿Y por qué hay tantos en Barcelo

El març del 2023, el psicòleg i crític cultural conservador Jordan Peterson va tuitar una imatge d’una ampolla d’aigua reflectint la llum del sol amb la següent frase: “Hi ha catedrals a tot arreu per aquells que tenen ulls per a veure-les”. El tuit (tan cert com cursi) es va viralitzar i es va convertir ràpidament en un mem. Fotografies de pedres i núvols amb formes estranyes, caragols que sortien a gaudir de la pluja, menjar deliciós: si t’hi escarrasses prou, tot pot ser d’una bellesa espectacular. Si adaptem el mem a la ciutat de Barcelona, el faríem amb fotografies dels nostres edificis. No cal ni entrar-hi: les seves façanes són catedrals pels ulls més atents, plenes de mosaics, vitralls i balcons de ferro forjat. Però potser l’element decoratiu més característic (i més desconegut) del paisatge barceloní és l’esgrafiat.  Lluís DuranEsgrafiat al Carrer Balmes “Barcelona és una ciutat esgrafiada”, explica Teresa M. Sala. Ella és l’autora del pròleg del llibre ‘Barcelona esgrafiada’, un recorregut fotogràfic que Lluís Duran ha fet pels esgrafiats més emblemàtics de les façanes de la ciutat. Sala explica que Barcelona “sobresurt entre altres ciutats europees a causa de l’abundància i la qualitat dels seus esgrafiats, entre els quals destaquen diversos repertoris decoratius de flora, fauna i figures emblemàtics”. D’acord, doncs. Som una ciutat esgrafiada! Però, què és ben bé un esgrafiat? I per què n’hi ha tants a Barcelona?  Lluís DuranEsgrafiat al carrer Maquinista “U

La fornada de youtubers internacionals que va conquerir internet cap al 2012 es divideix en dos grups: el dels que van capitalitzar l’èxit a internet, i el dels que van aconseguir que traspassés a la vida offline. Troye Sivan és, sense cap mena de dubte, dels segons. Al Parc del Fòrum, l’artista vibrava amb l’eufòria del públic i la seva vida com a youtuber adolescent quedava molt lluny. Tot eren ‘crop-tops’ de reixeta, purpurina i ulleres de sol esportives: s’havien congregat davant l’escenari Santander del Primavera Sound com si el concert de Sivan fos una missa dedicada al sexe i la festa gai. Els fans més fidels potser van recordar el vídeo que va fer l’any 2013 on Troye Sivan sortir de l’armari davant la seva audiència digital. Per sort, l’època en què sortir de l’armari era un espectacle públic ha quedat enrere i l’homoerotisme ja no és un tabú, sinó que pot ser el teu segell artístic.  Christian BertrandTroye Sivan al Primavera Sound En el seu àlbum ‘Something to Give Each Other’ (el primer després de cinc anys de silenci) Sivan ha fet una aposta per l’estètica queer i l’explicitat sexual, tant en les lletres com en les coreografies. I el show del Primavera ho reflectia. A l’escenari hi havia perreig, carícies i morrejos. També hi va treure el cap Guitarricadelafuente per cantar 'In My Room', la col·laboració que Sivan ha fet amb l’artista espanyol. El duet va generar especulació entre el públic (“es nota molt que aquests dos han follat”, comentava un noi als seus am

La oleada de youtubers internacionales que conquistó internet hacia el 2012 se divide en dos grupos: el de los que capitalizaron el éxito en internet, y el de los que consiguieron traspasar a la vida offline. Troye Sivan es, sin duda, de los segundos. En el Parc del Fòrum, el artista vibraba con la euforia del público y su vida como youtuber adolescente quedaba muy lejos. Todo eran crop-tops de rejilla, purpurina y gafas de sol deportivas: se habían congregado ante el escenario Santander del Primavera Sound como si el concierto de Sivan fuera una misa dedicada al sexo y la fiesta gay. Los fans más fieles quizás recordaron el vídeo que hizo en el 2013 donde Troye Sivan salió del armario ante su audiencia digital. Por suerte, la época en la que salir del armario era un espectáculo público ha quedado atrás y el homoerotismo ya no es un tabú, sino que puede ser tu sello artístico. Christian BertrandTroye Sivan al Primavera Sound En su álbum 'Something to Give Each Other' (el primero después de cinco años de silencio) Sivan ha hecho una apuesta por la estética queer y la explicitud sexual, tanto en las letras como en las coreografías. Y el show del Primavera lo reflejaba. En el escenario había perreo, caricias y morreos. También se asomó al escenario Guitarricadelafuente para cantar 'In My Room', la colaboración que Sivan ha hecho con el artista español. El dúo generó especulación entre el público (“se ​​nota mucho que estos dos han follado”, comentaba un chico a sus amigos) y