Borja Duñó

Alguna vegada us heu assabentat que venia a tocar algú que t'interessava quan ja no quedaven entrades? Això no us passarà amb la nostra selecció de la música en directe més destacada del mes: una combinació dels directes amb més poder de convocatòria i els més exquisits. Els concerts a Barcelona d'avui i les setmanes que venen a recintes com el Palau Sant Jordi i l'Estadi Olímpic, però també a sales com Apolo i Razzmatazz i altres més petites. I si amb aquests no en tens prou, trobaràs més música en directe a les llistes dels millors festivals de Barcelona i Catalunya i dels concerts de música clàssica del mes. NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del 2024 a Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què podeu fer gratis avui a Barcelona? Moltes coses. A la ciutat hi ha un munt d'activitats gratuïtes, propostes culturals molt interessants que no necessiten grans quantitats de calés. De fet, tenim obres de teatre, museus i exposicions gratis, concerts, mercats i encara moltes altres propostes que no costen ni un cèntim. Us fem una tria d'activitats perquè les gaudiu sense treure el moneder.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y museos o exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Quan tinguem informació, l'anirem actualitzant aquí. Quan se celebra la Mercè? La Mercè se celebra al voltant del 24 de setembre. Enguany serà del 20 al 24 de setembre. Què és la Mercè? La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, la Mercè inclou diverses línies de programació amb centenars d'activitats: el festival Mercè Arts de Carrer, les mostres de cultura popular, el festival BAM de música i Acció Cultura Viva. D'entre tota la programació, destaca el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc,  la passada de Gegants i Nans i les diades castelleres. Les places i els carrers s'omplen de cultura popular, cercaviles i persones que s'ajunten per celebrar la ciutat de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Tots els concerts de la Mercè i el BAM per dia, lloc i hora

Si en lugar de consumir la música en vivo en porciones individuales, prefieres disfrutar de los conciertos en racimos, uno tras otro, en jornadas maratonianas de música en directo, o en ciclos de conciertos en los que durante una serie de meses tienes una cita cada día o algunas veces por semana, no te pierdas nuestra lista de festivales de música en Barcelona, con algunos de los más destacados del resto de Cataluña. Pop, rock, jazz, electrónica, música de raíz, clásica y contemporánea, todos los meses del año, haga frío o calor.  NO TE LO PIERDAS: Los conciertos del mes en Barcelona

Si en comptes de consumir la música en viu en porcions individuals prefereixes gaudir dels concerts en gotims, l'un darrere l'altre, en jornades maratonianes de música en directe, o en cicles de concerts, no et perdis la nostra llista de festivals de música a Barcelona, i dels més importants que es fan a la resta de Catalunya. Pop, rock, jazz, electrònica, música d'arrel, clàssica i contemporània, de tot i força i cada mes de l'any, faci fred o calor. NO T'HO PERDIS: Els concerts del mes a Barcelona

Seleccionem els concerts més destacats que tindran lloc a Barcelona en els pròxims mesos, les grans cites de la música en viu a la ciutat, que continua sent parada d'algunes de les grans gires mundials, perquè no et quedis sense entrades. Consulta també els millors directes del mes, on a més de propostes 'mainstream' en trobareu d'alternatives, els concerts gratis que acostuma a haver-hi a la ciutat i els festivals, grans i petits, que han de venir.  NO T'HO PERDIS: Festivals de música a Barcelona i a Catalunya el 2024      

No hay duda que Barcelona es capital en materia de conciertos. Te seleccionamos algunas de las propuestas musicales más destacadas que tendrán lugar en nuestra ciudad en los próximos meses, las grandes citas de la música en vivo en la ciudad, parada de algunas de las grandes giras mundiales, para que no te quedes sin entradas. Consulta también nuestra selección de directos del mes, donde encontrarás también propuestas más alternativas; la de los conciertos gratis que muy a menudo pueden disfrutarse en la ciudad, y la de los mejores festivales, grandes y pequeños, que están por venir. NO TE LO PIERDAS: Festivales de música en Barcelona y en Cataluña en 2024

¿Alguna vez te has enterado de que venía a tocar alguien que te interesaba cuando ya no quedaban entradas? Esto no te pasará con nuestra selección de la música en directo más destacada del mes: una combinación de los directos con más poder de convocatoria y los más exquisitos. Los conciertos en Barcelona de hoy y las próximas semanas en recintos como el Palau Sant Jordi y l'Estadi Olímpic, pero también en salas como Apolo y Razzmatazz y otras más pequeñas. Y si eres una persona previsora y no quieres quedarte sin entradas para las grandes giras internacionales que recalan en la ciudad, saca la agenda y toma nota también de los grandes conciertos de 2024 en Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Los mejores festivales de Barcelona y Cataluña

Us costa decidir-vos a l'hora d'anar al cinema? Perquè us ho volem posar més fàcil, aquí teniu el millor cine que arriba a les sales de Barcelona i Catalunya aquest mes. 'Blockbusters', cinema d'autor, comèdies esbojarrades, musicals i molt més, per veure només en pantalla gran i amb un gran bol de crispetes. N'hi ha per a tots els gustos! Quin és el dia de l'espectador? Si voleu estalviar-vos uns calerons, aneu als cinemes el dia de l'espectador (sempre que no sigui festiu o vigília de festiu), que és el dimecres als cinemes del Grup Balañà i als Cinesa; els dimecres i dilluns als cinemes Renoir; dimarts als cinemes Girona, i diumenges i dilluns als Verdi (aplicable a només a l'última sessió).     NO T'HO PERDIS: 🍿 Les 50 millors pel·lícules de la història del cine

El Poble Espanyol es convertirà per una nit en aquell 'endless summer' en què tots els surfistes somien. Amb un cartell encapçalat per Xavier Rudd, la plaça major del recinte es tenyirà del folk tranquil que evoca lànguides postes de sol, el tacte de l'oceà a la pell i, en definitiva, connexió amb la natura i l'aire lliure. També d'Austràlia arriba el duo Hollow Coves, que acaba de publicar l'àlbum 'Nothing to lose' (2024) i, de molt més a prop, l'estimat Ramon Mirabet, posseïdor d'una veu imponent capaç d'atacar el folk, el pop, el soul i tot el que li posin al davant (com la cançó que acaba de publicar amb Bely Basarte, 'Ahora y aquí'). Menys coneguda, però amb una proposta interessantíssima, és la nord-americana Hayley Reardon, que grava les seves cançons amb Pau Figueres i Aniol Bestit, i que el 2023 va publicar una cançó preciosa, mig en anglès i mig en català, amb Judit Neddermann: 'Changes'.    

El Poble Espanyol se convertirá por una noche en ese 'endless summer' en el que todos los surfistas sueñan. Con un cartel encabezado por Xavier Rudd, la plaza mayor del recinto se teñirá del folk tranquilo que evoca lánguidas puestas de sol, el tacto del océano en la piel y, en definitiva, conexión con la naturaleza y el aire libre. También de Australia llega el dúo Hollow Coves, que acaba de publicar el álbum 'Nothing to lose' (2024) y, de mucho más cerca, el querido Ramon Mirabet, poseedor de una voz imponente capaz de atacar al folk, el pop, el soul y todo lo que le pongan delante (como la canción que acaba de publicar con Bely Basarte, 'Ahora y aquí'). Menos conocida, pero con una propuesta interesantísima, es la estadounidense Hayley Reardon, que graba sus canciones con Pau Figueres y Aniol Bestit, y que en 2023 publicó una canción preciosa, medio en inglés y medio en catalán, con Judit Neddermann: 'Changes'.

No pot haver-hi revival soul perquè el soul és una música més que atemporal, eterna. El que hi ha, de tant en tant, és un interès renovat de la indústria, però tots els amants del gènere saben que no hi ha trencament sinó continuïtat entre Aretha Franklin, Sharon Jones i Amy Winehouse, entre Otis Redding, Charles Bradley i Lee Fields, i entre Bill Withers i Curtis Harding.   El cantant de Michigan, amb tres àlbums d'estudi, l'últim dels quals és 'If words were flowers' (2021), és un dels grans renovadors d'un estil que ens fa ballar i ens eleva alhora, sense que renovar vulgui dir trencar, sinó més aviat seguir la línia de punts que han marcat els seus antecessors tal com fa des del Regne Unit el nostre admirat Michael Kiwanuka. Un luxe que puguem tornar a tenir Harding en directe, aquest 25 d'agost, a Barcelona.   

Arrenca la cinquena edició de la Sala Barcelona - Música al Castell de Montjuïc, que va néixer quan no ens deixaven ballar i que s'ha acabat consolidant com una cita habitual al calendari musical estiuenc de la ciutat, aquesta vegada amb sis concerts repartits entre l'1 d'agost i el 16 de setembre. Inaugura el cicle l'1 d'agost Clara Peya, que presenta el seu nou treball 'Corsé', i seguiran Joe Crepúsculo (9 d'agost), Ketekalles (23 d'agost) i VVV [Trippin'you] + Tetas Frías (30 d'agost). Ja al setembre, el dia 5, arribarà el torn dels Mishima i tancarà l'edició d'enguany, el dia 13, la Soul Party amb l'Orchestral Soul Society, la festa que dirigeix Lalo López (Fundación Tony Manero) amb la Barcelona Rock Strings i les veus de Alex Dee, Brigitte Emaga, Paquito Sex Machine, Jonathan Herrero, Yasmina Azlor i altres convidades. Després de cada concert hi haurà sessió de DJ i el recinte, que estarà obert fins a la mitjanit, disposarà d'oferta gastronòmica. El públic podrà triar si vol estar assegut, amb taules i cadires, o bé de peu dret i ballar. Una programació de les sales de concerts Sala Barcelona - Música la Castell de Montjuïc va sorgir durant la pandèmia per ajudar les sales de concerts que no podien obrir i que corrien un greu perill de desaparèixer. Gràcies a aquesta programació a l'aire lliure van poder seguir programant i sobreviure, però després de la tornada a la normalitat s'ha vist també, que els mesos de més calor les sales petites han de competir amb festivals,

Junts van fer història. Fusionant la capacitat per escriure cançons memorables amb allò que es va anomenar electrònica intel·ligent, Ben Gibbard (Death Cab for Cutie) i Jimmy Tamborello (Dntel) van redefinir el que havia de ser el pop al segle XXI. L'obra mestra es va dir 'Give up' (2003), l'únic àlbum que van fer junts, i els vint anys de la seva aparició ja mereixia una gira com Déu mana. Però és que a més el 'Transatlanticism' dels de Gibbard també feia vint anys. Doncs "vinga, som-hi", devien dir, i nosaltres vam resar perquè passés per Barcelona. El tour, que va esgotar les entrades en actuacions consecutives al Madison Square Garden de Nova York i al Hollywood Bowl de Los Ángeles, arriba finalment a la nostra ciutat, aquest 27 d'agost al Poble Espanyol. Serà una gran celebració per tots els que van viure el canvi de mil·lenni amb dos discos inoblidables gravats amb un pressupost de riure per l'època (20.000 dòlars).

Juntos hicieron historia. Fusionando la capacidad para escribir canciones memorables con lo que se llamó electrónica inteligente, Ben Gibbard (Death Cab for Cutie) y Jimmy Tamborello (Dntel) redefinieron lo que debía ser el pop en el siglo XXI. La obra maestra se llamó 'Give up' (2003), el único álbum que hicieron juntos, y los veinte años de su aparición ya merecía una gira como Dios manda. Pero es que además el 'Transatlanticism' de los de Gibbard también cumplía veinte años. Pues "venga, vamos", debieron de decir, y nosotros rezamos para que pasaran por Barcelona. El tour, que agotó las entradas en actuaciones consecutivas en el Madison Square Garden de Nueva York y en el Hollywood Bowl de Los Ángeles, llega finalmente a nuestra ciudad, este 27 de agosto en el Poble Espanyol. Será una gran celebración para todos los que vivieron el cambio de milenio con dos discos inolvidables grabados con un presupuesto de risa para la época (20.000 dólares).

No puede haber revival soul porque el soul es una música más que atemporal, eterna. Lo que hay, de vez en cuando, es un interés renovado de la industria, pero todos los amantes del género saben que no hay ruptura, sino continuidad entre Aretha Franklin, Sharon Jones y Amy Winehouse; entre Otis Redding, Charles Bradley y Lee Fields, y entre Bill Withers y Curtis Harding. El cantante de Michigan, con tres álbumes de estudio, el último de los cuales es 'If words were flowers' (2021), es uno de los grandes renovadores de un estilo que nos hace bailar y nos eleva a la vez, sin que renovar quiera decir romper, sino más bien seguir la línea de puntos que han marcado sus antecesores tal y como hace desde Reino Unido nuestro admirado Michael Kiwanuka. Un lujo que podamos volver a tener a Hardingen directo, este 25 de agosto, en Barcelona.    

Arranca la quinta edición de la Sala Barcelona-Música al Castell de Montjuïc, que nació cuando no nos dejaban bailar y que se ha acabado consolidando como una cita habitual en el calendario musical veraniego de la ciudad, esta vez con seis conciertos repartidos entre el 1 de agosto y el 16 de septiembre. Inaugura el ciclo el 1 de agosto Clara Peya, que presenta su nuevo trabajo 'Corsé', y seguirán Joe Crepúsculo (9 de agosto), Ketekalles (23 de agosto) y VVV [Trippin'you] + Tetas Frías (30 de agosto). Ya en septiembre, el día 5, llegará el turno de Mishima y cerrará la edición de este año, el día 13, la Soul Party con la Orchestral Soul Society, la fiesta que dirige Lalo López (Fundación Tony Manero) con la Barcelona Rock Strings y las voces de Alex Dee, Brigitte Emag, Paquito Sex Machine, Jonathan Herrero y Yasmina Azlor, además de y otras invitadas. Después de cada concierto habrá sesión de DJ y el recinto, que permanecerá abierto hasta la medianoche, dispondrá de oferta gastronómica. El público podrá elegir si quiere estar sentado, con mesas y sillas, o de pie y bailar. Una programación de las salas de conciertos Sala Barcelona - Música la Castell de Montjuïc nació durante la pandemia para ayudar a las salas de conciertos que no podían abrir y que corrían un grave peligro de desaparecer. Gracias a esta programación al aire libre pudieron seguir programando y sobrevivir, pero después de la vuelta a la normalidad se ha visto también que los meses de más calor las salas peque

¿Has olvidado cómo era escuchar un álbum de arriba abajo en un equipo de alta fidelidad? O, tal vez, puede que incluso nunca lo hayas hecho. Lo de poner el disco sobre el plato, bajar la aguja, apagar las luces y relajarte en el sofá para perderte entre los surcos y solo despertar cuando termina la música o hay que cambiar de cara... Esto sí que es inmersivo. Música a Ciegas propone esta experiencia completamente a oscuras en Bridge 48 (Llull, 48), un espacio de Poblenou con varios estudios de grabación que se define como 'el ecosistema musical del futuro', y que en este ciclo se convierte en un laboratorio musical de alta fidelidad que permite disfrutar sin ninguna distracción algunos de los discos más emblemáticos de la historia de la música. De Pink Floyd a Rosalía, pasando por Frank Ocean, Radiohead, Kendrick Lamar y Daft Punk, sin olvidar a los Beatles, Queen, Depeche Mode, Tyler, the Creator y Taylor Swift... las posibilidades de Música a Ciegas son incontables. Seguro que tarde o temprano habrá un disco que querrás escuchar con sonido envolvente y para saber cuáles pondrán próximamente, puedes seguir su cuenta de Instagram.

Heu oblidat com era escoltar un àlbum de dalt a baix en un equip d'alta fidelitat? O, potser, fins i tot, que no ho hàgiu fet mai. Allò de posar el disc sobre el plat, baixar l'agulla, apagar els llums i relaxar-vos al sofà per perdre-us entre els solcs i només despertar quan s'acaba el disc o bé s'ha de canviar de cara... Això sí que és immersiu.    Música a Ciegas proposa aquesta experiència completament a les fosques a Bridge 48 (Llull, 48), un espai del Poblenou amb diversos estudis de gravació que es defineix com 'l'ecosistema musical del futur', i que en aquest cicle es converteix en un laboratori musical d'alta fidelitat que permet gaudir sense cap distracció d'alguns dels discos més emblemàtics de la història de la música.   De Pink Floyd a Rosalía, passant per Frank Ocean, Radiohead, Kendrick Lamar i Daft Punk, sense oblidar els Beatles, Queen, Depeche Mode, Tyler, the Creator i Taylor Swift... les possibilitats de Música a Ciegas són incomptables. Segur que tard o d'hora hi haurà un disc que voldreu escoltar en so envoltant, i per saber quins posaran pròximament, podeu seguir el seu compte d'Instagram.  

Pet Shop Boys, The Smashing Pumpkins, Avril Lavigne y Amaral son algunos de los cabezas de cartel del Cruïlla 2024, que se celebra del 11 al 13 de julio en el Parc del Fòrum. Kasabian, The Kooks, Johnny Marr, María Becerra, !!! (Chk Chk Chk), Olga Tañón y Chucho Valdés: Irakere 50 son otros grandes nombres internacionales.   Del panorama catalán y español, destacan las actuaciones de Amaral, Oques Grasses, The Tyets, 31 FAM, Albert Pla, Figa Flawas, Ginestà, Maestro Espada, Rojuu, La Plazuela, Xarim Aresté y muchos más. El miércoles será la jornada más joven, centrada en la música urbana, con artistas como María Becerra, Trueno y Funzo & Baby Loud; y la del jueves estará centrada en las grandes orquestas de baile, con Irakere 50, Oscar D'León, Olga Tañón, Grupo Niche, y otras propuestas divertidas como Ladilla Rusa, Albert Pla y Azucarilo Kings. El viernes tendrá un regusto más pop rock, con Avril Lavigne como gran protagonista. El último concierto de la canadiense en la ciudad fue el del Palau Sant Jordi en 2005, así que se cumplirán diecinueve años de su última visita. La cantautora, conocida por grandes hits de punk pop como 'Complicated', 'Girlfriend' y 'Sk8er boi', actuará el viernes junto con Kasabian y The Kooks. Y Pet Shop Boys y The Smashing Pumpkins son los grandes reclamos de la jornada del sábado, junto a otros nombres tan interesantes como Aurora, !!!, Calexico y Johnny Marr. Neil Tennant y Chris Lowe, que han publicado 'Nonetheless' este 2024, llegan al Cruïlla

Pizzes veganes delicioses per emportar o per menjar a la barra en un local petit i estret regentat per un britànic enamorat de Nàpols. Des de la clàssica (amb tomàquet italià, tomàquet cherry confitat, oli alfàbrega, sal marina, mozzarella i parmesà vegetal), a creacions més agosarades com la Big Levanowsky (amb base de babaganuix, carabassa, albergínia fregida i en escabetx, salsa d'all, melassa de magrana i mozzarella i parmesà vegetal), o la Vato Loco (amb base de salsa rostida amb 'jalapeño' i 'tomatillo', carn rostida de, ceba, llima, coriandre i mozzarella i parmesà vegetal). No hi trobareu begudes amb alcohol, però sí refrescos i kombutxa, i algunes postres com el brownie de xocolata negre, dàtils i cacauet.

Si un dia publiquen una cançó sobre Carles Porta volem la nostra part de royalties, perquè aquesta és una de les idees que els hem donat a Ladilla Rusa en la seva visita a Caps de Cartell. Si sentiu el programa –ja disponible a Spotify, Youtube i Ivoox–, veureu que la proposta els ha fet gràcia: "Ja està bé de fer-li massatges a Carles Porta", deixa anar el Víctor F. Clares en un moment de l'entrevista. Però no us quedeu només amb això, perquè el Julen els proposa (i els canta) una versió nova i sorprenent del seu hit 'Macauly Culkin' que, no volem fer espòilers, però els ha encantat i li han dit que potser el trucaran per fer-la junts alguna vegada. A més, ens parlen de Leticia Sabater ("es pren molt seriosament les lletres", "és una curranta"), Sidonie ("estem fets de la mateixa pasta"), els macarrons de Tony Genil...  Però és que a més de tot això, escoltant el tercer capítol de Caps de Cartell, us assabentareu de quan han passat més vergonya en un escenari, de quin és el seu plaer culpable musical i moltes altres intimitats... i els farem cantar! El pòdcast musical de Time Out Com sabeu, Caps de Cartell és el pòdcast musical de Time Out, un programa conduït per la periodista totterreny Míriam Riau amb Borja Duñó, editor de música i cap de redacció d'aquesta casa, i el Julen, que és qui fa que tota la música que hi sona sigui interpretada en directe i l'únic capaç, esclar, de fer cantar als Ladilla Rusa un 'mashup' de Raffaella Carrà amb 'Kitt y los coches del pasado

Si un día publican una canción sobre Carles Porta queremos nuestra parte de royalties, porque esta es una de las ideas que les hemos dado a Ladilla Rusa en su visita a Caps de Cartell. Si escucháis el programa –ya disponible en Spotify, Youtube e Ivoox–, veréis que la propuesta les ha gustado: "Ya está bien en hacerle masajes a Carles Porta", suelta Víctor F. Clares en un momento de la entrevista. Pero no os quedéis solo con eso, porque Julen les propone una nueva y sorprendente versión de su hit 'Macauly Culkin' que, no queremos hacer espóileres, pero les ha encantado y han dicho que quizá le llamarán para tocarla juntos alguna vez. Además, nos hablan de Leticia Sabater ("se toma muy en serio las letras", "es una curranta"), Sidonie ("estamos hechos de la misma pasta"), los macarrones de Tony Genil... Pero es que además de todo esto, escuchando el tercer capítulo de Caps de Cartell, os enteraréis de cuándo han pasado más vergüenza en un escenario, de cuál es su placer culpable musical y de muchas otras intimidades... ¡y les hacemos cantar! El pódcast musical de Time Out Como sabéis, Caps de Cartell es el pódcast musical de Time Out, un programa conducido por la periodista todoterreno Míriam Riau con Borja Duñó, editor de música y jefe de redacción de esta casa, y Julen, que es quien hace que toda la música que suena en el programa sea interpretada en directo y el único capaz, claro, de hacerles cantar a Ladilla Rusa un 'mashup' de Raffaella Carrà con 'Kitt y los coches

És un clàssic de finals de juliol. L'anunci de la programació del Música Mercè i del BAM arriba abans de les vacances d'estiu per generar expectatives de cara a un setembre generalment més fresquet i, de vegades –ai– una mica passat per aigua, però, sobretot, per bona música en directe. Enguany, més de cent grups i artistes d'una de vintena de països diferents saltaran als nou escenaris repartits per la ciutat. Un d'ells, el de la plaça Catalunya, es recupera per a la festa major. També hi ha el Teatre Grec, la rambla del Raval, els Jardins del Doctor Pla i Armengol, l'avinguda de la Catedral, la platja de Bogatell, l'Antiga Fàbrica Damm; les places Major de Nou Barris, Reial i de Can Fabra; la Fabra i Coats, el passeig dels Til·lers i el carrer Menéndez i Pelayo.  Música Mercè, la branca musical de la festa que dirigeix Gisela Sais, inclou dos espectacles de gran format: Els 50 de Zeleste, la celebració del mig segle de la inauguració de la sala del carrer Argenteria (a la Catedral), i l'anomenat 'Encuentro d'arreu', que repassa la història de la música i les danses d'arrel fins a l'actualitat amb artistes com Judit Neddermann, Anna Ferrer, Raúl Rodríguez i Momi Maiga. Entre la seixantena d'artistes hi haurà, també, altres noms destacats com Cala Vento, Mayra Andrade i Egosex. A més, inclourà dues coproduccions amb el Mercat de Música Viva de Vic, amb Puuluup (Estònia) i Sopa de Pedra (Portugal). I, com sempre, un dels escenaris més populars serà el de Bogatell, amb Maria Ja

Es un clásico de finales de julio. El anuncio de la programación del Música Mercè y del BAM llega antes de las vacaciones de verano para generar expectativas de cara a un septiembre generalmente más fresquito y, a veces –ay– algo mojado, pero, sobre todo, lleno de buena música en directo. Este año, más de cien grupos y artistas de una veintena de países diferentes saltarán a los nueve escenarios repartidos por la ciudad. Uno de ellos, el de la plaza Catalunya, se recupera para la fiesta mayor. También se encuentran el Teatre Grec, la rambla del Raval, los jardines del Doctor Pla i Armengol, la avenida de la Catedral, la playa de Bogatell, la Antiga Fàbrica Damm; las plazas Mayor de Nou Barris, Reial y de Can Fabra; la Fabra i Coats, el paseo dels Til·lers y la calle Menéndez y Pelayo. Música Mercè, la rama musical de la fiesta que dirige Gisela Sais, incluye dos espectáculos de gran formato: Els 50 de Zeleste, la celebración del medio siglo de la inauguración de la sala de la calle Argenteria (en la Catedral), y el llamado 'Encuentro d'arreu', que repasa la historia de la música y las danzas de raíz hasta la actualidad con artistas como Judit Neddermann, Anna Ferrer, Raúl Rodríguez y Momi Maiga. Entre los sesenta artistas de esta parte del programa habrá, también, otros nombres destacados como Cala Vento, Mayra Andrade y Egosex. Además, incluirá dos coproducciones con el Mercat de Música Viva de Vic, con Puuluup (Estonia) y Sopa de Pedra (Portugal). Y, como siempre, uno de lo

'Drakarys!' es el grito que los Targaryen utilizan para ordenar a sus temibles dragones voladores que escupen fuego. Y como todo el mundo que ha visto 'Juego de tronos' sabe perfectamente, los dragones nacen de valiosísimos huevos que se guardan y transportan como si fueran tesoros: son su arma más mortífera. Pues bien, Rocío Maldonado, gran fan de esta saga de fantasía, creó un postre que rinde tributo a los dragones de George R. R. Martin. Estos huevos de chocolate son duros por fuera y esconden un secreto dentro. Y, como 'La canción de hielo y fuego', son fríos y calientes. Si les tiramos salsa de toffee caliente por encima, eclosionan y descubren un núcleo de bizcocho de avellana, crujiente de 'pailleté' y cremoso de chocolate 'kinder'. Encontaréis esta explosión de sabores, texturas y temperaturas en el Wild Food de Barcelona, ​​el restaurante vegano y sin gluten que ha abierto Rocío Maldonado en los bajos de la Casa de les Punxes después de dirigir con éxito desde hace ocho años el de Granada. Entonces le dijeron que estaba loca. ¿Un restaurante 'plant based' en la capital de las tapas? En ese momento solo había dos, pero eran más clásicos, y ella quería un "restaurante vegano bonito y que cambiara la carta al menos dos veces al año". Instalado en un hotel de cuatro estrellas en la emblemática plaza de Isabel la Católica, a pie de calle, el Wild Food es un establecimiento moderno y elegante que se ha convertido en un 'must' entre los granadinos. Foto: Wild FoodOu Draka

'Drakarys!' és el crit que els Targaryen fan servir per ordenar als seus temibles dracs voladors que escupin foc. I com tothom que ha vist 'Joc de trons' sap perfectament, els dracs neixen de valuosíssims ous que es guarden i transporten com si fossin tresors: són la seva arma més mortífera. Doncs bé, la Rocío Maldonado, gran fan d'aquesta saga de fantasia, va crear unes postres que fan honor als dracs de George R. R. Martin. Aquests ous de xocolata són durs per fora i amaguen un secret a dins. I, com 'La cançó de gel i foc', són freds i calents. Si els llancem salsa de toffee calenta per sobre, es desclouen i descobreixen un nucli de bescuit d'avellana, cruixent de 'pailleté' i cremós de xocolata 'kinder'. Tota aquesta explosió de sabors, textures i temperatures la trobareu al Wild Food de Barcelona, el restaurant vegà i sense gluten que ha obert Rocío Maldonado als baixos de la Casa de les Punxes després de dirigir amb èxit des de fa vuit anys el de Granada. Aleshores li deien que estava boja. Un restaurant 'plant based' a la capital de les tapes? En aquell moment només n'hi havia dos, però eren més clàssics, i ella volia un "restaurant vegà bonic i que canviés la carta almenys dos cops l'any". Instal·lat en un hotel de quatre estrelles a l'emblemàtica plaça d'Isabel la Catòlica, a peu de carrer, el Wild Food és un establiment modern i elegant que s'ha convertit en un 'must' entre els granadins. Foto: Wild FoodOu Drakarys, Wild Food Barcelona Una cuina acolorida A Barcelo

La promotora se llama Bona Gents, pero el nombre no tiene que ver con 'Per la bona gent' de Manel ni con el verso de 'Alenar' de Maria del Mar Bonet. Aquí la cosa viene de la 'politeness' de los británicos, que utilizan la palabra 'gents' (diminutivo de 'gentelmen') para todo. Una broma interna entre Benet Aragay y Oriol Vidal, los dos jóvenes catalanes responsables de la cola sensacional que se formó en la céntrica sala Scala de Londres la noche del pasado 8 de diciembre. Se trataba del público que había agotado las entradas para ver el doble concierto de The Tyets y Julieta en ese espacio de Kings Cross con capacidad para 800 personas. Ahora esperan repetir el éxito con otra doble actuación de Els Pets y La Ludwig Band el próximo 29 de noviembre. Oriol y Benet se conocieron trabajando en la oficina de Acció de la Generalitat de Catalunya en Londres, donde ya se dedicaban a conectar empresas, y ahora, dicen, conectan culturas. El concierto de The Tyets y Julieta tenía que ser un "one shot" aseguran, pero al final se han liado la manta a la cabeza y preparan más: aparte del de Els Pets y la Ludwig, tienen pendiente el de Figa Flawas y Triquell, que se ha tenido que aplazar. Foto: Bona GentsThe Tyets, Scala (Londres, 2023) A través de Catalans UK ya habían ido a conciertos e intentado ayudar. Hay 35.000 residentes catalanes en Reino Unido, lo que lo convierte en el segundo país con más diáspora catalana después de Francia. "La gente se encuentra en las 'diadas', por Sant Jor

La promotora es diu Bona Gents, però el nom no té a veure amb 'Per la bona gent' de Manel ni amb el vers d''Alenar' de Maria del Mar Bonet. Aquí la cosa ve de la 'politeness' dels britànics, que fan servir la paraula 'gents' (diminutiu de 'gentelmen') per a tot. Una broma interna entre Benet Aragay i Oriol Vidal, els dos joves catalans responsables de la cua que tanta patxoca feia a la cèntrica sala Scala de Londres la nit del passat 8 de desembre. Es tractava del públic que havia exhaurit les entrades per veure el doble concert de The Tyets i Julieta en aquest espai de Kings Cross amb capacitat per a 800 persones. Ara esperen repetir l'èxit amb una altra doble actuació dels Pets i La Ludwig Band el pròxim 29 de novembre. L'Oriol i el Benet es van conèixer treballant a l'oficina d'Acció de la Generalitat de Catalunya a Londres, on ja es dedicaven a connectar empreses, i ara, diuen, connecten cultures. El concert dels Tyets i la Julieta havia de ser un "one shot", asseguren, però al final s'han embolicat i en preparen més: a banda del dels Pets i la Ludwig, tenen pendent el dels Figa Flawas i Triquell, que s'ha posposat. Foto: Bona GentsThe Tyets, Scala (Londres, 2023) A través de Catalans UK ja havien anat a concerts o intentat ajudar. Hi ha 35.000 residents catalans al Regne Unit, cosa que el converteix en el segon país amb més diàspora catalana després de França. "La gent es troba a les diades, per Sant Jordi, per Sant Joan...", explica Vidal. "L'objectiu era complementar

Hi ha qui creu que els músics joves de l'actualitat ho fien tot a l'electrònica i l'autotune. Però no és veritat. Sense desmerèixer ningú –cada estil té els seus instruments i les seves maneres de fer–, hi ha molts músics que dominen els instruments de tota la vida, que saben fer arranjaments i dirigir. Una bona mostra n'és la cantant i trombonista Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999) que, com crec que diu C. Tangana, fa "música antiga". Bé, música antiga que sona perfectament contemporània, per no dir atemporal. És la música que corre per les seves venes des de ben petita. Se li nota l'experiència acumulada a la Sant Andreu Jazz Band, el gust pel jazz, pel bolero, per la bossa nova i per la cançó llatinoamericana en general.  Després de debutar amb la seva mare, la fantàstica guitarrista Elisabeth Roma, a 'Imagina' (2019), atrevir-se amb composicions pròpies a 'Como la piel' (2021) i a gaudir de certa popularitat gràcies a 'Algo contigo' i les col·laboracions amb C. Tangana, amb qui va actuar als Goya i va anar de gira, Payés va estrenar al Grec el seu primer disc amb un cent per cent de composicions pròpies. La presentació de 'De camino al camino', publicat fa literalment quatre dies, va ser una mena de posada de llarg davant del públic barceloní, el punt de partida del seu projecte més ambiciós i també el reconeixement d'anys de feina.  Foto: Ana Páez SedanoRita Payés, Grec 2024 Rita Payés va muntar un bosc màgic a l'antiga pedrera de Montjuïc. Bé, no ella, sinó Andreu Fàb

Hay quien cree que los músicos jóvenes de la actualidad lo fían todo en la electrónica y el autotune. Pero no es verdad. Sin desmerecer a nadie –cada estilo tiene sus instrumentos y sus formas de hacer–, hay muchos músicos que dominan los instrumentos de toda la vida, que saben hacer arreglos y dirigir. Una buena muestra de ello es la cantante y trombonista Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999), que como creo que dice C. Tangana, hace "música antigua". Bien, música antigua que suena perfectamente contemporánea, por no decir atemporal. Es la música que corre por sus venas desde pequeña. Se le nota la experiencia acumulada en la Sant Andreu Jazz Band, el gusto por el jazz, por el bolero, por la bossa nova y por la canción latinoamericana en general. Tras debutar con su madre, la fantástica guitarrista Elisabeth Roma, en 'Imagina' (2019), atreverse con composiciones propias en 'Como la piel' (2021) y a disfrutar de cierta popularidad gracias a 'Algo contigo' y las colaboraciones con C. Tangana, con quien actuó en los Goya y fue de gira, Payés estrenó en el Grec su primer disco con un cien por cien de composiciones propias. La presentación de 'De camino al camino', publicado hace literalmente cuatro días, fue una suerte de puesta de largo frente al público barcelonés, el punto de partida de su proyecto más ambicioso y también el reconocimiento de años de trabajo. Foto: Ana Páez SedanoRita Payés, Grec 2024 Rita Payés montó un bosque mágico en la antigua cantera de Montjuïc. Bueno,

“Bé, viu”, diu quan li preguntes com està, però, contra el que podria semblar per la resposta, Rubén Blades no para. Està pendent de començar a rodar la vuitena temporada de 'Fear the walking dead' –on té un dels papers principals–, i per això només té programat un concert aquest estiu. És el 9 de juliol al Cruïlla, amb la big band del també panameny Roberto Delgado, on tindrà dues hores i un quart per interpretar el premiat 'Salswing!' (2021) i on promet que no faltaran els seus clàssics, els que l’han convertit en una llegenda, no només de la salsa ni de la música llatina, sinó de la història de la música popular. Des de Nova York, parla el pare de Pedro Navaja. Fa un temps es deia que deixaves la salsa. No vaig dir que em retirés de la salsa sinó de les gires. Les gires són molt cansades, especialment quan et vas fent més vell, no pas per l’energia sinó pel temps que prenen. Jo ja tinc més passat que futur, de manera que m’he d’organitzar el temps. Vas canviar d’idea? Van passar unes quantes coses. Una, que inesperadament vam guanyar el Grammy a l’àlbum de l’any (la primera vegada que ho feia un disc de salsa) i, dos, que ara no hi ha cap grup que tingui la varietat de material que tenim nosaltres. Podem anar d’un sextet amb so de vibràfon a una big band amb vint músics i cantar en anglès i en espanyol. I pel mig hi ha cançons que han fet que moltes persones s’uneixin a l’argument de la salsa, com 'Plástico', 'Pedro Navaja', 'Amor y control', 'Patria', 'Lígia Elena'... Són

L'última vegada que Rubén Blades va cantar a Barcelona va ser al 2017, al Poble Espanyol. En aquell moment, el panameny deia que deixava les gires, però ahir al Cruïlla va tornar a fer feliç el públic barceloní, també amb Roberto Delgado, però amb una orquestra encara més gran –una vintena de músics– que va sonar nítida i contundent, fina com un rellotge suís. És la big band amb què ha gravat 'Salswing!' (2021), millor àlbum als Grammy llatins d'enguany. Però la cita va anar molt més enllà del disc i el panameny va regalar dues hores i quart farcides de hits. Ana Paez SedanoRubén Blades (Cruïlla 2022) 'Caminando', 'Decisiones', 'Pablo Pueblo', 'Ligia Elena', 'Amor y control', 'El cantante'... un bon repàs a un repertori immens i a la història de la salsa, amb homenatges a Tito Puente, Héctor Lavoe i Frank Sinatra. La música de Blades –veu impecable i en plena forma– va tornar a entrar pel cos i per l'esperit i, entre la multitud, nombroses parelles van fer gala del seu domini del ball mentre el concert s'encaminava a l'esperat 'Pedro Navaja', un pèl alentit, i a un 'Patria' final que venia a dir que la música de Blades es balla, però que és sobretot política i social, malgrat que ens deixi sempre amb un dolç somriure de felicitat. NO T'HO PERDIS: Entrevista a Rubén Blades: "Quan això t’ho diu Pedro Navaja, t’ho has de pensar dos cops, no?"