Son Gotleu, un barri que lluita contra l'estigmatització

A la plaça de Fra Joan Ancina només se senten els crits de la criatura corrent d'una banda a l'altra, entre els gronxadors del parc o xipollejant a la piscina de plàstic verd, amb el mico i la palmera, que està davant del portal d'un dels edificis que l'envolten. És estiu i la brisa fa tremolar les branques de la més de vintena d'arbres que es col·loquen als parterres quadriculars, entre papers i llaunes, donant ombra a les famílies i als homes solitaris que s'asseuen als bancs. Gairebé tots els comerços estan tancats i la roba està estesa als balcons dels edificis de color esvaït, una escena quotidiana a Son Gotleu, un dels barris que es troba dins del 6% més pobre en l'àmbit estatal amb la renda mitjana bruta per llar del 2023, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Aquesta mateixa plaça va viure fa un mes la concentració d'uns cinquanta persones que amenaçaven d'expulsar de la barriada un grup d'algerians que asseguraven que estaven delinquint a la zona. Dies abans, havien atacat diversos d'aquests joves al carrer Indalecio Prieto, sortint-se l'enfrontament amb quatre ferits i, posteriorment, amb diversos dels agressors detinguts per la Policia Nacional. La notícia va saltar a tots els mitjans locals i va despertar diverses reaccions entre els dirigents polítics, encara que, després de la tempesta, regna la calma, i els testimonis són diversos.

Un venedor adverteix que prefereix atendre el seu negoci i oblidar què passa fora, mentre que un altre home de mitjana edat que compra la loteria diu determinant: “Jo visc aquí, què més puc dir”. A la conversa parla sobre la tranquil·litat que li ofereixen els seus carrers, de com cal saber-se moure i, afegeix, “i des de fa unes setmanes tot això està millor”. Es refereix als nois que van ser violentats i, en referència a altres grups ètnics, comenta: “Fan els seus tripijocs, són al bar, i ningú els diu res perquè no molesten”. Al final, la lògica interna del carrer s'imposa i, en referència a les notícies que van sortir sobre que el grup i el seu trasllat a s'Arenal, afegeix “que vagin amb compte, que sí que hi ha màfies”. A uns metres, una noia procedent de Nigèria, que viu des de fa nou anys a Palma, assegura que ha trobat aquí el seu lloc i, sobre el passat, talla amb la frase següent: “Jo arribo a les vuit de treballar i l'única cosa que m'interessa és la meva família”.

Gestió intercultural

Remuntant-nos als orígens del barri, Carlos Vecina, sociòleg, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i expert en gestió sociocomunitària, explica a la tesi 'Representacions socials, premsa, immigració i escola. El cas de Son Gotleu és la manera com el 'boom' turístic de la dècada dels 60 va impulsar el desenvolupament de l'eixample nord de la ciutat, que estava dedicat a l'agricultura.

Amb la construcció dels primers habitatges, es va convertir en un barri dormitori i, de mica en mica, l'explosió demogràfica va deixar entreveure les costures de la planificació urbanística: l'assentament de persones amb dificultats econòmiques, afegit a la manca d'inversió i gestió pública, van provocar un procés de degradació, tal com apunta el text, que finalment esdevingué un gueto.

Amb la construcció dels primers habitatges, Son Gotleu es va convertir en un barri dormitori i, gradualment, l'explosió demogràfica va deixar entreveure les costures de la planificació urbanística: l'assentament de persones amb dificultats econòmiques, afegit a la falta d'inversió i gestió pública, van provocar un procés de degradació, que finalment va esdevenir en un gueto

Oriünd del barri, Vecina parla actualment d'un territori “molt estigmatitzat” i, a priori, es pregunta si la repercussió dels successos que van passar fa unes setmanes hagués estat la mateixa de passar en un altre lloc. “No s'ha mirat mai en positiu aquest territori quant a les relacions socials que existeixen, quan hi ha professionals que fan una feina meravellosa i tenen una implicació molt forta des del punt de vista del voluntariat i de les comunitats de veïns”, recalca.

Mai s'ha mirat en positiu aquest territori quant a les relacions socials que existeixen, quan hi ha professionals que fan un treball meravellós i tenen una implicació molt forta des del punt de vista del voluntariat i de les comunitats de veïns

Carlos Vecina — Sociòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears

Tot i això, reconeix que s'han desenvolupat molts projectes, generalment de caràcter públic, que “no s'han sostingut en el temps, portats pel vaivé de les polítiques”. Defensa, sobretot, la convivència que hi ha al barri i apunta que, lluny de ser la immigració, hi ha dues principals tasques a abordar a la localitat: les dificultats urbanístiques -les condicions estructurals dels habitatges o les barreres arquitectòniques de l'entorn- i la incapacitat per respondre a les necessitats d'una població en situació de vulnerabilitat.

Ja ho apuntava el Pla d'Accions Immediates per a Son Gotleu de l'any 2011, impulsat pel govern municipal de Mateo Isern, que abordava en diverses fases la intervenció urgent dels serveis públics. Entre diversos punts, preveia agilitzar la instal·lació de comptadors individuals, millorar les zones enjardinades, reforçar la seguretat policial, crear brigades de manteniment i elaborar un cens d'infrahabitatges, així com engegar un projecte pilot per als menors de 0 a 3 anys o impulsar les activitats esportives per fomentar la participació de la joventut. Tot i això, la gestió es va diluir i les eleccions municipals van fer que el projecte canviés de rumb.

En aquest punt, Mauricio Tejada, coordinador de projectes de l'ONG Thakhi Runa, assenyala que, malgrat que nuclis com Pere Garau o Son Gotleu siguin “barris sobreatesos per les institucions, no hi ha una política de gestió de la interculturalitat de qualitat”. A més, relaciona allò que ha passat en aquest temps amb la generació d'“una narrativa d'assenyalament cultural” per part dels mitjans i determinats corrents polítics. “No es pot relacionar la societat algeriana amb una societat delictiva, és molt greu i genera una estigmatització cultural”, assevera, al·ludint al fet que coneix casos en què hi ha hagut persones d'aquesta nacionalitat que s'han sentit atacats o assenyalats, sense ser responsables dels fets.

No es pot relacionar a la societat algeriana amb una societat delictiva, és molt greu i genera una estigmatització cultural

Mauricio Tejada — Coordinador de projectes de l'ONG Thakhi Runa

Entre les qüestions que cal solucionar a l'origen, critica que es doni cobertura de l'habitatge als menors no acompanyats sense “una veritable política d'inserció social”. “Aquests joves després surten sense cap mena de perspectiva, i ja el carrer té les seves dinàmiques, i al final es dirigeixen a aquests barris on hi ha unes condicions socioeconòmiques força discretes”, entén. D'aquesta manera, Son Gotleu encarna allò que anomena “el barri conseqüència”, on la seva gent “mereix una millor atenció”.

Turistificació de Palma

Un altre dels fenòmens que expliquen la condició del barri és la turistificació de Palma, que dibuixa una distribució veïnal segons el poder adquisitiu dels residents que cedeixen, sobretot, el seu espai als visitants. Amb un total d'1.231.487 habitants a Balears, segons les estadístiques de l'INE, l'increment de 21.581 residents durant l'any 2023 va ser en un 85% compost per estrangers, mentre que els rècords de visites es van fulminar en assolir els 17,8 milions de turistes. Tornant al mapa de la renda mitjana bruta per llar del 2023, amb prou feines separen 2,6 quilòmetres a Son Gotleu de la zona del Call, on la renda mitjana és de 71.504 euros, situant-se entre el 5% més rics de tot Espanya.

Així ho veu Irene Salamanca, portaveu de la plataforma ATTAC Mallorca, que recorda que a partir del 'boom turístic' es va projectar al nord de la metròpoli la part residencial de la classe treballadora que tenia com a ocupació principal el sector serveis. “Ara mateix, el discurs preponderant és que ja està bé de massificació turística, un problema que afecta Son Gotleu”, afirma. Recorda que de nena contemplava l'arribada de peninsulars a l'illa, que s'anomenaven foraners, amb qui, amb el temps, es van barrejar membres de l'ètnia gitana, subsaharians, magribins i sud-americans, tots a la recerca d'un futur millor. “Sempre ha estat un barri popular, de classe obrera, i com s'estigmatitza determinats grups, s'ha acabat per estigmatitzar el barri”, apunta.

“Al sistema capitalista neoliberal que tenim, les classes s'aguditzen, així que gent que per origen de classe podien permetre's llogar a Palma centre, ara es traslladen a Son Gotleu, sobretot joves, passant per sobre de la por infundada”, assevera. Sense solucions màgiques, apunta que el sistema, dissenyat “per aïllar les classes i convertir la ciutat, la nostra en concret, en una per a turistes”, permet que tot passi dins d'uns límits, com que, “si hi ha conflictes, que es mantingui a 'standby', si hi ha droga, que es mantingui controlada”, perquè la roda encara giri.

Aleshores, el treball comunitari resulta ser la resposta. Aquest és el sentit que li dona Andreu Grimalt, director tècnic de la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) a les Balears, que explica que la interculturalitat es treballa a través dels centres escolars, sanitaris, de les comunitats que estan dia a dia treballant al barri, més enllà de les “subvencions puntuals” que es dediquen des del públic, encara que insisteix que aquesta dinàmica social ha de tenir una adequada gestió.

Amb el desig que els equips de govern a Balears no cedeixin davant l'onada d'ultradreta, adverteix amb preocupació el calat dels discursos d'odi i aporofòbia entre la població jove i, alhora, entre els grups culturals que també van ser discriminats en el passat. “Cal analitzar les causes en el seu context”, subratlla, indicant que el camí està a “donar oportunitats a la gent, per permetre'ls somiar en un futur”, juntament amb mesures que inverteixin en educació, infraestructures, dotació d'espais verds o assegurar el dret a l'empadronament, primera porta d'entrada per a tants recursos com la sanitat, “però això no pot passar d'un dia per l'altre”, conclou.

Per part de l'Ajuntament de Palma, s'ha traslladat que actualment hi ha alguns projectes d'intervencions comunitàries i de millora de la convivència, però, no se n'han pogut detallar els noms o els itineraris.