Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2018, MEDIEVALIA (2018), ISSN: 2014-8410 (digital)
2016 •
La Inquisición Española es bien conocida como parte integrante y fundamental de la historia de la Península Ibérica. Fue establecida posteriormente a las nupcias de los Reyes Católicos, Fernando II de Aragón e Isabel I de Castilla en el 1469. El Papa Sixto IV en 1478 promulgó la bula Exigit sinceras devotionis affectus, por la que se constituía la Inquisición, quedando así establecida la presencia de dicha organización en la Península para dar solución al problema de “la amenaza judía”. Aunque su función real no era otra que una herramienta monárquica para consolidar el poder y que pasó a la historia por sus ostentosos y brutales métodos. En este período histórico vivió Pere Miquel Carbonell (1434-1517) un historiador catalán, poeta, humanista, notario y archivista del Archivo General de la Corona de Aragón del 1476 al 1517. Sus trabajos más reconocidos son el De viris illustribus catalanis y Chròniques d’ Espanya. Más allá, Carbonell también escribió tratados inspirados por la Inquisición, el Super facto expulsionis hereticorum y el Liber descriptionis reconsiliationisque, purgationis et condemnationis hereticorum, que será el principal tema de este trabajo. El manuscrito de Pere Miquel Carbonell Liber descriptionis guardado en el Archivo General de la Corona de Aragón, contiene documentos sobre la Inquisición Española del 1487 al 1507. Este preciado documento describe reconciliaciones, justificaciones y condenas de herejes. Pero, además, en este manuscrito existen dos documentos que comparten el mismo título Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis (1357 y1358) que tienen su origen en Zaragoza y Barcelona y fueron escritos por el rey Pedro IV de Aragón y posteriormente, copiados por Carbonell. Será éste el punto de partida de este trabajo que tendrá en consideración las regulaciones administrativas contenidas en ellos y la información relativa a la estructura burocrática de Santo Oficio, así como las obligaciones de cada de sus miembros.
The epigraphic manuscript known as Liber Parmensis (whose existence was pointed out in the 19th century, but which has never been studied) constitutes a document of high value as one of the very few collections of inscriptions written down in Iberia at the beginning of the 16th century. This paper reconstructs the origin of the collection — composed in Barcelona around 1510, and largely derived from Pere Miquel Carbonell’s —, it analyses its content in the light of the Renaissance manuscript tradition, and divulges the new epigraphical information contained therein.
1998 •
Winner of Convocatòria de Publicacions de Recerca i Divulgació
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Barcelona Quaderns d'Història, 20
Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona2014 •
2002 •
Studia Philologica Valentina
X. Espluga, «Els interessos epigràfics de l’humanista català Jeorni Pau (+1497)», Studia Philologica Valentina 13, n.s. 10, 2011, 267-280.2011 •
2010 •
2000 •
2018 •
Barcelona Quaderns d'Història, 21
Antoni de Capmany i la teoria marítima de Barcelona2014 •
Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 27, 2014, p. 287-295.
COCOZZELLA, Peter (2012): Text, Translation, and Critical Interpretation of Joan Roís de Corella's Tragèdia de Caldesa, a Fifteenth-Century Spanish Tragedy of Gender Reversal: The Woman Dominates and Seduces Her Lover. Lewiston, NY: The Edwin Mellen Press.… i documentació, 1995, núm. 16, p. …
Clàssics anònims de la literatura catalana: primer esborrany per a una llista de títols uniformes1995 •
M. Villalonga, D. Ferrer & D. Prats (edd.), Història i llegenda al Renaixement, Girona 2004 (= Estudi General 23-24), 261-280.
"Elements mitològics i folclòrics a la Crònica de Pere Antoni Beuter"Manuscrits
La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna: història d'una absència1999 •
Ànimes de vidre. Les col·leccions Amatller, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2010, p.25-36.
El col·leccionisme d’art a Barcelona al segle XIXBarcelona Quaderns d'Història, 20, 29-57
Literatura històrica i retòrica municipal a la Barcelona baix-medieval2014 •
eHumanista/IVITRA
Pactistes des de quan? Les arrels del concepte de «pactisme» en la historiografia catalana i l’obra de Jaume Vicens Vives2016 •