La trobada entre la UB i les institucions sanitàries posa el focus en l’Eix Salut Diagonal i els grans reptes de futur
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
(02/07/2024)
El dilluns 1 de juliol va tenir lloc a l’auditori Dolors Aleu del Parc Científic de Barcelona (PCB) la quarta trobada entre la Universitat de Barcelona i les institucions sanitàries que hi estan vinculades, amb l’objectiu de reforçar els nexes i aprofitar la potència d’aquesta xarxa. Durant la jornada, el rector, Joan Guàrdia, va remarcar l’extraordinària importància per al país del projecte Eix Salut Diagonal i, en general, de l’aposta de la Universitat de Barcelona per l’àmbit sanitari. «Cal que siguem conscients que representem la xarxa més important del sud d’Europa en innovació recerca i formació en salut», va recordar als assistents.
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
02/07/2024
El dilluns 1 de juliol va tenir lloc a l’auditori Dolors Aleu del Parc Científic de Barcelona (PCB) la quarta trobada entre la Universitat de Barcelona i les institucions sanitàries que hi estan vinculades, amb l’objectiu de reforçar els nexes i aprofitar la potència d’aquesta xarxa. Durant la jornada, el rector, Joan Guàrdia, va remarcar l’extraordinària importància per al país del projecte Eix Salut Diagonal i, en general, de l’aposta de la Universitat de Barcelona per l’àmbit sanitari. «Cal que siguem conscients que representem la xarxa més important del sud d’Europa en innovació recerca i formació en salut», va recordar als assistents.
Per tirar endavant aquests ambiciosos projectes en l’àmbit de la salut, Guàrdia va remarcar la rellevància que la universitat i les institucions sanitàries «alineïn estratègies i objectius». En aquesta línia, va defensar que el nou Estatut de la UB és una oportunitat que cal aprofitar per treballar en equip. El rector va apuntar també algun dels reptes de futur, com ara el paper que ha de tenir el professorat associat, «que queda molt lluny del que necessitem».
La directora del PCB, Maria Terrades, i l’adjunt per a la coordinació amb la xarxa d’institucions sanitàries a la UB, Ricardo Casaroli, havien inaugurat prèviament l’acte, que va tenir lloc al Campus Diagonal, al PCB. Precisament, l’Eix Salut Diagonal va ser el tema de la primera intervenció, a càrrec del vicegerent de Projectes Estratègics de la UB, Jordi Bosch. En el seu parlament va il·lustrar amb xifres la potència de la Universitat en l’àmbit de la salut i les grans expectatives que s’obren en aquesta zona de la ciutat amb l’ampliació del Parc Científic de Barcelona i el futur edifici de l’Hospital Clínic, a més de les connexions amb altres àrees urbanes com el Campus Mundet, el Campus Bellvitge i Sant Joan de Déu.
A continuació, va tenir lloc la taula rodona «Els reptes en salut de la intel·ligència artificial (IA) en un entorn de ciberseguretat». Hi va intervenir Jordi Vitrià, catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics del Departament de Matemàtiques i Informàtica, que va assenyalar els riscos i barreres de l’ús de la IA generativa en l’àmbit de la salut, per concloure, però, amb una visió positiva de les oportunitats que ofereix. Itziar de Lecuona, directora del Centre de Recerca Observatori de Bioètica i Dret, va tractar dels aspectes bioètics de la investigació i innovació en IA aplicada a la salut, i va esmentar aspectes concrets com l’actual superproducció normativa o la necessitat de millores en els comitès d’ètica de recerca. Xavier Triadó, vicerector de Política de Digitalització, va centrar la intervenció en les polítiques de ciberseguretat que permeten que les institucions es protegeixin millor d’atacs informàtics. Va aconsellar dur a terme una tasca de formació i estudiar les febleses de cada entitat per a una millor prevenció, entre altres qüestions.
La directora del PCB, Maria Terrades, i l’adjunt per a la coordinació amb la xarxa d’institucions sanitàries a la UB, Ricardo Casaroli, havien inaugurat prèviament l’acte, que va tenir lloc al Campus Diagonal, al PCB. Precisament, l’Eix Salut Diagonal va ser el tema de la primera intervenció, a càrrec del vicegerent de Projectes Estratègics de la UB, Jordi Bosch. En el seu parlament va il·lustrar amb xifres la potència de la Universitat en l’àmbit de la salut i les grans expectatives que s’obren en aquesta zona de la ciutat amb l’ampliació del Parc Científic de Barcelona i el futur edifici de l’Hospital Clínic, a més de les connexions amb altres àrees urbanes com el Campus Mundet, el Campus Bellvitge i Sant Joan de Déu.
A continuació, va tenir lloc la taula rodona «Els reptes en salut de la intel·ligència artificial (IA) en un entorn de ciberseguretat». Hi va intervenir Jordi Vitrià, catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics del Departament de Matemàtiques i Informàtica, que va assenyalar els riscos i barreres de l’ús de la IA generativa en l’àmbit de la salut, per concloure, però, amb una visió positiva de les oportunitats que ofereix. Itziar de Lecuona, directora del Centre de Recerca Observatori de Bioètica i Dret, va tractar dels aspectes bioètics de la investigació i innovació en IA aplicada a la salut, i va esmentar aspectes concrets com l’actual superproducció normativa o la necessitat de millores en els comitès d’ètica de recerca. Xavier Triadó, vicerector de Política de Digitalització, va centrar la intervenció en les polítiques de ciberseguretat que permeten que les institucions es protegeixin millor d’atacs informàtics. Va aconsellar dur a terme una tasca de formació i estudiar les febleses de cada entitat per a una millor prevenció, entre altres qüestions.
El rector de la UB remarca que cal «alinear projectes i objectius».
La confiança, la clau de l’èxit a l’hora de col·laborar
La segona taula rodona va portar per títol «Què més podem fer junts?». Moderada per Ander Errasti, cap del Gabinet del Rectorat, hi van intervenir Joan Maria Ferrer, director de Docència, Qualitat i Investigació de l’Hospital Fundació Sanitària de Mollet i professor associat mèdic de la UB; José Antonio Monreal, director assistencial de Salut Mental i director de Docència de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i professor associat mèdic de la UB, i Mercè Segarra, vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència. Tots els participants van coincidir que la confiança és la clau de l’èxit en la col·laboració entre la universitat i les institucions sanitàries. Ferrer va afirmar que «tenim molt espai per a la innovació i noves estratègies docents». D’altra banda, Monreal va apuntar: «El repte que tenim és traslladar a la societat coneixements i valors, hem d’estar més alineats amb les tendències socials». Segarra va destacar també la importància d’aquesta millor comunicació amb la societat i, d’altra banda, va fer referència a les grans possibilitats de la interdisciplinarietat en l’àmbit de la salut.
Actualment, prop de 3.500 alumnes de la UB fan cada any pràctiques en institucions sanitàries: des de grans hospitals de referència internacional fins a centres més especialitzats o dedicats a l’atenció primària. Els ensenyaments de procedència són Medicina, Infermeria, Farmàcia, Psicologia, Nutrició i Dietètica, Treball Social, Educació Social, Neurolingüística, Odontologia i Podologia.
La segona taula rodona va portar per títol «Què més podem fer junts?». Moderada per Ander Errasti, cap del Gabinet del Rectorat, hi van intervenir Joan Maria Ferrer, director de Docència, Qualitat i Investigació de l’Hospital Fundació Sanitària de Mollet i professor associat mèdic de la UB; José Antonio Monreal, director assistencial de Salut Mental i director de Docència de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i professor associat mèdic de la UB, i Mercè Segarra, vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència. Tots els participants van coincidir que la confiança és la clau de l’èxit en la col·laboració entre la universitat i les institucions sanitàries. Ferrer va afirmar que «tenim molt espai per a la innovació i noves estratègies docents». D’altra banda, Monreal va apuntar: «El repte que tenim és traslladar a la societat coneixements i valors, hem d’estar més alineats amb les tendències socials». Segarra va destacar també la importància d’aquesta millor comunicació amb la societat i, d’altra banda, va fer referència a les grans possibilitats de la interdisciplinarietat en l’àmbit de la salut.
Actualment, prop de 3.500 alumnes de la UB fan cada any pràctiques en institucions sanitàries: des de grans hospitals de referència internacional fins a centres més especialitzats o dedicats a l’atenció primària. Els ensenyaments de procedència són Medicina, Infermeria, Farmàcia, Psicologia, Nutrició i Dietètica, Treball Social, Educació Social, Neurolingüística, Odontologia i Podologia.
Galeria multimèdia
