La Marató del 2018 presenta els avenços en la lluita contra el càncer

En aquesta iniciativa solidària, que és la convocatòria amb més inversió en recerca que s’ha generat fins ara, també hi han participat equips de la UB.
En aquesta iniciativa solidària, que és la convocatòria amb més inversió en recerca que s’ha generat fins ara, també hi han participat equips de la UB.
Notícia | Recerca
(02/07/2024)

La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 2018, centrada en la recerca en càncer, va aconseguir un marcador històric de quinze milions dʼeuros —la inversió més alta que s’ha fet mai per a aquesta activitat solidària— per finançar quaranta-tres projectes d’investigació d’excel·lència desenvolupats per noranta-sis equips i prop de sis-cents experts líders en aquest camp. Els resultats científics de la convocatòria, en què també han participat grups vinculats a la Universitat de Barcelona, es van presentar en públic a l’acte del vint-i-cinquè retorn social de La Marató, que s’ha celebrat recentment a les instal·lacions de TV3.

En aquesta iniciativa solidària, que és la convocatòria amb més inversió en recerca que s’ha generat fins ara, també hi han participat equips de la UB.
En aquesta iniciativa solidària, que és la convocatòria amb més inversió en recerca que s’ha generat fins ara, també hi han participat equips de la UB.
Notícia | Recerca
02/07/2024

La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 2018, centrada en la recerca en càncer, va aconseguir un marcador històric de quinze milions dʼeuros —la inversió més alta que s’ha fet mai per a aquesta activitat solidària— per finançar quaranta-tres projectes d’investigació d’excel·lència desenvolupats per noranta-sis equips i prop de sis-cents experts líders en aquest camp. Els resultats científics de la convocatòria, en què també han participat grups vinculats a la Universitat de Barcelona, es van presentar en públic a l’acte del vint-i-cinquè retorn social de La Marató, que s’ha celebrat recentment a les instal·lacions de TV3.

Durant l’esdeveniment, conduït per la periodista Gemma Nierga, es van destacar els progressos en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços per augmentar la qualitat i l’esperança de vida dels pacients.

Pel que fa a la UB, cal destacar els resultats de projectes com ara «Compostos bioactius dels aliments i el risc de càncer de pròstata. Bases científiques per a futures recomanacions dietètiques», dut a terme per Maria Cristina Andrés Lacueva, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB) i el Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona, i Raül Zamora, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). En aquest treball de nutrimetabolòmica, s’ha observat que diversos metabòlits relacionats amb el consum de polifenols i derivats de la microbiota estan associats a un risc més baix de patir càncer de pròstata. En el projecte «Abordatges endoscòpics mínimament invasius per a tumors cerebrals complexos. Disseny de nous models anatòmics i aplicació clínica», els experts Alberto Prats, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Joaquim Enseñat, de l’Hospital Clínic i Provincial i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i Luigi Maria Cavallo, de la Universitat de Nàpols Frederic II (Itàlia), confirmen que l’abordatge transorbitari és molt útil i miniinvasiu en diferents tumors de la base cranial quan s’utilitza com a única via o en combinació amb la via endonasal (abordatge multiportal).

Des d’una perspectiva general, molts projectes de la convocatòria s’han fixat en les causes i mecanismes de la metàstasi, responsable de més del 90 % de les morts en càncer. Altres estudis han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permeten detectar el càncer de manera precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat basant-se en la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules i que permeten tractar els pacients de manera més eficient i personalitzada.

En la presentació dels resultats també van intervenir Àngels Ponsa, vicepresidenta del Consell de Govern de la CCMA-3Cat i del Patronat de la Fundació La Marató; Carme Figueras, consellera del Govern de la CCMA-3Cat i vicepresidenta segona del Patronat de la Fundació La Marató; Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de 3Cat; els experts Anna Genescà (Universitat Autònoma de Barcelona) i Josep Roma (Vall d’Hebron Institut de Recerca), i els pacients Elisenda Escriche i Boris Pallarès.

Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i els vídeos que elaborats pels equips investigadors que han desenvolupat els treballs de recerca.

Galeria multimèdia

Els investigadors Anna Genescà i Josep Roma.

La pacient Elisenda Escriche.

El pacient Boris Pallarès.